Cremats pel mòbil: la bogeria de viure sota el bombardeig de mails, whatsaps i xarxes socials

Un informe de la consultora Kantar xifra en 1.602 el nombre mitjà de correus electrònics sense llegir que acumulem, i en 47 els missatges de WhatsApp vistos i sense respondre. Psicòlegs i neuròlegs llancen una alerta: la ràfag d’estímuls implica tenir el motor del cervell sempre encès, cosa que comporta serioses conseqüències sobre la salut mental i física.

Hi haurà qui al·legui que no n’hi ha per tant i que només ha canviat el suport. Abans treballàvem més amb paper i el telèfons fix, i ara, amb el mòbil i l’ordinador. Error. «Ni el paper ni el telèfon fix van ser fabricats per 150 enginyers de Silicon Valley per enganxar l’usuari amb dispositius i plataformes que tenen darrere uns interessos econòmics brutals», adverteix Diego Hidalgo, autor d’‘Anestesiados. La humanidad bajo el imperio de la tecnología’.

La tecnologia ens acosta al món i ens permet fer coses meravelloses, però la hiperconnectivitat és «el gran forat negre per on s’escapa el nostre temps i la nostra salut», afirma Gabriela Paoli, psicòloga especialitzada en addiccions digitals i autora de l’assaig ‘Salud digital’. Acostumada a veure en consulta pacients angoixats perquè el dia, per ells, no té prou hores, Paoli destaca que sobreestimular el cervell no surt gratis. L’ansietat, l’estrès i els trastorns del son impliquen un desgast mental que fa que la nostra atenció es dispersi. Conseqüència: baixa la productivitat i la motivació.

«El descans és productiu», assenyala Paoli, que recorda que les aplicacions digitals més utilitzades són igual de nocives per a la salut que els aperitius salats: són addictius i no ens aporten nutrients. «La tecnologia està dissenyada per atrapar-nos i captar la nostra atenció», diu l’experta.

La comunitat científica ha demostrat que la sobreexposició digital és perjudicial per al cervell i el desenvolupament del cervell. El neuròleg Antonio Parralo explica que afecta els circuits cerebrals, tant els de recompensa (dopamina) com els del son (melatonina) i enumera la llista de conseqüències negatives: dèficit d’atenció, empobriment del llenguatge, trastorns del son i pèrdua d’habilitats socials. La psicòloga Paoli afegeix que viure enganxats a les pantalles tant per treballar com per la vida social «debilita la connexió emocional entre les persones».

La multitasca (la presumpta capacitat humana per fer diverses activitats) està molt valorada en el món laboral. Però és mentida. «En som capaços, sí, però comporta un enorme desgast mental», sentencia la psicòloga. De fet, l’atenció –la capacitat per mantenir l’activitat que s’està fent en un moment determinat, ja sigui personal o laboral– és ara tan difícil d’aconseguir que es considera el nou coeficient intel·lectual, en paraules del pedagog Gregorio Luri. Es tracta d’una destresa amb què l’ésser humà no neix sinó que l’ha d’entrenar. El mestre i divulgador recorda que el telèfon mòbil dispersa l’atenció, al contrari del que passa al llegir un llibre.

«Dedicar moltes hores a diversos estímuls fa que tinguem un focus d’atenció massa gran. En conseqüència, l’atenció no es desenvolupa correctament», afegeix el neuròleg Parralo, que compara l’exposició contínua a les pantalles a les drogues. La diferència és que l’addicció a les pantalles està molt més estesa, és menys visible i està molt més acceptada socialment.

Un problema col·lectiu

Limitar les hores de connexió i ser conscient del problema és la primera recepta que envien els neuròlegs i els psicòlegs. Tanmateix, queda curta. Més enllà del que faci cada persona amb els seus dispositius (hi ha ‘valents’ que no tenen WhatsApp o que desconnecten el mòbil quan entren al teatre o el cine), no som davant un problema personal sinó col·lectiu.

«La sobreexposició digital implica una transformació econòmica, política i social. L’imperatiu de la productivitat neoliberal ens porta a autoexplotar-nos fins al límit. La hiperconnectivitat és una realitat material que condiciona la nostra existència», remarca el filòsof i assagista Eudald Espluga, que demana no considerar la sobreexposició a la tecnologia com una qüestió individual.

Notícies relacionades

No traieu el mòbil als nens, traieu-lo als pares

Joves, la generació muda: ultraconnectats però incapaços de mantenir una xerrada telefònica

«Pot ser que tu limitis el teu temps de connexió ‘online’, o pot ser que no compris res en les plataformes o supermercats ràpids. Però igualment vius en una època amb acceleració social. Personalment, pots intentar fer un retir sense wifi o deixar el mòbil durant una estona. Però no parlem d’això. Parlem d’una estructura política i econòmica. Precisament, el que necessitem és polititzar el problema perquè hi hagi regulacions», insisteix l’autor de ‘No seas tú mismo: Apuntes sobre una generación fatigada’.

Cada vegada més invasiva, la tecnologia digital –millor dit, el seu abús– és «una de les principals amenaces a la llibertat humana», assenyala Hidalgo. ¿Una afirmació exagerada? No tant si pensem que el món ‘online’ està passant a tenir el control de la humanitat: «Té el control de coses que defineixen el que som: el nostre temps, la nostra atenció i les nostres decisions».