Persones trans denuncien l’embús de la sanitat: «Necessito quatre revisions d’hormones l’any i només me’n fan una»

Com ella, els components del grup trans de Lambda es queixen de la falta de professionals i la mala qualitat del servei d’aquesta unitat que, denuncien, fa anys que està saturada per la falta de personal. Segons ha pogut saber aquest diari, el nombre de pacients s’ha multiplicat per quatre des que va obrir la unitat, però els treballadors –sexòlegs i endocrins– són pràcticament els mateixos.

Cap d’elles es queixa de l’atenció dels professionals –al contrari–, però sí de l’escassetat de cites i de la falta de treballadors per atendre la demanda, almenys a la província de València. «No et donen les cites quan et toca la revisió, i t’atenen en franges molt reduïdes», denuncia la Susana, una dona trans.

«El sexòleg (primer pas del procés de transició) té totes les cites tancades fins al gener. I per a la primera revisió de l’endocrí m’han donat hora per d’aquí vuit mesos», denuncia l’Iturbide. «És a dir, que si comencés al gener l’hormonació, no tindria revisió fins gairebé al setembre».«El que més ens preocupa són els temps entre cita i cita quan ja has començat el procés», explica la Raquel, una altra dona trans. «Surts de la consulta amb la recepta de la farmàcia i et diuen ‘ens veurem al juny’. Això són set mesos des de la primera presa de contacte, quan t’haurien de revisar quan en fes tres», denuncia la Susana. El problema, per elles, és que «a nosaltres ens recepten anticonceptius, que tenen components que no necessitem i efectes secundaris. A més, les dones en reemplaçament hormonal tenim molt perill de trombes. Imagina't que alguna cosa va malament i no ho veuen fins d’aquí mig any», denuncia.

Reconeixen que els temps a Alacant i Castelló són molt més reduïts, sobretot perquè «hi ha menys persones». Així que el que reclamen és «que els professionals s’ajustin a la demanda. Si a València hi ha moltes més persones que ho necessiten que reforcin el servei aquí llavors», denuncia la Raquel, que també ha patit retards per a una revisió mèdica. La reivindicació queda clara: «volem més metges a la unitat d’identitat de gènere. No en són suficients».

L’efecte màxim dels estrògens –en el cas de les dones trans– és de dos anys. Una vegada feta la vaginoplàstia, cal fer un tractament per mantenir. El primer any són necessàries quatre revisions, és a dir, una cada tres mesos. El segon any, s’han de fer dues revisions. I a partir d’aquí se sol agendar una revisió cada any. «Si són necessàries vuit revisions només ens en fan quatre», remarca la Susana.

Falta de comunicació i desproveïment

L’agenda saturadíssima del sexòleg i els tres endocrins tampoc dona per atendre trucades i consultes ràpides, ni tan sols en secretaria. «La unitat d’identitat de gènere sol obrir dues vegades a la setmana, i quan truques aquells dies moltes vegades no t’agafen el telèfon perquè estan saturats», lamenta la Susana. No poden plantejar cap qüestió.

Un cas real. «Truquen a un company per operar-se i l’avisen d’una setmana per a l’altra. El que és recomanable és parar el reemplaçament hormonal, però no tenia temps per fer-ho perquè costa més d’una setmana. En aquell moment no va poder despenjar el telèfon i trucar a l’endocrí per dir-li ‘què faig’. Així que va perdre la cita de la cirurgia», denuncia la Susana. «La secretaria també és part de l’equip humà que podrien reforçar».

Un altre problema afegit és el desproveïment recurrent d’hormones. «Ens passa sempre una vegada l’any, de sobte no hi ha medicaments enlloc, i un reemplaçament d’estrògens no es pot paralitzar en cap moment perquè correm un perill seriós», denuncia la Raquel. Per evitar-ho utilitzen una fórmula magistral preparada a la farmàcia, però denuncien que moltes persones trans no saben que existeix aquesta possibilitat.

Sobre les hormones, les consultes són tan ràpides que en moltes ocasions les persones se’n van amb dubtes sobre com s’han d’aplicar el medicament. «És el mateix problema que amb els metges de capçalera, que no tenen més de vuit minuts per pacient i de vegades no poden aturar-se en els detalls. Hi ha retards en sanitat a més llocs», explica la Susana.

La llei i la ciutadania

La llei transvalenciana és gairebé un mirall del projecte de llei estatal. La norma fa cinc anys que està aprovada, i al País Valencià hi ha mesures com un carnet autonòmic, en què és possible canviar el nom sense necessitat d’un diagnòstic metge de disfòria ni dos anys d’hormones (a la resta del país sí que és necessari).

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Però, tot i que no faci falta aquest document, alguns funcionaris el continuen demanant. «És una loteria, i hi ha una variable molt important que és el ‘cispassing’ (que la gent no percebi que ets trans)», explica la Raquel. Va passar en el cas de la Nhabi: «vaig entregar a la funcionària tots els documents per al canvi de nom, i quan m’ho havia acceptat tot es va adonar que soc trans i em va dir que ja no podia i era necessari l’informe», explica.

«L’informe no fa falta des del 2017, però te’l continuen demanant i si no els el dones et bloquegen els documents en un calaix durant setmanes», denuncia. Afortunadament, la unitat d’identitat de gènere omple l’informe en aquests casos, però com reivindica la Raquel «és humiliant entregar aquest paperet que literalment diu que tens una condició». Tot i que la llei ho impedeix, les persones trans reivindiquen més formació perquè els funcionaris en coneguin bé la llei.