Famílies monomarentals: «Volem els mateixos drets que els altres: 32 setmanes de permís per nadó»

Els seus fills i filles estan ara, per exemple, pràcticament obligats a quedar-se a l’escola infantil a les 16 setmanes –quan encara no tenen quatre mesos, com tota mare sap bé– a menys que disposin d’una sòlida, entregada i pròxima xarxa familiar. En el cas de les famílies monomarentals, és molt més difícil, si no impossible, demanar una excedència per allargar el permís, ja que el sou de la mare és l’únic que entra a casa.

Des de l’associació Mares Solteres per Elecció van iniciar la campanya l’any 2018, quan Podem va presentar la proposició de llei per als permisos iguals i intransferibles. «Aquí ja vam començar a dir que què passava amb les nostres famílies. Vam mirar el text, vam fer al·legacions, vam parlar amb tots els grups i amb els sindicats, i els vam exposar la nostra situació», assenyala Míriam Tormo, presidenta de l’associació. Els van fer veure que si l’objectiu era disminuir la bretxa de gènere per una qüestió de cures, a elles la reforma no només no els ajudava, sinó que els perjudicava, ja que al final haurien de pagar per elles. «¿Amb la nostra bretxa per cures què passa? En el nostre cas, a més, ens afecta més la reducció de jornada», afegeix Tormo, que recorda que les seves famílies compten només amb les seves dues mans per cuidar el menor, «sinó que, a més, són les dues mans que han de portar els diners a casa».

Aquesta primera proposició de llei es va convertir en decret llei per urgència i es va aprovar el 2019, desatenent la reivindicació del col·lectiu; una decisió que va indignar un grup de mares organitzades que va decidir iniciar l’ofensiva judicial. «Van generar alguns models amb argumentació jurídica i les denúncies han anat creixent. La tardor del 2020 el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) va emetre una sentència a favor del menor. El jutge, a més, argumentava dos plans de discriminació més: els drets de conciliació i de la igualtat de gènere. «Aquesta sentència va obrir un horitzó i es van animar moltíssimes mares. Només en la nostra associació 600 dones han iniciat el procés», apunta Tormo, que lamenta que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INS) –la institució pública denunciada– recorri totes les demandes guanyades per les mares, «deixant-les en una situació d’absoluta indefensió».

Consens polític

Les associacions de famílies monomarentals no entenen que, tot i que hi hagi un consens polític sobre la necessitat de resoldre la qüestió –estan d’acord del PP a Podem– i que el Govern estigui treballant en dues lleis que el recullen –la de famílies i la de transposició de la directiva europea de conciliació d’Igualtat, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i cuidadors– no ho resolguin ja per via d’urgència.

Notícies relacionades

Prats de Lluçanès, la prova pilot frustrada de la reforma horària

Entre la jornada compactada i la pèrdua de drets: la reforma horària a Europa i els EUA

I les 16 setmanes no són l’únic greuge. «Ens estem centrant en el permís de naixement perquè és el més urgent, però hi ha també el permís de lactància, que és també per cada progenitor. Nosaltres no només deixem els nens a l’escola infantil a les 16 setmanes en comptes de les 32, sinó que només tenim una hora diària de permís de lactància, quan les famílies biparentals en tenen dues», apunten, enfadades.

La veïna de Barcelona Carol G. és una d’aquestes mares denunciants. El procés judicial és llarg –en contradicció a l’argumentari polític, l’INS sempre recorre les sentències guanyades i eternitza la situació–i la seva criatura ja té set mesos. Ella es va reincorporar al seu lloc de treball abans de l’estiu, però té clar que havia de fer-ho. «Per a nosaltres serà tard, però ho fem per les que vindran», conclou, generosa.