Catalunya supera amb escreix la mitjana espanyola de presos estrangers a l’espera de judici

Fonts judicials consultades per aquest diari asseguren que el 60% de les detencions practicades pels Mossos d’Esquadra són de persones estrangeres i que a la ciutat de Barcelona, el 80% dels arrestats que passen a disposició dels jutjats de guàrdia són forans. Els jutjats de guàrdia de la capital catalana compten des de fa setmanes amb un traductor fix de francès.

Els estrangers que acaben condemnats són molts menys que els preventius, destaca l’informe de la Fundació Civio, una organització dedicada a la vigilància dels poders públics per mitjà del periodisme d’investigació. A Catalunya, la majoria d’estrangers preventius es converteix en una minoria de penats: del 67% al 44% (o sigui, de dos terços a poc menys de la meitat). A la resta d’Espanya, del 44% al 21% (o sigui, de poc menys de la meitat a una cinquena part).

Les xifres plantegen dues preguntes. Primera, ¿per què es posa tants estrangers a la presó a espera de judici, molts més que els que compleixen condemna? Segona, ¿per què això passa de manera més acusada a Catalunya? Les respostes no poden més que ser meres hipòtesis, ja que la situació no està estudiada a fons, segons reconeixen els principals experts.

El risc de fuga o el seu abús

Que ser estranger suposi tenir més paperetes per acabar empresonat abans del judici depèn en part de la llei. El risc de fuga és un dels supòsits per a la presó preventiva i els jutges poden valorar que una persona estrangera no té prou arrelament per evitar-ho. Ara bé, el risc de fuga s’interpreta de manera massa restrictiva, segons Andrés García, del grup Iridia de defensa dels drets humans. «Es presumeix que una persona estrangera pot fugir de l’acció de la justícia més que una espanyola. És important analitzar que el racisme impregna el conjunt de la nostra societat i òbviament el sistema penal no en queda fora», afirma García. 

«Algú que s’ha jugat la vida per venir, ¿per què se n’hauria d’anar?», pregunta l’advocat David Aranda, que va defensar un estranger que va estar en presó preventiva durant sis mesos i després va acabar absolt. «És habitual que s’abusi de la presó provisional per un possible risc de fuga en col·lectius vulnerables, com persones migrants i sense llar, cosa que produeix una greu discriminació», afirma Eva Belmonte, codirectora de Civio. La presó provisional només es pot acordar a petició de la fiscalia o una acusació.

Els advocats Judit Gené i Josep Riba, però, no creuen que s’abusi de la presó provisional. «S’han de complir unes condicions legalment establertes. Un dels possibles motius del fet que hi hagi més població reclusa provisionalment estrangera pot ser probablement la falta d’arrelament i la possibilitat d’abstreure’s a l’acció de la justícia, que és un dels motius pels quals es pot acabar decidint adoptar aquesta mesura. No obstant, la diferència tan substancial entre Catalunya i l’AGE tindrà motius demogràfics i/o socials, però segur que no és la diferent aplicació de la llei pels jutges».

Si existís aquest abús, ¿per què es produiria més a Catalunya? Les fonts consultades no hi veuen raons, ja que els jutges d’instrucció estan sotmesos a les mateixes lleis a tot l’estat. No obstant, ja en ocasions anteriors es van registrar diferències a Catalunya, per exemple amb la menor aplicació d’ordres d’allunyament.

Tipus delictius i estratègia policial

Els tipus delictius més freqüents entre els estrangers també hi podrien jugar un paper. «Hi podria haver una representació d’estrangers més gran, per una situació de més marginació, en delictes que més probablement condueixen a la presó preventiva», aventura Josep Cid, catedràtic de criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en referència sobretot als delictes contra la propietat, com furts i robatoris amb violència.  Per la seva naturalesa repetitiva, els delinqüents que els perpetren sovint tenen antecedents. A més, poden reiterar-los si estan lliures. I aquests són uns altres dos supòsits per ordenar presó preventiva.

«La majoria d’immigrants són a la presó per delictes menys greus [que els dels espanyols]. Les sentències són menys condemnatòries i n’hi ha més que acaben expulsats o absolts [després de la presó preventiva]», destaca Andrés Pueyo, professor de psicologia forense de la Universitat de Barcelona.

A més de concentrar-se més en persones estrangeres i barris d’immigrants, la policia podria estar prioritzant aquesta classe de crims sobre d’altres. «Els delictes que més es persegueixen són aquells contra el patrimoni. Aquesta és una decisió política, que es tradueix en directrius i circulars, que reben policies i fiscals. Hi ha altres tipus, com els accidents laborals, que no es persegueixen tant», observa Xavier Muñoz Soriano, advocat penalista i col·laborador de FairTrials International, una organització que tutela els drets dels presos estrangers.

En l’àmbit dels tipus delictius, sí que hi ha una peculiaritat catalana, segons afirmen fonts judicials. Aquestes asseguren que es produeixen a Barcelona cada vegada més robatoris amb força i violència, com ara els de rellotges de luxe, sovint per part d’estrangers. El penalista Miguel Capuz destaca també el paper de l’aeroport, amb l’entrada d’estrangers vinculats amb el tràfic de drogues. La pena a imposar en aquests casos és superior als dos anys, cosa que representa un altre supòsit per a la presó preventiva. Així mateix, si és una organització criminal pot destruir proves, un altre dels aspectes que influeixen per decretar aquesta mesura.

¿Més estrangers (marginats) a Catalunya?

La raó de més pes de la diferència catalana podria ser que senzillament a Catalunya es fiquen molts més estrangers a la presó que a la resta d’Espanya. Els forans (preventius i penats) representen gairebé la meitat del total de presos a Catalunya (48%) i només un quart (26%) a la resta d’Espanya, segons dades del juliol del 2022. Mirant les dades de la Fundació Civio d’una altra manera, Josep Cid posa de manifest la importància d’aquest factor. Els preventius estrangers ronden un 26% del total d’estrangers empresonats, mentre que els preventius espanyols ronden un 12% del total d’espanyols presos. Aquestes proporcions són gairebé idèntiques a Catalunya i la resta d’Espanya. En conseqüència, la diferència principal ha de raure en el fet que hi ha molts més estrangers presos a Catalunya. 

¿Per què passa això? Tampoc està estudiat, lamenta Cid. «Hi podria haver més població estrangera a Catalunya, o més marginació en la població estrangera a Catalunya, respecte a la resta d’Espanya», aventura. Pueyo detalla que la població rellevant són els homes joves, que estadísticament són el grup responsable de la majoria dels delictes, independentment dels seus orígens. Aquest expert remarca, però, que aquesta població ha de ser igual d’abundant en altres parts d’Espanya, com Madrid i Andalusia.

Notícies relacionades

Revisió a la presó preventiva a Catalunya: innocents a la presó

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

El desajust entre presos estrangers preventius i penats no es deu exclusivament a les absolucions. «Hi ha molts procediments [d’estrangers que acaben] amb una pena d’un a cinc anys, en els quals s’acorda l’expulsió. N’hi ha menys [estrangers] complint que preventius, perquè molts són expulsats», observa Miguel Capuz, president de la secció de dret penal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. «No s’expulsa tant com per justificar aquesta diferència», discrepa l’advocat Xavier Muñoz Soriano.

Les raons de la diferència catalana a la presó preventiva d’estrangers queden per dirimir. Ni la Fiscalia de Barcelona ni la Conselleria de Justícia han volgut valorar aquestes dades.