Una anàlisi de sang podria detectar càncer abans que n’apareguin símptomes

Fins a 50 tipus de càncer es podrien detectar amb una simple anàlisi de sang en població no diagnosticada i sense símptomes de la malaltia, segons una investigació presentada aquest diumenge en el congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), que se celebra a París. L’estudi, coordinat per l’oncòloga Deborah Schrag, s’ha presentat com a pioner en el diagnòstic primerenc del càncer a través d’un test que detecta si hi ha presència en la sang de l’ADN tumoral circulant, derivat del tumor i present en el corrent sanguini encara que no hi hagi senyals de la malaltia en el pacient.

La investigació, feta per oncòlegs del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC) de Nova York, basa els resultats en una anàlisi de sang realitzada a 6.621 persones de més de 50 anys que no havien sigut diagnosticades de càncer ni tenien símptomes de la malaltia. D’elles, pràcticament el 99% va donar resultat negatiu, és a dir, estava lliures de la malaltia, mentre que es van detectar senyals de càncer en l’1,4%. Tanmateix, d’aquest 1,4% només en el 38% el càncer va ser confirmat amb un test positiu posterior.

Amb aquests resultats, els oncòlegs entenen que la detecció primerenca del càncer amb un simple test de sang obre una nova era per descartar la presència de la malaltia i millorar la mortalitat per càncer i la morbiditat, però no la incidència. Afirmen que un 38% de positius en aquells pacients amb càncer és un percentatge «bo» i un pas important per a la detecció precoç amb aquesta eina, mentre que el fet que el test sigui capaç de detectar un 99% de negatius en pacients lliures de la malaltia suposa una «excel·lent» taxa i demostra la capacitat del test a descartar el tumor.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Una vegada que el test va donar positiu es va trigar, de mitjana, menys de dos mesos a confirmar el diagnòstic si tenien càncer i una mica més, al voltant dels tres, si no el tenien, principalment perquè els metges van optar per fer estudis d’imatge i repetir-los una segona vegada mesos més tard. Un desavantatge de la prova és que els falsos positius poden conduir a una sèrie de procediments invasius per al pacient –com ara endoscòpies o biòpsies–, però pocs participants els van necessitar. Això, diu la investigació, hauria d’ajudar a alleujar la preocupació sobre el fet que aquestes proves podrien causar perjudicis al generar procediments innecessaris en persones que es troben bé.

A més, els oncòlegs participants en la investigació remarquen la importància d’aquesta mena de test per al diagnòstic precoç en càncers com el de pàncrees, intestí prim o d’estómac, en què encara no hi ha altres opcions de cribratge generalitzades.