Ocupacions delinqüencials
L’alcalde de Caldes de Malavella, després de l’ocupació en massa: «Només serveix la mà dura»
Per a Salvador Balliu, la meitat de les ocupacions que hi ha al municipi són de traficants de marihuana
Caldes de Malavella, o les veïnes Vidreres o Maçanet de la Selva, són municipis de la comarca de la Selva pels territoris dels quals s’escampen urbanitzacions gegants que escapen al control de les minúscules policies locals. Moltes d’aquestes cases, abandonades pels seus propietaris després de la crisi econòmica de la dècada passada, han sigut pastura d’ocupacions que, sovint, s’efectuen amb l’objectiu d’amagar marihuana en el seu interior.
Salvador Balliu (Junts xCat), que va ser notícia el mes d’abril passat per aixecar una destral contra uns ocupes que havien entrat en una casa de la seva propietat, un episodi pel qual l’oposició va reclamar la seva dimissió i pel qual haurà de respondre judicialment després de ser denunciat per amenaces, creu que falten eines per actuar contra el fenomen. I que només serveix «la mà dura». Dijous passat, Caldes de Malavella va ser escenari d’una ocupació simultània de 22 vivendes ubicades al centre del municipi.
Més de trenta ocupes
«Era en el Consell Comarcal i va sonar el telèfon», relata Balliu durant una trobada amb EL PERIÓDICO. «Han ocupat els pisos del carrer Girona», el van informar. Aquests pisos formen part d’una promoció inacabada, que no disposen de cèdula d’habitabilitat i que fa anys que s’estan deteriorant. «¿Quants pisos han ocupat?», va preguntar l’alcalde. «Tots», «¿Tots?», li van aclarir. «¿Els 22? ¿Però quants ocupes han vingut?», va repreguntar Balliu. «Són més de trenta», li van confirmar.
«Em vaig disculpar, vaig abandonar la reunió d’alcaldes i vaig tornar a Caldes. Pel camí, vaig trucar als Mossos d’Esquadra i em van dir que ja havien enviat un parell de patrulles i que ben aviat n’enviarien algunes més», recorda. Quan Balliu va arribar es va trobar amb diversos policies envoltant l’entrada principal i davant els agents, a escassos metres, va veure tres ocupes, homes adults, acostats a un dels finestrals. «Els vaig demanar que marxessin però van respondre que la llei els emparava», diu.
«Vaig trucar al comissari –el responsable de la regió policial de Girona dels Mossos, Josep Milán–, després vaig trucar al director Jordi Martinoy –responsable dels serveis territorials d’Interior– i, finalment, a la delegada de la província, Laia Cañigueral. Cap em va donar una solució», assegura. . I els policies, que llavors ja eren més d’una desena, al ser instats per l’alcalde a treure per la força els ocupants van respondre que ells no eren «jutges» per dirimir aquell conflicte, remarca Balliu. «Finalment, vaig contactar amb el jutjat de guàrdia –Caldes de Malavella pertany al partit judicial de Santa Coloma de Farners–. Però allà em van respondre que el jutge havia sortit i que no podien ajudar-me».
L’alcalde, que considera que la situació de dijous passat mostra la soledat dels municipis davant el fenomen, remarca que mentre feia aquestes gestions amb les autoritats que van resultar infructuoses, alguns ocupes van sortir per fer la compra i van tornar amb bosses del súper. I que d’altres, davant els seus nassos i les del propietari dels pisos, es van dedicar a estudiar des d’un dels balcons els circuits elèctrics per punxar la llum.
Ronda d’identificacions
El que sí que van fer els policies finalment va ser entrar a l’edifici i identificar els més de 30 ocupants. «Van entrar tots junts», explica Balliu aixecant-se de la seva cadira durant l’entrevista per emular el ritme de desfilada que va guiar el pas dels policies. «Va ser absurd perquè a l’entrar els policies, els ocupes es van posar a córrer en totes direccions, com si juguessin al ‘joc de les cadires’, repartint-se els domicilis perquè hi hagués algú a cada espai. I mentre feien això, ocupes i policies es creuaven sense que passés res», es queixa.
La ronda d’identificacions va finalitzar i va reportar que alguns d’ells tenien antecedents policials. Es tractava d’un grup familiar que fugia de Llagostera, un municipi molt pròxim, després de veure’s immers en una baralla «amb ganivets», exclama Balliu, mentre assenyala que els pisos són al costat l’entrada del pavelló infantil de l’escola pública Sant Esteve de Caldes.
Quan ja semblava inevitable que l’ocupació es consolidés, un dels capitostos del grup va cridar: «¡Marxem!». «Van pujar a les furgoneta i van marxar», repeteix encongint-se d’espatlles. «N’hi ha hagut molts que m’han felicitat per aconseguir fer fora aquestes persones conflictives, però el cert és que no vam aconseguir fer-los fora, vam tenir sort», admet.
L’assetjament de la marihuana
Balliu creu que falten eines per afrontar aquest tipus d’ocupacions conflictives o amb finalitats delinqüencials. El municipi de Caldes té uns 8.200 habitants que es reparteixen entre els 4.000 que resideixen al poble i els 4.200 que habiten en set urbanitzacions i dos nuclis –Santa Seclina i Franciac– que es distribueixen per 85 quilòmetres quadrats. Malgrat l’ocorregut dijous passat, Balliu afirma que no ha hi ha ocupacions al centre del poble. Les 25 que hi ha són en urbanitzacions. Sobretot, a la d’Aigües Bones. La meitat d’aquests aplanaments amaguen plantacions de marihuana.
Notícies relacionades«Fa poc hi havia 80 ocupacions i més de la meitat eren de marihuana», assegura. L’alcalde creu que la feina de la policia local, que disposa de 12 agents i té instruccions d’utilitzar «mà dura» és l’únic que «entenen» aquests ocupes. «Comprem radars de matrícules que van costar 240.000 euros i això ens permet detectar cada vehicle que entra. I si són ocupes, els pressionem per veure si disposen de carnet de conduir, assegurança del cotxe... i així aconsegueixes moltes vegades que se’n vagin a un altre lloc», defensa. «Els jutjats i els Mossos estan saturats i, nosaltres, que sabem on són totes la plantacions, no podem fer-los fora».
Precisament aquest dimecres, el Govern ha anunciat que impulsarà modificacions legislatives, en concret del Codi Civil de Catalunya i la llei que regula la vivenda, per donar potestat als ajuntaments i a les comunitats de veïns perquè instin, en el cas que els propietaris no ho facin, el desallotjament de les ocupacions il·legals de vivendes per part de persones que comentin delictes, com poden ser els narcopisos, o les naus utilitzades per lladres per amagar botins, i provoquen incidents greus al veïnat, en moltes ocasions fent ús de la violència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia