Aitor Moll, conseller delegat de Prensa Ibérica, crida a la reflexió sobre el model de subscripcions actual

El nou model digital ha esquerdat en tot just una dècada la manera d’entendre la comunicació. Tant ha canviat, que els editors, els encarregats de dirigir els grups i les línies de cada mitjà, han bastit ponts per fer-se un forat més gran entre l’oceà digital, on captar l’atenció dels usuaris és cada dia més complicat. Per això, els grups editorials espanyols han començat a compartir, a treballar junts per escalar en els motors web.

Com que no és una cosa fútil, aquest assumpte ha servit de tret de sortida per al Congrés Mundial de Mitjans amb la participació d’Aitor Moll, el conseller delegat de Prensa Ibérica (grup a què pertany aquest diari); Carlos Godó, el conseller delegat de Grup Godó, i Íñigo de Yarza, el conseller delegat del Grupo Henneo.

Aitor Moll, conseller delegat de Prensa Ibérica, ha celebrat l’èxit de l’aliança amb Grupo Noticias, que opera al País Basc i Navarra, on el grup no té presència. No només per la «suma d’audiències» a escala publicitària, sinó també pel conjunt de continguts compartits, a nivell editorial i tecnològic. El conseller delegat de Prensa Ibérica ha incidit que les «aliances funcionen», i ha recordat la tradició de col·laboració entre diferents mitjans de comunicació des de fa dècades.

«Aquestes aliances no són les primeres en el món de la premsa. Em remunto a una etapa anterior en què el paper era el predominant, quan les aliances es feien per a la impressió, tot i que no tant des del punt de vista editorial i publicitari», ha rememorat. «En aquell moment, en què a tots ens anava molt bé, era difícil anar junts» a l’hora de compartir continguts, però ara, ha insistit, «hi ha altres competidors, molt més grans que amb nosaltres», així que remarca la importància d’unir forces des dels diferents grups.

Subscripcions i registres

Moll ha reflexionat que els mitjans «ja no són l’operador principal a internet», com sí que ho eren quan tan sols es publicava en paper. De fet, ha obert la porta a iniciar nous camins de col·laboració entre grups mediàtics: «Hauríem de treballar en moltes altres aliances, plantejar-nos coses relacionades amb les subscripcions digitals, el registre dels usuaris... Hauríem de reflexionar sobre quin sentit té que un lector s’hagi de subscriure a cinquanta diaris diferents amb cinquanta subscripcions diferents».

En qualsevol cas, han coincidit tots els ponents en la necessitat d’aliar-se per obrir-se forat i escalar. «Els editors estem acostumats a competir», ha resumit Carlos Godó, «bé per audiències, bé per la publicitat». «Però les noves circumstàncies ens han ensenyat que la competència també ve d’altres sectors, com el tecnològic, però allà ens vam adonar que compartir podia ser una gran estratègia, tot i que continuéssim competint», ha explicat Godó.

Així és com va néixer fa tres anys Wemass, un concili entre els grups Godó (La Vanguardia, Mundo Deportivo), Prisa i Vocento, que aplega ja 50 capçaleres digitals, com ‘El País’ i l’‘As’, entre moltes d’altres.

No amaguen que aquest entorn competitiu es va traduir «en molts dubtes al principi», segons ha apuntat Carlos Godó. «Però ens vam adonar que era un producte complementari. Junts podem arribar més lluny», ha apuntat.

Desenvolupament tecnològic

En la mateixa línia ha parlat Íñigo de Yarza, incidint que el Grupo Henneo utilitza una plataforma junt amb Alaya i amb una aposta per la tecnologia a través d’Hiberus. «La covid ens va fer accelerar encara més el tema digital. La generositat va consistir que des del minut u el desenvolupament tecnològic ha sigut d’igual a igual. Queda un camí etern per recórrer i ens ha anat bé aquesta accelerada per guanyar un temps que potser havíem perdut», ha explicat De Yarza, remarcant que «la competència no és en aquesta sala».

Per la seva banda, l’experta en agències de publicitat Esther García ha apuntat que les aliances tenen avantatges fonamentals. «Una és la indústria de la comunicació, que ha de ser forta perquè el desenvolupament existeixi. I l’altre gran avantatge és l’agregació. La nostra feina s’ha fet molt més complexa en els últims temps, per la qual cosa les aliances ens fan temps més senzills», ha dit García.

Per això, l’experta ha reivindicat la comunicació de proximitat, amb l’agregació de suports molt regionals, com és el cas dels 25 diaris de Prensa Ibérica per tot Espanya «té tot el sentit per establir estratègies».

El final de les ‘cookies’

Els motors web guien els gustos dels lectors a través de les seves preferències. Són les anomenades ‘cookies’, conegudes per tothom, però que han acabat per ser una poma enverinada, que premia més aquell que millor exerceix el posicionament que els continguts de qualitat. Però se sent una vegada i una altra que aquest model s’està acabant.

Aitor Moll ha dit que el final de les ‘cookies’ és «a priori una oportunitat», ja que serà una «neteja» del món publicitari de «webs de qualitat», cosa que es traduirà en una redirecció de la publicitat cap a les pàgines que treballen amb continguts de qualitat. «Estem expectants, però caldrà veure-ho, perquè no hi pot haver respostes en aquest món», ha conclòs.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Coincideix amb Moll l’aragonès Íñigo de Yarza en el fet que la fi de les ‘cookies’ podria ser una oportunitat. «Ajudarà a ordenar el mercat sens cap dubte», ha dit el conseller delegat de Grup Henneo. No obstant, regna la «incertesa» sobre els terminis marcats, ha replicat Carlos Godó, ja que s’han anunciat moltes dates en els dos últims anys

També ho celebraria Esther García, ja que ha revertit en una aposta pel curtterminisme que no acaba per ser gaire beneficiós. «Clara obsessió pel desenvolupament de campanyes que van a resultats. No tenia sentit que això fos en detriment de la comunicació de marca», ha explicat l’experta en agències de comunicació.