Entendre-hi més
¿Com es poden fer visibles les baixes per depressió?
Els sindicats reclamen una atenció específica de la legislació laboral cap als trastorns mentals que s’originen a la feina
Des del 1995, les empreses estan obligades a avaluar els ‘riscos psicosocials’ que amenacen els seus empleats, però poques companyies elaboren protocols sobre el temps que dediquen a la feina, la càrrega laboral que suporten o l’ambient que es respira a l’oficina
Els problemes de salut mental generats en l’entorn de la feina tenen un doble filtre que els invisibilitza: a la delicadesa particular de l’assumpte, que anima els que els pateixen a viure’ls en l’àmbit privat –no es coneixen manifestacions de víctimes d’estrès laboral, com sí que passa amb altres causes que amenacen la seguretat física dels treballadors–, s’hi afegeix la falta d’una mirada específica de l’Administració cap a aquest tipus de malalties. De fet, en les baixes que se sol·liciten per ansietat o depressió no hi apareixen mai aquestes paraules i se solen tramitar com a «contingències comunes», cosa que dificulta que sigui identificada com a malalties laborals.
«El que no es veu no es prevé i això és el que els passa als trastorns mentals originats a la feina. L’estrès no només provoca ansietat, també causa infarts i vessaments cerebrals, que són la principal causa greu d’accident a la feina», adverteix Ana García de la Torre, secretària de salut laboral d’UGT.
Fa anys que els sindicats reclamen que la Seguretat Social actualitzi el catàleg de malalties professionals i doni rellevància a les que tenen un origen relacionat amb la salut mental. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut va afegir el 2019 la síndrome de ‘burnout’ –o del ‘treballador cremat’– a la seva classificació internacional de malalties, una incorporació que ha entrat en vigor a principis del 2022.
Sentències judicials
¿Ha arribat l’hora d’abordar les situacions d’estrès que acaben afectant la salut dels treballadors? En els últims mesos s’han dictat diverses sentències judicials a Espanya que apunten en aquest sentit. El maig del 2022, el Jutjat Social número 5 de Madrid va reconèixer com a «accident laboral» l’episodi d’ansietat que havia patit un empleat per l’elevat ritme de treball que suportava, i que l’havia enviat a casa per prescripció mèdica. Un mes abans, el Tribunal de Justícia de Castella-la Manxa havia donat la mateixa consideració a la crisi d’ansietat que havia tingut una treballadora a causa de les confuses ordres que li donava el seu cap.
Per evitar aquestes situacions, la llei de prevenció de riscos laborals, de l’any 1995, obliga les empreses a avaluar els «riscos psicosocials» que amenacen els seus empleats. En aquest epígraf s’hi inclouen des de les condicions en les quals exerceixen les seves tasques fins al temps que els dediquen, la relació que mantenen amb els caps o la càrrega laboral que suporten.
«El problema és que la majoria de les companyies no tenen protocols que reparin en aquestes qüestions», assenyala García de la Torre. El 2020, la inspecció laboral va portar a terme 1.833 actuacions en altres empreses per aquest motiu, uns expedients que poden acabar portant sancions de fins a 41.000 euros. «En moltes feines encara no s’ha entès que els riscos laborals no es donen només a les bastides de les obres», reconeix Ana Ercoreca, presidenta del sindicat d’Inspectors de Treball. Segons la seva opinió, avui hi ha més conscienciació cap «als riscos que no es veuen», però les feines digitals han generat noves situacions crítiques, com les relacionades amb el dret a la desconnexió. Sense parar, adverteix, hi ha més oportunitats perquè l’estrès acabi convertit en una baixa mèdica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
