IE La Mina: l’institut on sí que van sortir millor de la pandèmia

Malgrat les alarmes generalitzades per l’impacte de la pandèmia en aquestes proves en el conjunt dels nanos catalans, a ulls de Del Campo –sempre amb les seves ulleres d’optimisme posades– en el seu centre després de la pandèmia «els nens han guanyat un impuls increïble». «Tenim les aules plenes. I en les reunions de principi de curs mai havíem tingut tantes famílies», assenyala amb orgull.

«La pandèmia va ser un cop molt dur, per la fractura digital i la social, i la tornada va ser molt, molt complicada. El primer any després del confinament total va costar moltíssim, les famílies tenien molta por del contagi, però aquest any tenim una assistència magnífica», remarca la directora del centre, on a més d’infantil, primària i secundària tenen tres cicles de formació professional. «Som una multinacional educativa», diu fent broma.

Aula pont

Els alumnes, com la resta de nens i nenes catalans, van començar el curs amb unes temperatures insuportables a l’aula. «Van fer ventalls amb fulls de paper. Es notava les ganes de venir a l’escola», recorda Del Campo, el centre de la qual acull alumnes amb un absentisme intermitent, «amb covid o sense».

I és que al finalitzar el confinament, una vegada van reobrir l’institut, la direcció es va trobar amb les aules buides. L’equip de professors va fer llavors una gran feina de ‘repesca’ dels alumnes. «El febrer o el març, quan van començar a aparèixer els alumnes, a secundària vam crear una aula pont. Feia un curs que no trepitjaven l’escola i tenien un horari singular. L’objectiu era que agafessin les dinàmiques del centre i que poguessin aprendre de nou a ser alumnes. I va funcionar», explica la directora. Per això aquest octubre tornaran a obrir-la.

A més d’aquest «valorar l’escola» després de ser-ne privats durant un llarg període de temps, Del Campo remarca una altra cosa que els alumnes han guanyat amb la pandèmia. «Ara tots els alumnes tenen portàtils, una cosa que abans no passava i van aprendre a utilitzar, forçats per la situació. Abans de la pandèmia molts dels nostres alumnes de secundària no sabien obrir un correu electrònic i ara sí. Hem avançat molt», afegeix la directora de l’institut escola, que des de fa dos cursos té, com a centre de màxima complexitat, un Pla de Millora de les Oportunitats Educatives (PMOE), cosa que els facilita disposar de figures com un educador social, que ha ajudat molt a reduir l’absentisme.

«Si mirem la nostra pròpia fotografia, comparant-nos amb nosaltres mateixos, a secundària hem millorat. Hem reduït molt les expulsions del centre. Per plantejament, perquè està demostrat que no funcionen, i perquè tenim una comissió de convivència que convoca alumnes diàriament. Es donen moltes moltes oportunitats i això sí que té resultats. L’any passat vam tenir una promoció de 4t d’ESO com mai, per l’assistència a classe, per la puntualitat, l’entrega de justificants i per la implicació de les famílies. Van acabar el curs tots els alumnes, només el va deixar un, i la gran majoria està estudiant alguna cosa més, no han abandonat», diu orgullosa.

Més impacte a primària

Notícies relacionades

Atabalament, estrès i falta de llibertat: un any de pandèmia amb mirada adolescent

El racisme a l’escola: l’eterna assignatura pendent

La pitjor part se la van emportar els més petits, els alumnes d’infantil i primària. Després de la reobertura de les escoles, l’assistència a infantil en el centre no arribava al 10%, i a primària, al 25%. Noemí García, cap d’estudis de primària en el centre, té una visió força menys optimista que la directora. «Tenim molts alumnes amb trastorns, i molts de no diagnosticats, i aquest és un problema real. Molts alumnes que haurien d’anar al Cediap i no ho fan –està desbordat–, molts amb un retard en l’aprenentatge molt greu per la motxilla que porten», explica García.

I si el Cediap està desbordat, l’EAP, també. «Podem tenir 20 criatures en llista d’espera perfectament. Criatures que potser no els acaben atenent mai. ¿Per què? Perquè hi ha altres alumnes que ja estan derivats», continua la cap d’estudis, especialment preocupada pels nens de cicle inicial, primer i segon de primària. «Tenim un segon de primària que té un nivell pràcticament d’infantil-5; no tenen adquirida la lectoescriptura. ¿Com els havíem d’ensenyar a llegir a través del WhatsApp? Hi ha infants amb pares que no saben ni llegir ni escriure, i aquest any han vingut criatures que feia dos anys que gairebé no apareixien per la classe», afirma.