Cap a la racionalització del temps

El Govern delega ara la reforma horària als municipis

  • La Conselleria d’Igualtat impulsa un programa de pactes del temps municipals per implementar els canvis des de la base

  • El Govern treballa a contrarellotge per incloure la llei d’usos del temps en el pla normatiu de 2023, abans d’esgotar la legislatura

El Govern delega ara la reforma horària als municipis

ELISENDA PONS

5
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

La llei d’usos horaris, liderada pel Ministeri de Treball de Yolanda Díaz, era una de les promeses estrella del Govern de Pedro Sánchez, però, vistos els temps i els retards que ja ha tingut, els agents socials veuen improbable, atesa la complexitat de la reforma, la necessitat de consensos polítics i socials i el gros dels terminis, que el projecte tiri endavant durant aquesta legislatura, que acaba el novembre del 2023. No obstant, fonts de Treball consultades per EL PERIÓDICO confien que la llei entri en el marc normatiu de l’any que ve, tot i que no tenen una previsió de data exacta.

A Catalunya, on els plans de reforma horària van arrencar el 2014, el Govern, té més marge amb el seu pacte nacional per la reforma horària: en principi es va fixar la data del 2025 per impulsar canvis, amb el hàndicap que algunes qüestions, com la regulació del mercat laboral, estan fora de les seves competències i depenen de legislació estatal.

El projecte va començar depenent de Presidència, amb una Oficina de la Reforma Horària, amb una estructura de transversalitat entre els diferents departaments del Govern. Aquesta oficina ja no existeix i el projecte ha passat a dependre d’una nova Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs dins de la Conselleria de Feminismes i Igualtat. Se li ha volgut donar al projecte una «mirada de gènere, imprescindible per fer polítiques públiques», defensa la directora general, Núria Vergés.

La conselleria que lidera Tània Verge està decidida, després de l’aturada forçada per la pandèmia, a continuar avançant en el projecte de reforma horària. I ha fiat als ajuntaments l’execució de les mesures i els avenços en aquest sentit, segons explica Vergés a EL PERIÓDICO. «En l’àmbit de proximitat, els ajuntaments poden fer-hi molt, són essencials. I la Generalitat els acompanyarà».

Canvis des de la base

En aquest sentit, el Govern ha iniciat aquest setembre el desplegament d’un pla per impulsar pactes municipals del temps. «S’estan impartint tallers amb responsables municipals per veure com avançar en els canvis des de la proximitat i fins i tot crear xarxes de col·laboració entre municipis». El treball és incipient. Dels set municipis que havien firmat pactes del temps, s’ha passat a 14. «Hem doblat en la legislatura i això anirà a més. Cal implicar tots els municipis des de la base, comptant amb tots els agents. És la manera», remarca la directora general. Cita l’exemple pioner de Prats de Lluçanès –que s’ha quedat, per ara, a mig camí– i el d’Argentona. Barcelona, Girona, Lleida i Esplugues són ciutats que han firmat pactes del temps. De fet, Barcelona serà, el 24 d’octubre, capital de la Time Use Week (‘Setmana de l’Ús del Temps’), una trobada anual internacional que pretén promoure bones pràctiques.

A més, la conselleria ha obert una línia de subvencions dirigides a municipis, entitats i empreses per a activitats encaminades a avançar en el «dret al temps», ja sigui amb campanyes de sensibilització, de formació o per a proves pilot.

Empresa i sindicats no hi veuen avenços

Josep Ginesta, secretari general de Pimec, veu un «error» confiar els canvis als municipis. «L’experiència ens diu que els ajuntaments per si sols no tenen la capacitat de generar aquestes inèrcies. Potser en ciutats grans com Barcelona, sí. Però en municipis més petits hi ha poca capacitat per gestionar aquests canvis», opina Ginesta. Segons el seu parer, «calen acords estructurals de país per aplicar aquests canvis», que afecten, enumera, l’empresa, el comerç, les escoles, el transport i el ‘prime time’.

El portaveu de la petita i mitjana empresa catalana troba a faltar un pla integral per avançar en la reforma horària. «Com a Pimec, no tenim constància d’avenços en el Pla Viure Millor», apunta en al·lusió al document que el Govern va aprovar el 2020. «Si el Departament té una proposta, l’hauria d’explicar», afegeix.

En línia amb Ginesta, Cristina Torre, de CCOO, també opina que «des del canvi de Govern, el pacte per la reforma horària no ha tingut gaire seguiment. Està bastant aturat», rebla. Segons el seu parer, la supressió de l’Oficina de la Reforma Horària ha fet «perdre impuls» al projecte. Per Eva Gajardo, d’UGT, s’avança «molt lentament» perquè «hi ha molts canvis a molts nivells».

Revisió del Pla Viure Millor

Sobre aquest pla, l’Executiu català preveu presentar a finals d’any un informe que inclourà els estudis que s’han fet en aquest temps i propostes per reactivar l’assumpte. «Reavaluarem el pla i reprioritzarem tenint en conte les noves necessitats», remarca Vergés. A partir d’aquell moment, la idea de la Conselleria és impulsar de nou aquest treball conjunt amb els agents socials.

Ginesta no veu factible que aquest objectiu es pugui fer realitat el 2025. «No hi veig voluntat política», afirma. Explica que a nivell de convenis, ja hi ha empreses apostant per la flexibilitat horària. «Però no hi ha un pla ambiciós, genèric, que faci recomanacions generals a nivell de negociació col·lectiva». La Pimec està disposada, diu Ginesta, a avançar en la reforma horària, però adverteix que alhora «s’ha d’afrontar el debat de la productivitat». «No es tracta de treballar menys, sinó de treballar millor per continuar sent productius i alhora aconseguir un millor equilibri personal».

Des de la plataforma ciutadana Barcelona Time Use Iniciative, la seva coordinadora, Marta Junqué, confia en la tasca del Departament. «La Generalitat ha fet estudis previs i el treball de fons. Ara cal voluntat política. El context després de la pandèmia no és el mateix, i cal incorporar elements com les cures, la digitalització, el canvi climàtic i les ciutats de 15 minuts», assenyala. Aquesta entitat, que posa sobre la taula el concepte de «dret al temps», espera que l’Idescat elabori i doni a conèixer l’Enquesta d’Usos del Temps per saber exactament quina gestió del temps fan els catalans, dades que permetran tenir elements objectius d’anàlisi.

Notícies relacionades

En positiu, Junqué valora gestos com l’avanç de l’inici del curs escolar, el servei municipal de cures que han impulsat ciutats com Barcelona, el decret de teletreball del Govern i les iniciatives puntuals d’empreses. En canvi, no s’ha avançat, per exemple, amb els horaris comercials. «El destacable és que segons l’Observatori del Consum, un 75% de catalans estan a favor d’uns horaris racionals en el comerç». «Cal ser valents i trobar un nou marc. La pandèmia ens va ensenyar que altres horaris són possibles», afegeix, abans de reclamar al Govern que torni a reunir a tots els agents implicats. «Ens hem de tornar a reunir i treballar junts», demana.

Vergés admet que el repte de la reforma és gran, i considera que, tot i que la pandèmia va frenar els plans, també ha generat «oportunitats». «La gent s’ha adonat de la importància de la salut i del temps», remarca.