Els reingressos per Insuficiència Cardíaca segueixen augmentant

Actualment, a Espanya, 800.000 persones pateixen Insuficiència Cardíaca (en endavant IC), una patologia cada vegada més habitual al llarg de tot el país i amb una visibilització que fa diversos mesos que està en el debat popular a través de campanyes com la setmana de la IC celebrada al maig o el Congrés internacional de la 

ISHR (International Society for Heart Research) al juny. 

A grans trets, la IC és una cardiopatia en què el cor no és capaç de bombar sang en la mesura necessària i, per això, la distribució d’oxigen i nutrients resulta insuficient en algunes zones i òrgans del cos. Si bé es tracta d’una patologia que afecta majoritàriament pacients més grans de 65 anys, el progressiu envelliment de la població espanyola converteix la IC en un dels principals problemes de salut cardíaca del país. 

EL RISC

I és que cada any més de 100.000 hospitalitzacions a Espanya són causa directa de la IC, segons dades del registre RECALCAR del 2021, una xifra que sembla continuar avançant de forma progressiva. A més, els reingressos cada vegada són més habituals, i fins a un 15,5% dels afectats per IC –és a dir, un de cada set pacients– acaben tornant a l’hospital a conseqüència d’aquesta cardiopatia, segons indica el registre RECALMIN 2021.

Els episodis d’empitjorament fruit d’una mala cura d’aquesta condició cardíaca són un dels principals motius de reingrés hospitalari i amb cada episodi augmenta tant el risc de reingrés com de mort per IC. Una situació potencialment evitable amb la deguda observació i tractament. 

LA CURA

Un dels objectius primordials del Sistema Nacional de Salut (SNS) és endarrerir l’empitjorament dels pacients amb IC després de l’alta, ja que aquesta previsió pot suposar la diferència, tant en ingressos evitats, qualitat de vida i mortalitat, com en la sostenibilitat dels recursos disponibles. 

Precisament per això, evitar l’hospitalització per IC és una aposta a curt i llarg termini que preveu millorar l’SNS. I és que els reingressos hospitalaris incrementen anualment el cost total de la IC de forma substancial. En aquest sentit, el 65% del cost total de la IC està dedicat a tan sols un 15% dels pacients, que en la seva gran majoria han sigut reingressats per un episodi d’empitjorament. Un percentatge que, a nivell nacional, es tradueix en una inversió de més de mil milions d’euros a l’any.

Aconseguir redistribuir aquesta despesa és un dels principals objectius de l’SNS, ja que permetria als hospitals reinvertir aquests recursos entre altres patologies. Així mateix, un altre dels grans beneficis de reduir el nombre de pacients que reingressen a conseqüència d’una IC seria aconseguir evitar aglomeracions als centres hospitalaris, amb el fi de poder oferir una resposta general molt més eficient.

"Sense cures, els símptomes empitjoren"

Des de Prensa Ibérica, parlem amb el doctor Nicolas Manito Lorite per conèixer una mica més en profunditat la situació de la Insuficiència Cardíaca a Espanya.

A què ens referim quan parlem d’IC?

La IC és una malaltia en la qual el cor és incapaç de bombar la sang i de mantenir de forma apropiada les necessitats d’oxigen i elements nutrients per a tots els òrgans del nostre cos. Es pot presentar de forma crònica o aguda i el seu debut sol comportar una visita a urgències o una hospitalització.

Quins són els símptomes?

Els més habituals són fatiga, cansament, dificultat per respirar, dolor toràcic, marejos i, en ocasions, pèrdues de coneixement o síncopes. A més, també hi pot haver retenció de líquids (com ara inflor de turmells i d’abdomen), palpitacions, intolerància al decúbit i tos irritativa juntament amb dificultat respiratòria sobretot nocturna. 

Quines són les causes?

Els factors de risc de desenvolupar IC són principalment les malalties de les artèries coronàries cardíaques (com l’infart de miocardi o l’angina de pit), les malalties del múscul cardíac, les lesions de les vàlvules cardíaques, les arrítmies com la fibril·lació auricular, la hipertensió arterial mal controlada i les causes tòxiques com l’alcohol. Per això, davant de signes i símptomes d’IC s’han de fer proves diagnòstiques com l’electrocardiograma, l’ecocardiografia, la ressonància magnètica nuclear, el monitor Holter, el cateterisme cardíac i una analítica completa.

Quines són les conseqüències d’una mala cura?

Els símptomes solen empitjorar cosa que comporta risc de mort sobtada (en molts casos per arrítmies greus) i d’hospitalització, cosa que al seu torn fa que augmenti el risc de presentar problemes en altres òrgans com poden ser el ronyó, el fetge, els pulmons i el cervell. A més, després d’una hospitalització per IC, un de cada quatre pacients mor a l’any de seguiment.

Existeix tractament?

El primer és ser conscients del greu problema sanitari que comporta el mal control i l’empitjorament de la IC, ja que amb cada episodi, augmenta de forma significativa el risc de reingrés i mort per IC. 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Hi ha moltes accions que podem fer per evitar els reingressos. Una primera solució seria actuar abans des de l’alta del pacient amb l’optimització de nous tractaments que han mostrat evitar nous reingressos per IC. En aquells pacients simptomàtics malgrat estar tractats amb fàrmacs per via oral, existeixen altres possibilitats de tractament amb marcapassos anomenats tricamerals i desfibril·ladors implantables

Per tot el que acabem de dir, és necessari promoure revisions dels processos assistencials dels nostres hospitals per evitar hospitalitzacions i aquests canvis organitzatius corresponen tant a l’SNS com als professionals que atenen el pacient amb IC. Aquest objectiu organitzatiu requereix diferents fases per ser abordat de forma eficient, per tant primordialment s’hauria d’abordar la situació dels pacients amb més percentatge de reingressos, amb els quals es podria aconseguir un retorn més gran de la inversió per part de l’SNS.