«La resposta a la covid va ser un fracàs», denuncien els 28 experts internacionals més importants

Al llarg de 54 pàgines, l’informe de la Comissió Lancet sobre les lliçons per al futur de la pandèmia de covid-19» sintetitza l’evidència dels primers dos anys de la pandèmia amb noves anàlisis epidemiològiques i financeres, i proposa 11 recomanacions per «acabar amb l’actual pandèmia de covid-19, disminuir l’impacte de futures amenaces per a la salut i aconseguir un desenvolupament sostenible a llarg termini».

Entre les recomanacions, Lazarus destaca el que la comissió denomina l’estratègia «vacunes plus», la necessitat d’enfortir l’OMS i la importància de tenir plans per abordar futures emergències de salut global. L’estratègia «vacunes plus» combina vacunació massiva, disponibilitat i assequibilitat dels tests, tractaments per a noves infeccions i covid persistent (test i tractament), mesures socials i de salut pública complementàries (incloent-hi l’ús de mascaretes en alguns contextos), promoció de llocs de treball segurs i mesures econòmiques i de suport social per a l’autoaïllament de casos.

Origen del virus

Origen del virusUna de les recomanacions que més criden l’atenció és la que urgeix intensificar la investigació sobre l’origen del SARS-CoV-2 «tant un possible origen zoonòtic com un possible origen associat a la investigació», quan estudis recents semblaven haver descartat totalment la hipòtesi del laboratori.

Potser es deu al fet que el text es va tancar fa mesos. De fet, es remet a les xifres de morts del passat 31 de maig, quan s’estimava una xifra de 17,2 milions, més del doble dels 6,9 milions reportats. «Aquest sorprenent nombre de morts és tant una enorme tragèdia com un fracàs global massiu en múltiples nivells –retreu l’informe–. Massa governs no s’han adherit a les normes bàsiques de racionalitat institucional i transparència, massa persones, sovint influïdes per la desinformació, han faltat al respecte i protestat contra les precaucions bàsiques de salut pública, i les principals potències del món no han col·laborat per controlar la pandèmia», afegeix.

Entre els «múltiples fracassos de cooperació internacional», la comissió cita la falta de notificació oportuna del brot inicial de Wuhan; retards costosos en el reconeixement de la via crucial de transmissió aèria del coronavirus, i en la implementació de mesures apropiades a nivell nacional i mundial per frenar-ne la propagació; la falta de coordinació entre els països respecte a les estratègies de supressió; la incapacitat dels governs per adoptar les millors pràctiques d’altres països; la falta de dades precises sobre infeccions i morts i la falta de lluita contra la desinformació sistemàtica. També apunten a una «aplicació deficient dels nivells apropiats de regulacions de bioseguretat en el període previ a la pandèmia, cosa que augmenta la possibilitat d’un brot inicial relacionat amb un laboratori».

Els experts de la comissió recomanen que l’OMS ampliï el seu Consell Científic amb «experts de diversos camps» per «aplicar evidència científica urgent per a les prioritats de salut global», un consell que sembla destinat a evitar errors com la tardança d’aquest organisme a acceptar la importància de la transmissió aèria del SARS-CoV-2.

«La covid persistent té efectes físics, mentals, socials i econòmics substancials»

«Hi ha moltes recomanacions sobre l’OMS», remarca Lazarus. Inclouen un reforç pressupostari, més autoritat en matèria de bioseguretat, la creació d’un Fons de Salut Global alineat amb aquest organisme i la reafirmació del paper central de l’OMS en qüestions de salut global, sense que l’eclipsin ni soscavin altres institucions.

S’anima també els països a enfortir els sistemes nacionals de salut sobre la base de la salut pública i la cobertura universal de salut, i sobre la base dels drets humans i la igualtat de gènere. A més, cada país ha de determinar i ampliar els plans nacionals de preparació per a pandèmies per prevenir i respondre a les malalties infeccioses emergents.

Assenyalen els experts de ‘The Lancet’, que van consultar amb uns altres 100 especialistes d’11 grups de treball, que la covid persistent «té efectes físics, mentals, socials i econòmics substancials», «podria ser en si mateixa una pandèmia emergent». Adverteixen que és probable que la covid llarga es torni endèmica, per la qual cosa moltes persones podrien tenir necessitats d’atenció mèdica i social a llarg termini. Això «podria sobrecarregar els sistemes dels països i dels entorns escolars i laborals. Aquestes persones requeriran atenció multidisciplinària i lliure d’estigmes, que no està disponible en gaires entorns», apunten.

Covid persistent

Jeffrey V. Lazarus, que treballa a l’Hospital de Barcelona, assenyala que la covid persistent és una «nova malaltia» que investiguen científics com la gallega Sonia Villapol. «No se sap exactament quantes persones la tenen, s’estima que un de cada 8 o de cada 6 infectats, i manté símptomes importants després de quatre o cinc setmanes després de donar negatiu, com una fatiga demolidora i danys cardiològics i pulmonars».

El científic nord-americà assenyala que aquest informe de ‘The Lancet’ arriba «en un bon moment, just abans del començament de la tardor», per cridar l’atenció sobre la pandèmia i «la importància de tenir la pauta completa, que ja no és de dues dosis, sinó de tres, i aviat serà de quatre». «Em sorprendria molt que no hi hagués cap altra onada. La gent no s’està vacunant, sorgeixen subvariants contínuament i cada dia la protecció és menor. El meu consell, i crec que el de molts experts, és vacunar-te amb el reforç al més aviat possible. La vacuna original continua funcionant molt bé contra l’òmicron», conclou Lazarus.

«El Govern ha de pensar en la despesa en energia, però també en la despesa sanitària per no ventilar»

L’exhaustiu informe de la comissió de ‘The Lancet’ s’atura en la qüestió del contagi per aerosols, que tant va trigar a reconèixer l’OMD. «S’està produint un canvi de paradigma en la manera com veiem i abordem la transmissió de malalties infeccioses respiratòries. La transmissió aèria, tant en camps pròxims com llunyans, és una via d’exposició crucial, per no dir dominant, per al SARS-CoV-2 i altres virus respiratoris», remarca el text. Els experts assenyalen que, tot i que la transmissió pot donar-se per contacte amb superfícies o gotes grans, aquestes vies no contribueixen al contagi massiu ni a esdeveniments de supercontagi.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Retreuen a l’OMS que, malgrat haver rebut el juliol del 2020 una carta de 283 científics que reclamaven atenció sobre la transmissió per aerosols, l’OMS no va canviar la seva postura fins al 30 d’abril del 2021, a causa de males interpretacions que procedeixen de més d’un segle enrere. «Com que gairebé tota la transmissió passa en interiors, la manera com dissenyem i operem els sistemes de filtració i ventilació d’edificis pot reduir la transmissió», apunten els experts en relació amb una qüestió que s’aborda en diverses parts de l’informe, el de la ventilació.

En aquest sentit, es pot recordar que el Govern d’Espanya no ha legislat per millorar la ventilació dels espais públics, i que el dictaminat pel Ministeri d’Educació per a les aules, eliminant la ventilació contínua per estalviar energia, cancel·la l’estipulat contra la covid. «El Govern té un problema: d’una banda, cal estalviar energia, però per protegir-nos contra la covid cal ventilar, obrir finestres i portes. Ha de pensar en la despesa en energia, però també en les despeses col·lectives de salut si no ventilem», adverteix Jeffrey V. Lazarus.