Un 80% de joves entre 18 i 29 anys afirma sentir soledat

Malgrat que són la generació més hiperconnectada de la història, un 80% de joves d’entre 18 i 29 anys afirma sentir algun tipus de soledat no desitjada. És una de les conclusions del primer informe ‘Soledat no desitjada’ que aquest dimarts ha presentat la Creu Roja partint de les enquestes a més de 1.500 persones ateses per l’entitat entre els mesos de febrer i maig a Catalunya.

Una dada que trenca amb la idea que relaciona soledat amb vellesa. Amb l’agreujant, apunten des de Creu Roja, que la soledat en edats avançades està identificada i hi ha recursos assistencials. «En canvi, per als joves aquests recursos estan per construir», apunten des de l’entitat, que vol que l’informe sigui un «toc d’atenció» per dissenyar estratègies que permetin incidir en aquest col·lectiu i que aquesta sensació de soledat no derivi en problemes de salut mental.

Segons l’informe, només un 20% de joves considera que «no està sol» segons l’Escala De Jong, que es fonamenta en el fet que la soledat és la discrepància entre les relacions socials desitjades i les que efectivament es tenen. És a dir, mesura el sentiment de soledat. El 57,5% afirma sentir una soledat «moderada»; un 14,5% diu sentir una soledat «greu», i un 7,5%, «molt greu».

Els més grans, menys sols

Les dades són extrapolables al conjunt de la població: vuit de cada deu persones ateses experimenten algun tipus de soledat, i d’aquestes, el 22% admeten patir soledat greu o molt greu. Curiosament són els grans els que diuen no sentir-se sols: un 66% de més grans de 66 anys assegura que «no està sol». Fins ara es pensava que eren les persones grans les que patien més l’aïllament.

El sentiment de soledat no es dona necessàriament en persones que viuen soles i està relacionat amb la falta de relacions o de vinculació amb la comunitat. Més de la meitat de les persones enquestades consideren que viure sol o sola no és bo o té més inconvenients que avantatges, mentre que el 44,5% en fa una valoració positiva.

La visió de viure només és més desfavorable entre els homes i aquesta diferència es fa més acusada amb l’edat i, així, una de cada tres persones menors de 65 anys vol viure sola quan arribi a la vellesa i entre les dones aquesta és l’opció majoritària.

Dones, pobres i vulnerables

L’informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió i marginació social i és inversament proporcional al nivell d’ingressos.

El coordinador de Creu Roja de Catalunya, Enric Morist, ha destacat també la soledat no desitjada de les més de 4.000 dones víctimes de violència masclista de les quals fan seguiment en aquesta entitat, que es truca per telèfon per saber com estan. Les persones migrants, les malaltes o amb discapacitat o les famílies monoparentals, moltes sostingudes per dones soles, són altres col·lectius vulnerables en els quals la falta de suport i aïllament social són més elevats, segons l’enquesta.

El 75% de les persones que han participat en la mostra no disposa de cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o el de la seva família, però aquest percentatge varia en funció de l’edat i, a partir dels 80 anys, més de la meitat reben algun tipus de servei.

La tecnologia no substitueix el contacte

Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat i a ampliar les possibilitats d’interactuar amb els altres, s’apunta en l’informe i, en aquesta línia, set de cada deu persones enquestades utilitzen diàriament aplicacions com whatsapp, xarxes socials i videotrucades per relacionar. Aquest ús varia en funció de l’edat i els grups d’edat més jove són els que utilitzen les noves tecnologies molt o bastant.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En aquest sentit, les persones que es relacionen principalment de manera virtual presenten indicadors de soledat més elevats, una situació que pot succeir, segons els representants de Creu Roja, pel fet que les xarxes socials i la tecnologia no poden substituir les emocions i les sensacions.

L’informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un augment del sentiment de soledat, i un de cada quatre pensa que ha incrementat aquesta sensació, un augment «que ha sigut més acusat entre les dones dels col·lectius més joves i entre els homes que viuen sols», s’afirma en l'informe.