¿Quants esclaus treballen per a tu? Una cinquena part de la roba prové de mà d’obra forçada

Dades aparentment innòcues com què menges, quina roba et poses, quines medicines consumeixes i quins aparells electrònics utilitzes treuen a resplendir una realitat molt més inquietant. Desenes d’esclaus treballen per a tu. Hi ha una provocativa eina que permet fer aquest càlcul amb relativa precisió, en un moment en què es multipliquen les alarmes sobre l’expansió del treball forçat durant els últims anys.

Un informe publicat la setmana passada per l’ONU conclou que entre el 2016 i el 2021, a causa del canvi climàtic, la pandèmia i els conflictes armats, el nombre de víctimes del treball forçat va passar de 25 a 28 milions arreu del món, sobretot en fàbriques, construcció i agricultura. És una realitat oculta, deixada de banda per governs i ciutadans de països desenvolupats, que prefereixen mirar cap a un altre costat, un de més agradable i moralment menys problemàtic. Tanmateix, la UE va anunciar dimecres passat un pas important per combatre aquest xacra.

La Comissió Europea prohibirà els productes fabricats gràcies al treball forçat. La nova normativa no s’aprovarà fins a l’any que ve i n’hauran de passar dos més perquè els estats membre comencin a aplicar-la. Diverses oenagés ja l’han criticat perquè seran els governs nacionals els que determinin com l’apliquen i perquè evita citar cap país o sector en particular, però no hi ha discussió sobre qui serà la principal afectada per aquesta mesura: Xina.

Fa anys que Pequín imposa a la regió de Xinjiang el treball forçat a la minoria musulmana dels uigurs, segons nombroses investigacions. Es calcula que una cinquena part dels productes de cotó que fa servir la indústria de la moda estan «tacats» per aquesta explotació del règim xinès, així com la meitat de tota la polisilicona mundial, un component clau de les plaques solars.  

El càlcul

Els consumidors europeus es beneficien de tot això. Normalment no ho saben, o no ho volen saber, o actuen com si no ho sabessin, però hi ha una eina que porta aquesta realitat invisible a l’àmbit més personal, permetent calcular en quantes de les teves possessions ha intervingut algun esclau. Es diu Slavery Footprint (l’empremta de l’esclavitud) i el seu mecanisme és senzill: una enquesta sobre els teus hàbits de consum.

Posem un exemple pròxim. Aquest redactor. Home, 45 anys, amb parella i un fill petit, té un cotxe, no té joies, viu de lloguer en un pis de tres habitacions a Madrid, intenta portar una dieta equilibrada, el seu fons d’armari és bastant escanyolit, tampoc és gaire propens a comprar aparells tecnològics, utilitza pocs productes de bellesa i amb prou feines pren medicines.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’eina va preguntant tots aquests detalls. Mentre obté les respostes, ofereix dades que ajuden a entendre la magnitud del problema. Per exemple, a la pestanya que pregunta sobre l’edat, explica que per a molts nois pakistanesos el treball forçat comença als 13 anys i acaba als 30. Sobre la dieta: «El treball forçat és comú en gran part de la indústria del marisc al sud-est asiàtic, que imposa jornades de treball de 20 hores per pelar 18 quilograms de gambes». O sobre les joies: «No només hi ha diamants de sang. Els robins són el segon producte que Birmània més exporta, després de la fusta de teca, i a les seves mines solen fer servir treball forçat». 

I així és com s’arriba a l’última pantalla, que ofereix la xifra del nombre d’esclaus que treballen per a tu. En aquest cas, 44. És a dir, 44 més que l’única resposta acceptable.