Dia sense cotxes | Barcelona registra la xifra més baixa de vehicles matriculats des de 1975

Resulta que a mitjans dels anys 70, i després de la crisi del petroli que va disparar el preu del combustible, la imatge de l’automòbil com a element imprescindible en la mobilitat va començar a esquerdar-se. El dia sense cotxes, tanmateix, no començaria a celebrar-se, o perpetrar-se, segons es miri, fins als anys 90. Ciutats com Amsterdam, que en els 60 havien arribat a enderrocar blocs sencers de cases per deixar pas a grans avingudes per les quals poder circular, van començar a sortir al carrer per clamar contra la febre de l’automòbil, aquesta indústria que era sinònim de prosperitat i llibertat i que alhora generava 3.300 morts anuals al país, 500 dels quals eren menors de 14 anys. Barcelona, de la mà de moviments com Eixample Respira, el bicibús i la ‘revolta escolar’, ha necessitat mig segle per posar en dubte la predominància del cotxe a la via pública.

Però resulta –el portal estadístic municipal així ho demostra– que mai, des de 1975, la capital catalana havia tingut una xifra tan baixa de turismes censats: 471.145. Si s’examina el total de vehicles (cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes...), la xifra del 2021 és la més baixa des de 1986. L’any amb més cotxes matriculats és fins ara 1992, amb un total de 719.356 unitats, un 35% més que el 2021. La corba ha sigut pràcticament sempre descendent des de l’any dels Jocs. Una caiguda suau però constant, mentre que l’ascens fins a aquest pic va deixar puntes excel·lents. N’hi ha prou amb fer la mirada enrere: de 1960 a 1964, la xifra de cotxes va passar de 44.000 a 105.000. Eren anys, per cert, en què encara circulaven els tramvies (prop de 500 a mitjans dels 60) i es comptabilitzaven les bicicletes, unes 20.000 a finals dels 50.

Adaptar-se al cotxe

Aquell any d’ebullició automobilística i olímpica a Barcelona, la Comissió Europea va presentar un estudi sobre la contaminació urbana. «El somni de la ciutat sense cotxes és una reforma necessària i realitzable, tant des del punt de vista econòmic com mediambiental», va defensar llavors el comissari de Medi Ambient, Carlo Ripa di Meana. S’aconsellava als estats prendre mesures urgents, treure’s de sobre les paraules que el president francès George Pompidou havia pronunciat el 1967, això que París havia d’adaptar-se a l’automòbil.

Però que hi hagi menys cotxes dormint a la ciutat, continuant amb aquest desig comunitari, no implica necessàriament que hi hagi menys congestió. Els compassos més crus de la pandèmia ens van regalar carrers sense turistes i sense gairebé cotxes, amb el cel blau, Collserola desbordant de natura i els nens jugant a futbol davant la catedral i a la plaça Reial. Allò, però, va ser un miratge que només va servir per adonar-nos de com podria ser Barcelona en altres circumstàncies. En el dia d’avui, recuperat el pols econòmic i social, el trànsit és pràcticament el mateix que abans de la covid, i de fet, la circulació ja està una vegada més entre les principals preocupacions dels barcelonins.

Conduïm poc

Superilles, xarxa ortogonal d’autobusos, més metro que mai (i el que ha d’arribar amb el tram central de l’L9 per fi una altra vegada en obres), eixos verds, eliminació de carrils a les principals artèries..., la ciutat s’entossudeix a desplegar estratègies que incitin a deixar el cotxe a casa. I segons l’enquesta municipal de serveis, fa efecte, ja que només el 10,1% dels entrevistats assenyala el cotxe a la pregunta de «quin mitjà de transport utilitza amb més freqüència per acudir a les seves activitats principals». Això indica que els barcelonins ens movem bàsicament en transport públic i a peu, sigui perquè és cert això de les ciutats dels 15 minuts on ho tenim tot a un quart d’hora de casa, sigui perquè amb el metro i el bus en tenim prou per a trajectes que rarament superen els quatre quilòmetres de distància en una urbs de 100 quilòmetres quadrats o sigui perquè en els últims 20 anys s’ha perdut una tercera part de les places d’aparcament a la calçada.

Notícies relacionades

Escac al cotxe: el clima, la inflació i la pujada de la gasolina acceleren el seu ocàs (però no el maten)

Dia sense cotxes 2022 | Barcelona renuncia a grans talls en el dia sense cotxes 2022

Que hi hagi menys cotxes que en l’últim mig segle però amb prou feines es noti té a veure, sobretot, amb l’entrada diària de 536.000 vehicles de no residents a la capital catalana, segons dades de Barcelona Regional. El 60% accedeixen per les rondes i l’altre 40% ho fa pels eixos clàssics: Diagonal, Gran Via, Meridiana i Via Augusta. El 78% són homes i en la majoria dels casos el cotxe porta un sol ocupant. Que apostin pel vehicle privat té a veure, en bona mesura, amb l’escassetat d’alternatives o la falta de confiança en el transport públic. Rodalies, bus metropolità, carències en els enllaços ciclistes entre municipis... La zona de baixes emissions havia de donar un cop de mà en aquesta empresa, però de moment només ha aconseguit reduir els desplaçaments en vehicles contaminants; 609.000, segons dades del consistori. En resum: hi entren el mateix nombre d’automòbils, però ja no emeten tanta pol·lució.

El responsable del transport de l’Ajuntament de Londres, Seb Dance, va dir temps enrere que conduir serà ben aviat «socialment inacceptable». Potser no és tant qüestió d’imatge pública, de crear trinxeres de la mobilitat, sinó que el cotxe no sigui l’opció més intel·ligent per moure’s perquè el transport públic, la bici o el caminar per la ciutat no són només més econòmics, sinó també més eficients.