Bojos per les tempestes: internet i les xarxes socials disparen l’afició a la meteorologia

Tampoc era possible fins fa escassos anys conèixer en temps real l’estat de l’aire que tenim sobre el cap i calia esperar a la informació meteorològica per saber si es podia sortir al carrer a cos gentil o si era aconsellable portar paraigua. Avui, en canvi, hi ha aplicacions, com Rain-Alarm, que permeten seguir minut a minut des del mòbil l’evolució del xàfec que s’aproxima a la nostra localitat i el país està ple d’estacions meteorològiques domèstiques que reporten en obert i de manera ‘online’ la temperatura que hi va haver ahir a la nit al nostre barri i els litres de pluja que va deixar l’última borrasca que ens va visitar.

Informació de qualitat

No hi ha hagut mai tanta informació atmosfèrica a l’abast del públic ni ha sigut de tal qualitat i nivell de detall com la que avui ofereixen les agències meteorològiques oficials i les webs especialitzades, a la qual s’afegeix la que comparteixen de manera altruista els experts en la matèria –alguns professionals i d’altres mers aficionats, però tan documentats com els primers–, que diàriament pengen a les xarxes els mapes, informes i prediccions que elaboren.

Aquest cabal informatiu ha acostat la meteorologia al gran públic i ha fet créixer l’interès per una ciència que alguns viuen amb autèntica passió. «Internet va obrir les imatges dels satèl·lits i els models de predicció a tot el públic i les xarxes socials han fet la resta. Avui, amb un mòbil a la mà, tots podem jugar a ser observadors meteorològics i aconseguir que la nostra foto de l’última calamarsada la vegi el món sencer», explica Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que té un servei, Sinobas , que permet als usuaris deixar constància dels tornados, esclafits, remolinades i altres fenòmens severs que presenciïn.

Les xarxes, sobretot en temporada alta de tempestes com l’actual, solen ser un formiguer de fotos i vídeos impactants quan es desencadenen tempestes com les que recentment van segar la vida de diverses persones a Calp (Alacant), la Bisbal d’Empordà (Girona) i Capdepera (Mallorca). Segons el meteoròleg Eliseu Vilaclara, el caràcter climàtic del litoral mediterrani, propens als fenòmens extrems, explica, almenys en part, la fascinació que existeix per la meteorologia. «Per la nostra latitud i geografia, a la nostra atmosfera sempre passen coses cridaneres. Això ja passava abans. Ara, les xarxes han donat visibilitat a aquest interès i als aficionats que aporten la informació més rellevant», raona l’exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

Les riuades del Vallès

Aquest diumenge es compleixen 60 anys de les riuades del Vallès que van segar la vida de gairebé 1.000 persones el 25 de setembre de 1962. Avui seria impensable un desenllaç similar. «No perquè no plogui tant, sinó perquè els serveis meteorològics i de Protecció Civil estan més coordinats i, també, perquè la població està més ben informada sobre els fenòmens severs», assenyala Vilaclara. 

Bona part d’aquesta informació no l’aporten les agències oficials i els satèl·lits, sinó els mateixos aficionats. Uns, a través de les dades que genera la xarxa d’estacions meteorològiques oficials que hi ha repartida per tot el país, el manteniment de les quals va a càrrec de col·laboradors voluntaris. D’altres, fent detallades anàlisis que comparteixen en els seus blogs, webs i xarxes socials. «Ningú millor que ells saben com es comporten les tempestes a les seves zones. La meteorologia actual seria impensable sense les dades i el coneixement que aporten els aficionats», destaca Francisco Martín León, exmeteoròleg de l’Aemet i coordinador de la Revista del Aficionado a la Meteorología i el portal Meteored.

Associacions

En els últims anys han proliferat –sobretot al litoral mediterrani– les associacions d’aficionats a la meteorologia. Algunes, com la valenciana Avamet, la catalana ACOM i Ametse, establerta al sud-est, reuneixen milers de ‘meteofans’ que reporten diàriament les dades de les estacions que tenen a les terrasses i parcel·les. «L’abaratiment d’aquests aparells ha ajudat a popularitzar-los. Fa una dècada costaven més de 1.000 euros. Ara, per menys de 200 pots tenir una estació molt completa connectada a internet per compartir les teves dades amb tot el món», destaca Josep Sort, fundador de Meteoclimatic, on dona suport a gairebé 2.000 estacions particulars repartides per tot Espanya.

Aquest portal va néixer el 2002 com un fòrum de debat d’aficionats a la meteorologia. Abans que existissin les xarxes socials, els protagonistes d’aquest reportatge van desenvolupar el seu interès per l’estudi de l’atmosfera en webs i blogs similars a Meteoclimatic. Cap es dedica professionalment avui a aquesta especialitat. «Però a cap ens importa invertir el temps, els diners i l’esforç que posem en una passió que compartim», reconeix Sort, de professió informàtic.

José A. López Medina

José A. López MedinaEnginyer industrial

«Em passo el dia pendent del cel»

«Em passo el dia pendent del cel»De petit, el seu pare li comprava llibres de núvols que ell ja devorava als 8 anys i amb el seu avi, cabrer de professió, solia fer cada estiu les ‘cabañuelas’, aquest mètode rudimentari i gens científic que antigament s’utilitzava en el camp –i en algunes zones es continua utilitzant– per predir el temps amb mesos d’antelació. Normal que entre els seus plans al triar carrera hi figurés la meteorologia. Al final, José A. López Medina es va fer enginyer industrial, que és la professió de la qual viu a Màlaga, però també dirigeix Cazatormentas, un dels portals de notícies i fòrums de debat de meteorologia més consultats pels aficionats a aquesta matèria.

El nom al·ludeix al costum que va practicar amb devoció quan era jove. Avui, amb 46 anys i pare d’una nena, no té temps per anar-se’n a caçar ‘supercèl·lules’ tempestuoses, però sí per estar al corrent del que expliquen els models de predicció atmosfèrica més afinats del planeta i poder documentar amb aquesta informació els articles que publica cada dia a la seva web, a part de respondre els dubtes dels usuaris del portal i els 63.600 ‘followers’ que el segueixen a Twitter.

5 puntos de interés en el Atlántico, incluyendo un huracán (#Fiona), una tormenta tropical (#Gaston) y el más que probable #ciclón tropical que se aproximará a #Canarias, dejando un temporal importante de #lluvia.

Más información en nuestro blog 👉https://t.co/7GOxu6oV1d pic.twitter.com/IDKj0hLNQj

— Cazatormentas.net (@ecazatormentas) 22 de septiembre de 2022

«Redacto les notícies en els moments lliures de la feina, però estic contínuament mirant els models i els satèl·lits. En realitat, em passo el dia pendent del cel», diu sobre un ‘hobby’ que s’ha convertit en una professió paral·lela i que va començar a desenvolupar quan va conèixer dos «bojos de la méteo» més com ell en un fòrum de Meteored.

Amb ells va muntar un blog que va rebentar a visites el dia que Roberto Brasero el va anomenar com un referent en el seu programa d’Antena 3. Avui la seva web no té aquells problemes. «M’arriben consultes fins i tot dels Estats Units i Llatinoamèrica. El més satisfactori és saber que aportes informació que resulta útil a la gent», reconeix.

Jose Miguel García

Policia portuari

«Persegueixo la tempesta perfecta»

S’ha d’estimar molt la meteorologia i la fotografia per recórrer 3.000 quilòmetres en dos dies perseguint tempestes per mig Espanya, de vegades sota la pluja, de vegades dormint al cotxe, i tornar a casa més content que un gínjol. Sembla una bogeria, però només s’ha de veure la passió que José Miguel García (Gérgal, Almeria, 1979) posa explicant què és un caçatempestes per entendre’l.  

«És emocionant ser sota un núvol, amb trons i llamps, i poder captar tota aquesta immensitat tan bestial en una imatge. Busco la tempesta perfecta per retratar-la. Quan la trobo i faig clic, la descàrrega d’adrenalina em deixa com nou», explica. 

«Enganxat» a aquesta sensació, García va arribar a fer al seu Mazda 55.000 quilòmetres el 2018, l’any de la seva collita de tempestes, però rara és la temporada que no li’n faci 35.000. De Terol a les muntanyes de Toledo i del Sistema Central a les serres d’Almeria, que es coneix com el palmell de la mà de tant córrer-hi buscant fenòmens meteorològics per retratar.

El resultat el penja en el seu perfil de Twitter, en què també ofereix dades i anàlisis meteorològiques, i al seu canal de YouTube, La parada del Stormchaser. L’any passat va publicar un llibre, ‘Los hijos del cielo’, amb les seves millors fotos de tempestes dels últims anys, en què va incloure les imatges d’aurores boreals que va captar en la seva visita al cercle polar.

26/8/22: (Parte 1)
Impresionante tormenta la de esta tarde. 1° desde la carretera de Orce a Maria. Las otras 3 desde Huescar/Puebla Don Fadrique enfocando la ruta a Cañadas de Cañepla. pic.twitter.com/hjY3ibfAk4

— Todo lo imposible (@josestormchaser) 27 de agosto de 2022

Al Port d’Almeria, on treballa de policia portuari, ja el coneixen i els companys no s’estranyen quan els demana un canvi de torn per anar-se’n a Terol a fotografiar una ‘supercèl·lula’ tempestuosa. «Hi ha qui es gasta 2.000 euros a viatjar a París per veure la final de la Champions. Jo me’ls gasto a retratar el cel, que això sí que és un espectacle», distingeix.

Empar Landete Bermell

Administrativa

«La meva obsessió és entendre l’atmosfera»

De mitjans de setembre a finals d’abril, Empar Landete Bermell, administrativa d’una empresa de Tavernes de la Valldigna (València), viu entregada a l’estudi d’un ens invisible però transcendental per a la vida de la gent. «A mi el que m’interessa és el vòrtex polar», diu abans de llançar-se a explicar-ne el significat amb la passió d’una novel·lista de suspens.

«A l’inici de la tardor, quan el sol comença a declinar sobre el pol nord, a les capes altes de l’atmosfera es forma un anell d’aire que gira sobre el cercle polar formant ones. Depenent que el vòrtex circuli amb normalitat, es trenqui o escampi l’aire fred sobre les nostres latituds, aquí tindrem temps estable o ens arribarà una DANA que pot acabar inundant-nos», explica. 

Que ningú l’esperi mirant els mapes amb sols i núvols de la informació meteorològica. «A mi no m’interessa el temps que farà, sinó saber per què. La meva obsessió és entendre l’atmosfera, i la resposta no és arran de terra, sinó en l’estratosfera, a més de 30 quilòmetres d’altura», assenyala.

Per satisfer aquesta curiositat, quan acaba la seva jornada laboral s’asseu a escrutar mapes i dades que troba en webs universitàries i d’agències meteorològiques de mig món. I amb aquestes pistes i la seva intuïció construeix les prediccions que penja en un dels fòrums de debat del portal meteorològic Cazatormentas.net, en què sol anticipar com estarà el cel amb dues setmanes d’antelació. 

Si ja és estranya la seva afició –«soc una friki dels núvols», confessa–, més ho és ser dona en un món tan masculí com el dels fans de la meteorologia. «A nosaltres sempre ens han fet por les tempestes, però ja és hora que això canviï», proposa.

José Calvo

Metge dentista

«Em diverteix divulgar la meteorologia»

A Logronyo, José Calvo té fama de bon dentista, però el que veritablement ha disparat la seva popularitat és la seva afició a la meteorologia, que ell viu com una segona professió. De vegades com la primera. «M’encanten els temporals. Quan sé que n’arribarà un, tanco menys cites amb els pacients per poder escapar-me a fotografiar els fronts ennuvolats, que és el segon que més m’agrada», diu.  

El primer, assegura, és contagiar la seva passió per l’atmosfera entre els oients i lectors de les ràdios i diaris locals en què sol col·laborar i els nois de les escoles on acudeix sovint per parlar de borrasques, anticiclons i llamps. «Em diverteix divulgar, i pel que sembla no ho faig malament. Diuen que faig fàcil la meteorologia», explica sobre una tasca que es nega a monetitzar. «Si cobrés per això, ja no seria una afició. Prefereixo continuar fent-ho per amor a l’art», confessa. 

Calvo va arribar als mapes del temps com solen arribar els bojos de la méteo. Impactat pels documentals de Félix Rodríguez de la Fuente, de petit es recorda «fascinat per la naturalesa». La física teòrica el va allunyar de la carrera de meteorologia i va acabar seguint la tradició mèdica familiar, però la irrupció d’internet i els fòrums li van permetre doctorar-se en el món de les isòbares.  

Primer va posar una estació meteorològica a casa, després una altra, després una ‘webcam’, més endavant va obrir un blog de meteorologia, després el va millorar i avui la seva web, Metosojuela, és el portal més consultat per la gent de Logronyo per saber quin temps farà. «Els pronòstics els faig al migdia i després de sopar, quan puc. Al final, això és com una fàbrica, has d’organitzar-te, però quan alguna cosa t’entusiasma, no et fa res dedicar-li hores», reconeix.

Francesc Comas

Exempleat de banca

«De la ‘méteo’ no me’n penso jubilar»

Les agències meteorològiques es nodreixen de les dades que aporten les estacions que tenen repartides per tota la geografia. Avui gairebé totes són automàtiques, però moltes necessiten la supervisió d’una persona que confirmi els índexs que dona la màquina i hi afegeixi altres variables que se li escapen. La de Prats de Lluçanès (Barcelona) l’atén Francesc Comas. Ja ho feia abans de prejubilar-se del seu ofici de banquer, quan ajudava el seu sogre en aquesta tasca igual com el sogre va ajudar el seu pare, encarregat de l’estació des que s’hi va instal·lar el 1932.   

Cada dia, a les 7 del matí (hora solar), faci fred, sol o estigui plovent, Comas registra en una aplicació de l’Aemet les dades que emet l’estació, les comunica al Meteocat, amb qui també col·labora, i afegeix altres referències que la màquina no pot detectar. «La temperatura, la pluja i la pressió són automàtiques, però jo, a més, anoto l’estat del cel, la seva cobertura, el tipus de núvols que hi ha... Una màquina mai podrà substituir l’humà per entendre l’atmosfera», afirma. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A l’automatisme se li escapa també la seva altra gran missió ambiental: la fenologia. «Deixar constància de quan arriben les orenetes, floreixen els ametllers, esclaten les roselles o canten els cucuts és fonamental per comprovar l’impacte del canvi climàtic en les nostres vides», adverteix. Sobretot, en casos com el de la seva estació, que atresora una sèrie de 90 anys de registres.  

A Comas li preocupa el relleu. «Quan me’n vaig de vacances, una altra persona del poble em substitueix, però cada vegada és més difícil trobar observadors meteorològics que vulguin fer aquesta tasca», sospira. De moment, mentre ell hi sigui, l’estació de Prats de Lluçanès continuarà reportant dades analògiques. «De la ‘méteo’ no me’n penso jubilar», promet.