Les oenagés busquen a contrarellotge recursos davant l’augment de la pobresa

No és l’única entitat social que ha passat l’agost buscant finançament. Les oenagés preveuen un augment de persones en situacions precàries i amb problemes per assumir les seves despeses quotidianes fruit de l’augment dels preus. Acostumades a les successives crisis passades, saben també que la resposta de l’Administració sol arribar tard i malament. Igualment, però, imploren als polítics que es comprometin. «És la seva responsabilitat», recorda la Taula del Tercer Sector.

Denuncien que no veuen que les administracions tinguin preparada una resposta per a la crisi que ve. Ja l’hi advertia, cara a cara, el juny passat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, al president, Pere Aragonès: «No s’ha concebut un pla de rescat social. Hem de planificar i dissenyar una sortida que vagi més enllà de l’emergència, que estableixi les bases sòlides de la recuperació d’aquesta crisi». Alsina al·ludia al pla de xoc social reivindicat des de fa dos anys arran de la crisi de la pandèmia i que continua sent paper mullat. «Si ho han fet, nosaltres no ho hem notat», assenyala Salvador Busquets, director de Càritas a Barcelona.

Les oenagés tenen molt present la crisi financera del 2008 i com de tard van arribar les ajudes públiques. És per aquesta dura experiència que aquests dies busquen fons pel seu compte.

Augments del 21%

Que la situació econòmica de moltes llars està empitjorant és una evidència. Ja hi ha famílies que estan deixant de menjar perquè no poden pagar la compra al súper. Les dades que manegen les oenagés reflecteixen aquest augment de la pobresa. Per exemple, Càritas ha hagut d’augmentar un 44% els diners que destina a pagar habitacions de relloguer a Barcelona. «Aquesta és la població més dèbil i desprotegida», apunta Busquets. En el primer semestre del 2021, l’entitat va dedicar 400.000 euros a aquestes ajudes. En el mateix període del 2022 han sigut 626.000 euros.

Les famílies que necessiten aquestes ajudes han augmentat un 21% i alhora ha pujat un 16% el preu que es paga per aquestes habitacions. Preus que arriben als 500 i 600 euros.

No només hi ha necessitat de vivenda. «També notem augments importants de peticions d’alimentació i de diners per pagar factures de la llum. És un degoteig constant que s’ampliarà aquesta tardor», descriu Busquets.

Preocupa la classe mitjana

Les entitats admeten que treballen sobre càlculs, sense certeses. Però tenen clar que venen dificultats. «Tenim molts ‘inputs’ negatius, però no en sabem la dimensió. Els salaris no pugen ni tampoc les ajudes socials, però s’encareixen els serveis bàsics. És un tema de subsistència. El gran problema serà que ens arribi gent nova, gent que abans no havia demanat ajuda, però que ara perdi la feina i no tingui estalvis. Les classes mitjanes-baixes són les que més ens preocupen. Del fet que les persones que necessiten ajuda creixeran no n’hi ha dubte, tot i que encara no en sapiguem el volum i la intensitat», assenyala el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist.

Davant aquesta situació, la Creu Roja prepara una campanya de donatius de cara al mes d’octubre i novembre. Mentrestant, ja s’han dirigit a les més de 400 empreses que van col·laborar en el pla ‘Creu Roja Respon’, iniciat durant els primers mesos de la pandèmia i que van alleujar les xifres rècord de cues de la fam. També ha optat per aquesta via Educo, una oenagé que atén la infància més vulnerable, tal com reconeix la seva directora, Guiomar Todó.

Prestar atenció social és més car

Càritas encara no ha fet campanyes per captar donatius. Ara la seva preocupació està en els pressupostos del 2023 per fer front a les despeses derivades dels seus serveis. A la casa que tenen per a dones víctimes de violència de gènere o als apartaments per a persones grans les factures de llum i gas han pujat entre un 18% i un 50%. «A partir del setembre ens temem augments del 140% i hem de dimensionar els nostres comptes a aquesta realitat», apunta Busquets.

No són els únics. La Taula del Tercer Sector avisa que el preu de l’energia està repercutint directament les factures de moltes entitats que gestionen residències per a la tercera edat, persones amb discapacitat, centres de salut mental i addiccions, centres de menors o pisos socials, entre d’altres. Molts d’aquests serveis es financen amb aportacions públiques que en els últims anys amb prou feines han tingut augments pressupostaris malgrat les peticions del sector.

Prémer l’accelerador dels drets socials

Notícies relacionades

L’encariment de l’alimentació portarà 65 milions de persones a la pobresa extrema

«He sobreviscut 30 anys al carrer gràcies al meu gos»

Aquesta activació per captar fons extraordinaris reflecteix que les oenagés han deixat de confiar en el poder de les administracions per atendre la pobresa creixent. «No podem esperar. És un tema que correspon a l’Administració pública, però ja vam veure què va passar amb la crisi financera o amb la pandèmia. Com a societat civil hi hem de respondre immediatament», explica Morist. «L’Administració va lenta, els serveis socials no responen a situacions d’emergència, com sí que ho fa el sistema sanitari», segueix el coordinador de la Creu Roja, que opina que aquests serveis haurien d’estar «ben armats». «I això no passa».

Busquets demana centrar el tema en el preu de la vivenda i les ajudes de l’ingrés mínim vital o la renda garantida, que no arriben a les llars necessitades. «Han de trepitjar l’accelerador», imploren des de la Taula del Tercer Sector, que recorden que la resposta de les empreses i els donatius particulars tenen un límit. És per això que reclamen al Govern «previsió» per «garantir l’accés dels drets socials».