No més d’una hora al dia de pantalles per als menors de 12 anys

«Veient com hi estem nosaltres d’enganxats, que fent una cua, triguem una mitjana de nou segons a mirar el mòbil, ¿què reben els nostres nens? Per començar, reben una atenció fragmentada. Si ja moltes vegades tenim el cap en mil llocs més, a això cal afegir-hi una interferència real, que és el telèfon mòbil. El nen necessita presencialitat, i necessita sentir quan menja, sentir què menja, i si li posem una pantalla al davant no ho sent. No sent la dificultat de posar-se un mitjó. El nen necessita viure la vida, no veure-la a través d’una pantalla». Amb aquestes paraules ens posava aquest dimecres davant el mirall al Palau de la Generalitat –espai d’acord amb la importància que es volia donar a l’acte– una de les expertes que ha participat en l’elaboració i la presentació de la guia ‘Les tecnologies digitals en la Infància, l’Adolescència i la Joventut’; document que vol ser «una eina d’acompanyament a les famílies, als docents, als educadors i als mateixos nens, adolescents i joves en el difícil camí de la convivència i la relació amb les tecnologies digitals».

La guia –l’elaboració de la qual s’ha allargat en el temps per la irrupció de la pandèmia– va començar enfocada en l’adolescència, però, durant la seva producció es van adonar de la importància de començar a treballar l’assumpte des de la petita infància, ja que l’abús de les pantalles provoca problemes a nivell visual, a nivell de llenguatge, d’obesitat... «Quan el posem davant d’una pantalla no s’assabenta de les coses. Els nens necessiten el joc simbòlic en el creixement. Representar rols, imaginar. No és el mateix un conte que una pantalla; en una pantalla està tot dit. Dos terços dels vídeos que diuen que són educatius no ho són», prossegueix l’experta en l’impacte de les TIC en la petita infància.

Els experts recomanen que els nens entre els 7 i els 12 anys estiguin exposats a les pantalles per oci un màxim d’una hora diària. «Un cervell sobreexposat a les pantalles perd la capacitat d’atenció i concentració», afegeixen.

El ritual de pas a l’ESO

El ritual de pas a l’ESO va acompanyat de donar-li un mòbil. «Tu, amb esforç, pots aguantar a comprar-li el mòbil fins que arribi a l’ESO, però quan arriba a l’ESO ja és impossible, una cosa que, a més coincideix amb el pas a l’adolescència, una etapa d’especial vulnerabilitat.

En aquesta edat, els professionals recomanen tenir en compte tres coses: problemes per accedir a activitats d’oci saludables, problemes relacionats amb els continguts a què tenen accés, i un ús problemàtic. «No es tracta només de limitar-los el temps, es tracta d’acompanyar-los. És molt important la mirada preventiva», assenyalen. En els adolescents, es considera que 20 hores a la setmana és el màxim que es considera «raonable». Més és alarmant.

Projecte transversal

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Projecte transversalEl document, presentat per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, s’ha elaborat amb la col·laboració dels departaments de Salut, Drets Socials i Educació. La coordinació i implementació de la publicació ha anat a càrrec del Pacte Nacional de Salut Mental.

Segons els resultats de la segona Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona, presentats a finals d’agost, la meitat dels nens de 10 i 11 anys de Barcelona ja tenen mòbil propi (47,5%) i habitualment fan «un ús problemàtic d’internet», ja que asseguren que els resulta difícil deixar d’utilitzar-lo, malgrat que reconeixen que l’haurien d’utilitzar menys. En paral·lel, tot i que molt relacionat, el 12,5% dels nens entre 10 i 11 anys de la capital catalana se senten –segons la mateixa enquesta, impulsada pel consorci– sols habitualment (uns 3.000 dels 25.000 barcelonins d’10 i 11 anys), i un 54,5% es connecten a internet quan se senten sols i tristos.