Els discapacitats intel·lectuals denuncien llistes d’espera de 22 mesos per accedir a una residència

La Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat) ha presentat aquest dijous el primer ‘Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya’, elaborat junt amb la Granés Fundació, un estudi que mostra la situació i les necessitats d’aquest col·lectiu, que representa l’1% de la població catalana i que denuncia els problemes per accedir a serveis i a recursos que els permetin portar una vida autònoma. L’autora de l’estudi, la professora de Sociologia de la UAB Ariadna Fitó, s’ha trobat, en l’elaboració de l’informe, amb la dificultat afegida de la falta de dades sobre aquestes persones. «Sembla que les vulguin invisibilitzar expressament», ha dit.

Una de les dades rellevants de l’estudi és que el temps mitjà d’espera de les persones amb discapacitat intel·lectual per accedir a recursos residencials és de 22 mesos, una xifra que es manté des del 2015. Aquesta xifra augmenta fins als 32 mesos en aquells casos en què el tipus de suport que necessita la persona no està definit.

Segons es desprèn de l’informe, al setembre del 2021 hi havia 1.076 sol·licituds en llista d’espera per accedir a un centre residencial, i al maig del 2021, 2.307 persones amb discapacitat intel·lectual esperaven per aconseguir una plaça en el servei de llar residència. Tenint això en compte, Fitó conclou que les ajudes que fomenten la vida independent de les persones amb discapacitat intel·lectual són «del tot insuficients i dificulten la possibilitat de poder desenvolupar projectes de vida autònoms». El 40% de les persones del col·lectiu voldria viure en un pis a soles o en parella, però només un 9% es troba en aquesta situació.

Precarietat educativa i laboral

La situació del col·lectiu no és millor en l’àmbit laboral. Només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual actives i en edat de treballar té feina. El 2020, la taxa d’activitat d’aquestes persones era del 37,1%, és a dir, només 4 de cada 10 treballen. Una xifra que està 42 punts percentuals per sota de la mitjana de població sense discapacitat.

L’informe de Dincat també posa el focus en l’àmbit educatiu. El 42,2% de les persones amb discapacitat intel·lectual assegura que no ha pogut assistir al centre que li agradaria i un 59,6% assegura que no pot continuar estudiant després de l’ensenyament obligatori. A la universitat, aquest col·lectiu només representa el 0,07% de l’alumnat.

És per això que Fitó, en la presentació, ha defensat la necessitat que des de l’administració s’incrementin els esforços per millorar la incorporació d’aquestes persones tant en el sistema educatiu com en el mercat laboral facilitant els recursos perquè les escoles puguin atendre les seves necessitats i establint mesures per augmentar les seves oportunitats professionals.

Recentment, la Generalitat ha celebrat les primeres oposicions de la convocatòria 240 subalterns organitzades específicament per a persones amb discapacitat intel·lectual. Eren 151 places. Una iniciativa fruit del compromís del Govern d’afavorir la inclusió i la inserció laboral que, tanmateix, va acabar amb reclamacions per les dificultats dels exàmens i amb places vacants.

Col·lectiu «sobremedicat»

Una altra dada que l’informe ha posat sobre la taula és la «sobremedicació preocupant» del col·lectiu. El 78% de les persones amb discapacitat intel·lectual pren fàrmacs diàriament i no tots amb prescripció mèdica: la mitjana diària és de 4,34 medicaments al dia –amb un màxim de 17–. A més, un 28,4% assegura que no ha pogut decidir aspectes rellevants sobre la seva salut. En aquest sentit, Fitó ha criticat que hi ha una falta de diagnòstics adequats per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Falten dades

El director de Dincat, Carles Campuzano, ha posat en valor l’informe, tot i que ha lamentat la falta de dades amb què s’han trobat. «Sense dades no es poden desenvolupar polítiques públiques i, per tant, no es poden garantir drets», ha denunciat. «Estem molt acostumats als precaris sistemes d’informació, però en aquest cas sembla que s’hagi invisibilitzat a propòsit», ha insistit Fitó.

Les entitats del sector han posat molt èmfasi en la importància de disposar d’aquestes dades i informació per a «conèixer, investigar i avaluar a fons» la realitat del sector i així poder proposar i impulsar canvis polítics i legislatius. En aquest sentit, han reclamat a l’Institut Estadística de Catalunya (Idescat) que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat. «La falta de dades és injustificable. És una qüestió que ens preocupa i que evidencia, una vegada més, la invisibilitat que pateixen les persones del nostre col·lectiu. Encara més preocupant és que no existeixin dades desagregades del conjunt de discapacitats», ha remarcat Campuzano.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La secretària d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Anna Figueras, ha reconegut que des de l’administració no tenien les dades «prou identificades» i ha agraït el treball de Dincat, que considera que els està facilitant la feina per impulsar polítiques sobre discapacitat intel·lectual.

A Catalunya, una de cada cent persones té discapacitat intel·lectual. En total, hi ha més de 79.000 persones amb una incapacitat intel·lectual reconeguda, sense tenir en compte l’existència de persones amb discapacitat intel·lectual que no han sigut diagnosticades o que no disposen del certificat de discapacitat.