L’aïllament de la dona de Campdevànol que va precedir el seu assassinat

El cos els demanava desfogar-se, cridar alguna cosa contra l’Alberto. Però les noies van topar contra un dispositiu d’antiavalots que havia blindat la comitiva judicial, encapçalada pel jutge d’instrucció de Figueres i pel fiscal Enrique Barata, que junt amb els investigadors dels Mossos d’Esquadra va registrar durant dues hores aquella casa infestada d’escombraries a la recerca de més proves contra l’Alberto, com el ganivet que va utilitzar per apunyalar els genitals de l’Anna. Les amigues no van dir res als policies. Es van limitar a envoltar el dispositiu, mirant de buscar una escletxa per aproximar-se a la casa que es va empassar l’Anna molt abans que aparegués morta, amb més de 60 ferides i amb fractures al nas i a la dentadura. 

L’aïllament

Les amigues van respondre les preguntes que formula aquest diari amb la mirada atenta a qualsevol moviment que es produïa a la casa, pendents de si l’Alberto sortia per una finestra de la casa o per la porta principal. «No la deixava quedar amb nosaltres», explicava una. «I si algun dia l’Anna podia venir, ell havia de ser davant», afegia una altra. 

L’Anna, amb família al veí Ripoll, no vivia a Campdevànol però cada vegada passava més dies a casa de l’Alberto i menys a la dels seus pares. Ells també li van dir que mantenia amb l’Alberto una relació tòxica de la qual havia d’escapar. Tampoc va servir de res. En una de les ocasions en què tots dos van discutir, l’Anna va fugir i es va presentar a casa dels pares sense avisar. Els pares recorden que va sonar el timbre, van obrir la porta i s’hi van trobar la seva filla. «¿I les teves claus?», li van preguntar estranyats. Les hi havia pres l’Alberto. També li prenia el telèfon mòbil. Tallar els vincles amb els seus éssers estimats va ser la manera de sotmetre-la a poc a poc.

La droga

«Dimarts a la nit, després dels petards –el 20 de setembre van acabar les festes municipals a Campdevànol–, ens vam trobar l’Alberto. Portava un pal a la mà i caminava capbaix», recorden una parella de veïns que el van veure, sense saber-ho, quan ja hauria començat a torturar l’Anna. Asseguren que aquell dia estava absent. «Normalment parlàvem al veure’ns però dimarts no va dir res», expliquen. Però aquella nit ni va saludar. En una d’aquestes converses anteriors, sense que vingués gaire a tomb, l’Alberto es va mostrar obsessionat pel temor que l’Anna l’estigués enganyant «amb un moro». 

L’Alberto va estudiar a l’Institut Abat Oliva de Ripoll. Una excompanya de classe diu d’ell que d’adolescent «era una mica entremaliat» però que no era dolent. Que no va veure mai res en ell que anticipés la crueltat amb què seria capaç de comportar-se anys més tard amb l’Anna. Actualment l’Alberto estava de baixa per accident però tenia una feina estable en una fàbrica de peces. Físicament no estava deteriorat perquè es preocupava de no perdre la forma, però els seus hàbits de consum de tòxics eren cada vegada més destructius. «Tots sabíem que passava droga: marihuana, haixix», apunta un veí de Campdevànol. I que últimament, segons sospiten, havia començat «a fumar base». La ‘base’ o ‘basuco’ és la pasta sobrant del procés d’elaboració de la cocaïna, una substància cada vegada més freqüent a l’extraradi social i inhalar-la pot provocar greus lesions cerebrals. Fins que va començar a sortir amb l’Alberto, l’Anna no consumia drogues. Era una dona molt jove, guapa i bondadosa, com la recorden els amics, que per culpa del seu nòvio va deixar de parlar amb ells i a estar cada dia «més prima».

La gelosia 

Un amic de l’Alberto explica que els episodis de desconfiança cap a les seves parelles sentimentals no eren nous. Havia esclatat pel mateix motiu amb dones amb qui s’havia ajuntat abans de fer-ho amb l’Anna. Actitud possessiva i gelosia malaltissa que eren també darrere d’algunes denúncies per violència masclista que arrossegava. Segons les fonts consultades, entre els seus antecedents consta que l’Alberto va ser també condemnat per trencar ordres d’allunyament que els jutges van interposar per evitar que s’acostés a dones que havia maltractat. 

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Entre dilluns 19 i dimecres 21 de setembre, l’Alberto va sotmetre l’Anna a un martiri interminable que ningú sap encara si va durar hores o dies. Després, va deixar que es dessagnés. Quan ja havia mort, la va dutxar, la va netejar, la va eixugar i la va vestir de nou. Només llavors va trucar a l’ambulància i va fingir que les ferides havien sigut d’una caiguda amb bicicleta que havia patit el cap de setmana anterior. 

Cap a les dotze del migdia d’ahir dimecres, la reconstrucció va acabar i l’Alberto va entrar emmanillat en un furgó de detinguts dels Mossos d’Esquadra. Les amigues el van veure. I van córrer fins a aconseguir posar-se a la seva alçada. I desfogar-se cridant contra l’home que els va prendre l’Anna.