El Mar Menor, la primera llacuna d’Europa amb drets propis

Fa poc més d’un any veïns i promotors de la iniciativa legislativa popular per atorgar personalitat jurídica al Mar Menor miraven d’aconseguir a contrarellotge més de mig milió de firmes perquè aquesta pogués tramitar-se al Congrés dels Diputats. Després de mesos on aquesta acció ha aconseguit convertir-se en el moviment social més gran entorn de la llacuna, el Mar Menor per fi obté uns drets propis que el reconeixen com a subjecte davant els ulls de les administracions i la Justícia. 

Dret a evolucionar de manera natural, dret a la protecció, a la conservació i a la restauració. Amb l’aprovació aquest dimecres al Senat de la llei per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca, el continent europeu guanya el seu primer ecosistema amb drets propis, que seran vetllats per diversos comitès amb competències sobre la llacuna. La defensa d’aquest ecosistema també podrà exercir-la qualsevol ciutadà, i serà gratuïta. 

L’últim pas s’ha fet avui a la Cambra alta, on amb el suport de la gran majoria de grup polítics representats al Senat, a excepció de Vox, l’ILP es va convertir en llei amb 230 vots a favor, tres en contra i 30 abstencions. Després de l’aprovació, l’alegria va esclatar a la tribuna d’assistents del Senat, on Teresa Vicente, professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Múrcia i artífex d’aquesta iniciativa, va començar a abraçar-se amb els que l’acompanyaven des dels col·lectius en defensa de la llacuna, també amb el delegat del Govern a Múrcia, José Vélez i els alcaldes de Los Alcázares y Murcia, Mario Pérez i José Antonio Serrano.

Els senadors també van rebutjar la proposta de veto de Vox a la iniciativa popular i l’esmena del Partit Popular que reclamava la inclusió de la Universitat Politècnica de Cartagena en el comitè científic que es crearà per vetllar per la llacuna. Als carrers pròxims de l’hemicicle, desenes de veïns arribats a Madrid per seguir el debat i la votació esclataven de joia després de tant temps perseguint el reconeixement de la personalitat jurídica de la llacuna.

Les interveciones al Senat es van centrar a creuar retrets polítics entre uns i d’altres, records de la infància a la llacuna per a alguns senadors o a qüestionar l’encaix jurídic que tindrà la nova norma sobre la llacuna. El debat s’iniciava amb la proposta de veto de Vox a la nova llei, que en paraules del senador José Manuel Marín Gascón és «un disbarat jurídic» que respon a «una aposta ideològica i radical», a fi de «deixar enrere la nostra societat, centrada en l’ésser humà», i «portar-nos una societat ecocèntrica i basada en l’Agenda 2030».

Per a Marín, el deteriorament de la llacuna és conseqüència de la «falta d’aplicació i el compliment» de la normativa vigent sobre aquest entorn natural per part de «les diferents administracions implicades», i no respon a l’absència de lleis i instruments jurídics creats per protegir-la. «Aquesta proposició proposa una mica d’implicacions severes com és la submissió del principi fonamental al dret de l’ecologia», ha dit el senador de Vox, per a qui la representació i governança a les quals al·ludeix la iniciativa ciutadana és, en realitat, «un autèntic comissariat polític».

Així mateix, ha indicat que la seva aprovació suposaria la creació d’«un xiringuito antidemocràtic i totalitari» i «dominat per l’extrema esquerra», que funcionarà «al marge de les lleis» i comportarà «més malbaratament i més legislació», en lloc de «gestionar bé amb els instruments existents i sense augmentar la despesa pública». Vox ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Constitucional l’ILP.

En el torn de rèplica, el senador del PSOE Fernando Lastra ha lamentat que Vox consideri «ideològiques» totes les opinions que no comparteix, com el canvi climàtic. Davant això, ha defensat que «sí que es poden unir els drets humans amb els drets dels éssers vius».

«L’ésser humà no és el centre de la naturalesa ni superior a la biodiversitat a què s’integra», segons Lastra, qui ha vinculat aquesta «expansió de drets» amb la lluita que, al seu dia, van deslliurar els esclaus o per la igualtat entre homes i dones. Segons el seu parer, la situació del Mar Menor «és la constatació d’un fracàs de qui, en virtut de l’autonomia, té la responsabilitat en medi ambient, agricultura i ordenació del territori».

Miguel Sánchez, de Ciutadans, ha dit que l’ILP és «una prova del fracàs de la política regional i la nacional», que «ha obligat la societat civil a mobilitzar-se per trobar una solució al problema que hem creat els polítics». «Mentre la llacuna agonitza lentament, la política, lluny d’actuar, se sacsejava les culpes i es llançava el ‘tu més’ al contrari», ha lamentat.

Sánchez ha indicat que el deteriorament del Mar Menor «no és una casualitat», sinó que ha tingut lloc de manera dilatada en el temps «mentre els responsables polítics, sobretot regionals, miraven cap a un altre costat». Ara toca, ha manifestat, «posar-se del costat» de la llacuna, de la societat civil i del patrimoni natural amb un «sí clar» a la proposició ciutadana.

El portaveu d’Esquerra Confederal, Vicenç Vidal, ha renunciat a respondre a qualsevol dels arguments de Vox. «Si ja no podem convèncer-los amb la ciència o el canvi climàtic, els demano que retirin el veto al·legant l’encíclica del Papa o l’article 45 de la Constitució Espanyola, entenent que sí que són un referent vàlid per a ells», ha ratificat.

Per part del PP, el senador Juan María Vázquez ha recordat que el president del Govern murcià, Fernando López Miras, i els populars ja han expressat el seu «respecte indubtable» a la voluntat popular dels signants de l’ILP. Ha assenyalat que els ciutadans exigeixen que es «compassi» la sostenibilitat mediambiental amb l’econòmica i la social.

«El veto només aconseguiria retallar el debat d’un text legislatiu», segons Vázquez, qui sí que ha coincidit amb Vox a defensar «una agricultura del segle XXI, injustament assenyalada com a responsable de l’estat del Mar Menor». De fet, ha assenyalat que aquest sector «pot ser part de la solució en la seva interacció amb un aqüífer actualment desbordant». «Uns agricultors que, en la seva gran majoria, ja han acreditat davant la CHS que la seva activitat no contamina», ha ratificat.

Vázquez també ha intervingut en defensa de l’esmena presentada pel seu grup que proposa incloure la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) entre els candidats a formar part del Comitè Científic. «És paradoxal que aquesta universitat, ubicada en un municipi al qual pertany la major part del Mar Menor i que fa dècades que desenvolupa investigacions, no estigui en el grup d’universitats que sí que poden proposar candidats», ha remarcat.

Així mateix, Vázquez ha criticat el veto presentat per Vox, mentre que ha demanat «respecte per a aquesta iniciativa popular firmada per més de 640.000 persones i que posa veu a milers de ciutadans per a la salvaguarda, protecció i gestió de la llacuna».

En la seva rèplica, Lastra ha assenyalat que el text que se sotmet a votació diu que pertanyeran al comitè les universitats d’Alacant i Múrcia, cosa que «engloba l’UPCT».

La senadora del Grup Parlamentari Basc, María Mercedes Garmendia, ha reconegut que, malgrat tractar-se d’una iniciativa «nova», el seu grup no veu «amb claredat» que aquest estatus jurídic «sigui una garantia eficaç» perquè la llacuna salada surti de la situació en la qual es troba.

El senador del Grup Parlamentari Popular Francisco Bernabé ha defensat que «és obligació de tots els partits solucionar per sempre la situació del Mar Menor».

Bernabé ha afirmat que quan van ocórrer els desastres mediambientals del Prestige i d’Aznalcóllar hi va haver «una resposta immediata, coordinada i impulsada pel Govern d’Espanya» a l’exercici de les seves competències sobre els dominis públics marítims. «Crec honestament que al Mar Menor també s’ha de fer el mateix», ha assenyalat.

Segons ha explicat, «aquest estiu s’ha marcat un punt d’inflexió molt positiu ja que les seves aigües han tornat a ser més transparents, sanes i netes que mai, gràcies a la decisió del Govern de Fernando López Miras, que ha mobilitzat milions d’euros i centenars de mitjans humans i materials per retirar algues massivament, evitant els tristos episodis de sopes verdes i d’anòxies amb peixos morts».

En aquest sentit, Bernabé ha ressaltat que gràcies a aquesta «iniciativa pionera», s’han retirat més de 19.000 tones d’algues, tant al mar com a terra.

Durant la seva intervenció, el senador ha ressaltat que el risc continua existint perquè les causes del problema continuen latents. Així, ha posat en relleu que «l’aigua dolça carregada de nitrats continua entrant a mansalva al Mar Menor a través d’una rambla pública de titularitat estatal, com és la rambla de l’Albujón».

Notícies relacionades

La baixa natalitat provoca el tancament de 116 escoles: Catalunya perdrà 87.000 alumnes fins al 2030

Manresa posa en marxa la segona promoció d'habitatge cooperatiu més gran de l'Estat

A més, ha remarcat que aquesta aigua carregada de nitrats «segueix filtrant-se a doll al Mar Menor a través d’aigües subterrànies públiques de titularitat estatal, com són les de l’aqüífer quaternari del Camp de Cartagena; i hi ha platges públiques de titularitat estatal en les quals no es pot entrar perquè estan plenes de llots i fangs».

Per la seva banda, la senadora del PSOE Lourdes Retuerto ha carregat contra les «polítiques erràtiques i cobdicioses» dels últims 28 anys de governs del PP, amb la «falta d’un model de gestió» i ha apostat pel «canvi de paradigma» auspiciat per l’ILP. S’ha preguntat «què hauria passat si la llei de protecció i harmonització d’usos del Mar Menor que va posar en marxa el PSOE el 1987 no hagués sigut tombada pel PP».