Els aiguamolls artificials de depuració, gran exemple d’infraestructura verda

El cap de setmana passat, el Delta Birding Festival va reunir a l’espai MónNatura Delta de l’Ebre milers d’ornitòlegs i naturalistes. Aquesta fira internacional és referència en el sector i una cita ineludible per compartir la passió per les aus i la natura, així com promoure la seva conservació.

En la seva vuitena edició, el festival va comptar amb la col·laboració d’Agbar –companyia de referència en la gestió del cicle integral de l’aigua– que, entre altres activitats, va permetre als visitants descobrir els aiguamolls de depuració d’Illa de Mar i de l’Embut, gestionats a través de l’empresa Aquambiente. Guiats per experts ornitòlegs i acompanyats de personal d’Aquambiente, els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer la multifuncionalitat d’aquests espais ubicat al Delta de l’Ebre, com a refugi de biodiversitat i com a depuradora de les aigües que provenen dels cultius d’arròs.

El Delta de l’Ebre i els aiguamolls de depuració

El Delta de l’Ebre i els aiguamolls de depuracióEl Delta de l’Ebre constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani. El riu Ebre, el més cabalós d’Espanya, és el principal responsable d’aquesta zona humida al dipositar en aquest entorn els materials i sediments que arrossega des del seu naixement. El resultat és una superfície de més de 320 km², de gran valor ecològic i mediambiental, en la qual s’han format nombrosos hàbitats. Les condicions climàtiques doten aquest espai natural d’una gran quantitat de fauna, entre la qual destaquen més de 300 espècies diferents d’aus, multitud de mol·luscos i crustacis, així com espècies de peixos de gran interès.

A nivell mundial, aiguamolls com els del Delta d’Ebre tenen gran importància per a la biodiversitat i el mateix benestar humà. S’estima que uns 1.000 milions de persones en depenen directament per a la seva subsistència i que el 40% d’espècies de plantes i animals del món els habiten malgrat que només ocupen un 6% de la superfície terrestre. Tanmateix, en els últims 50 anys han patit un gran deteriorament, ja que s’han perdut entorn del 35% dels aiguamolls mundials.

És aquest context on els aiguamolls artificials de depuració, com els d’Illa de Mar i de l’Embut, juguen un paper crucial. A més, en el cas concret del Delta de l’Ebre, la principal activitat de la zona és el cultiu extensiu d’arròs que requereix grans volums d’aigua i que pot impactar, en certs casos, els ecosistemes naturals de la zona. Per pal·liar aquesta situació, entre el 2010 i el 2013, Acuamed va realitzar la construcció dels aiguamolls de l’Illa del Mar, amb una superfície de gairebé 50 hectàrees al terme municipal de Deltebre, i l’aiguamoll de l’Embut, de 95 hectàrees i pertanyent a Amposta.

Aquesta solució basada en la natura ha permès, per descomptat, optimitzar els processos de tractament d’aigua agrícola. Però més enllà de la seva funció depurativa per a la millora de la qualitat de les aigües, també ha propiciat la creació d’un entorn ecosistèmic de gran valor ambiental i social. En el dia d’avui la zona és d’alt interès ornitològic i el 2020 els dos aiguamolls van ser declarats reserva natural de fauna salvatge pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Infraestructura verda de depuració

Infraestructura verda de depuracióAls aiguamolls artificials de depuració es replica el procés natural de filtrat per tractar l’aigua i eliminar certs contaminants. Això és possible per l’acció dels sediments, les plantes i els microrganismes presents en una sèrie de llacunes poc profundes.

Parlant d’aquesta mecànica, Oliver Hernández, coordinador tècnic dels aiguamolls del Delta de l’Ebre, destaca els «filtres verds» pels quals «passa l’aigua que retorna dels arrossars carregada de contaminants, abans que s’aboqui a les llacunes naturals o a les badies. Això fa que es netegi i la seva qualitat millori moltíssim». De fet, a través dels aiguamolls artificials es reté el 85% de la càrrega contaminant de l’aigua, cosa que fa que aquesta sigui tornada amb unes condicions de màxima qualitat, idònies per al cultiu de musclo que es produeix al Delta de l’Ebre.

A més, de forma constant es desenvolupen línies d’investigació per millorar el funcionament hidràulic, el procés de tractament de l’aigua i la biodiversitat associada a aquest entorn. Totes les accions es realitzen amb l’objectiu de promoure el concepte d’infraestructura verda a través de la reducció del consum energètic i l’eficiència en la retenció de contaminants.

Biodiversitat i conscienciació

Les condicions geogràfiques i climatològiques del Delta de l’Ebre, junt amb la millora de la qualitat de l’aigua, han convertit aquests sistemes de depuració en un autèntic reclam per a una gran varietat d’espècies d’animals que acudeixen a la zona a la recerca d’aliment, refugi o per establir els seus nius.

Les tasques de gestió realitzades fins a la data en aquest entorn natural han afavorit la protecció i conservació de comunitats de flora i fauna autòctones, algunes d’especial interès donat el seu estatus de conservació. Com a exemple en el cas de les aus, més de 150 espècies han sigut albirades en aquests aiguamolls de depuració durant els censos periòdics que Aquambiente realitza. A més, s’ha constatat la formació de colònies de nidificació, constituïdes per centenars de parelles, d’espècies d’ocells aquàtics protegits com el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), el capó reial (Plegadis falcinellus) i diverses espècies ardeides com el bernat pescaire (Ardea cinerea), l’agró roig  (Ardea purpurea), el martinet (Nycticorax nycticorax) i el martinet ros (Ardeola ralloides).

No és estrany que la zona s’hagi convertit un lloc idoni per a l’observació d’aus, algunes amenaçades, passejos naturalistes i educació ambiental.