Parlen els mestres: «Les criatures estan molt ‘tocades’ i això es nota en el comportament i en les notes»

Durant els eterns mesos de confinament aquests errors no els va poder veure ni un ni l’altre. «Les matemàtiques, a més, són una matèria en la qual els alumnes cauen fàcilment en el ‘no ho entenc, no ho provo’, i si no ho proven, no ho aprenen», apunta la professora, que assenyala aquest motiu com una de les explicacions al retrocés en els resultats de matemàtiques en les últimes proves de competències bàsiques. Un retrocés global a Catalunya –tant en matemàtiques com en anglès– que, com sempre, ha impactat més en els alumnes més vulnerables, com els de Solé.

Les matemàtiques, continua la professora, tenen una excusa molt fàcil: «no ho sabia fer». «I amb el pas de les setmanes els nois es van anar desmotivant. Aquest any es nota molt que coses que abans a 4t ja sabien, ara diuen que no els sonen de res, i t’hi has d’adaptar i posar-te al seu nivell», continua.

Davant d’aquesta situació, en el seu centre –una escola concertada d’alta complexitat– han tornat a fer grups de nivell en matemàtiques i anglès, just les dues assignatures en les quals els alumnes vulnerables han anat especialment enrere en els últims anys, segons alertava fa uns dies la Fundació Bofill. «Això dels grups de nivell és un concepte educatiu que havíem lluitat per eliminar, però hem arribat a la conclusió que en matèries en les quals hi ha moltíssima diferència, una cosa que després de la pandèmia s’ha accentuat, era l’única manera d’adaptar-nos a situacions molt dispars», continua Solé. 

Pèrdua d’hàbits

Professors de centres d’alta complexitat coincideixen que, després del confinament i el primer curs postcovid, el curs Guadiana, ja que els confinaments de grup eren molt habituals, els alumnes han perdut hàbits. «S’ha perdut una mica la cultura de l’escola com un lloc on un es comporta d’una manera. A més, la pandèmia es va menjar molts espais, va ocupar molt de temps. Una part de les classes s’anava explicant el protocol, s'advertia els nens que es posessin bé la mascareta, s’aplicava el gel, s’obrien finestres...», assenyalen.

Notícies relacionades

Atabalament, estrès i falta de llibertat: un any de pandèmia amb mirada adolescent

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Tampoc va ajudar, afegeixen, que la ministra d’Educació sortís dient que tots els nens passarien de curs. Els nens portaven això molt sabut de casa. «¿I qui estudiarà sabent que tant si ho fas com si no el resultat serà el mateix?», es pregunta una professora.

Un altre dels temes que surten gairebé sempre al posar sobre la taula la qüestió és que els nois estan «molt tocats». «Quant a salut mental s’ha notat molt, i això òbviament afecta el comportament, l’aprenentatge i les notes. La pandèmia va agreujar situacions que ja hi eren abans, però que van empitjorar. Com sempre, en les criatures més vulnerables això s’agreuja més encara: si a casa estàs vivint alguna mena d’abús o negligència, i de sobte la vida passa a transcórrer íntegrament a l’interior de casa, tens un problema», expliquen.