Els envasos enfronten el Govern i l’ecologisme amb la UE

L’organisme comunitari va emetre fa uns dies un contundent dictamen sobre la nova norma, que suposa el desenvolupament tècnic de la llei de residus, ja en vigor. Brussel·les ha obert en els últims temps procediments d’infracció a Espanya per la seva inacció a l’hora d’incrementar el reciclatge i prevenir els envasos i els seus rebutjos, però aquesta vegada s’enfronta al Govern per just el contrari: anar massa lluny. 

El dictamen força la Moncloa a no aprovar el decret fins després del 7 de novembre i recomana l’Executiu que rebaixi l’eliminació de les substàncies tòxiques ftalats i bisfenol A als envasos. Defensa eliminar l’objectiu de reduir en un 20% el 2030 les ampolles de plàstic d’un sol ús. I posa en qüestió la prohibició sobre l’envasament de fruites i verdures, que segons el projecte normatiu hauran de ser venudes a granel en lots de menys d’1,5 quilograms, malgrat que aquesta és una iniciativa que ja ha adoptat França. 

Tot això són recomanacions, no vinculants. Però hi ha un aspecte del reial decret sobre el qual la Comissió es mostra molt més ferma: l’anomenat punt verd. És a dir, la possibilitat que els envasos llueixin un símbol que acrediti que les empreses gestionen adequadament aquests residus. Segons l’organisme comunitari, la mesura va en contra de la lliure circulació de mercaderies d’altres països, ja que aquests haurien d’incorporar una imatge als seus envasos per distribuir els seus productes a Espanya. El dictamen arriba fins i tot a remarcar que si el Govern manté aquest símbol, el conflicte podria acabar en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). 

Gerra d’aigua freda

El text arribat de Brussel·les ha caigut en el Govern com una galleda d’aigua freda. Transició Ecològica canviarà el relatiu al punt verd perquè no li queda cap altre remei, expliquen en el ministeri, i començarà a estudiar les recomanacions que li ha fet arribar la Comissió. La intenció continua sent aprovar el reial decret abans que acabi aquest any, perquè entri en vigor el 2023. Però ja no està clar quin serà el seu contingut. 

«Quan es rep un posicionament de la Comissió Europea en els procediments de notificació, es tracta d’acceptar els seus suggeriments i reflectir-los d’alguna manera en el text, llevat que hi hagi justificació o habilitació legal a nivell comunitari que ens permeti continuar amb la nostra posició», expliquen en el departament. Els col·laboradors de Rivera eviten posicionar-se sobre si Brussel·les s’ha plegat aquí a les pressions de la indústria del plàstic, però la seva breu resposta dona alguna pista. «No entrem a valorar-ho», diuen. 

Unides Podem, soci del PSOE en el Govern de coalició, es mostra aquí més clar. «La posició de la Comissió coincideix exactament amb les pressions que nosaltres rebem per part de les empreses quan estàvem aprovant la llei de residus», explica el diputat morat Juan López de Uralde, coordinador del partit Aliança Verda. «Resulta trist que només pressioni sobre els aspectes més ambiciosos de la norma, per retallar-los, i no sobre els menys, per anar més enllà», afegeix. 

Els aplaudiments del sector

Dilluns passat, després de conèixer el dictamen de la Comissió Europea, les principals organitzacions ecologistes (Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Retorna, entre d’altres) van emetre un comunicat reclamant a l’Executiu que no fes cap pas enrere. «Animem el Govern a seguir l’exemple d’altres estats membre i mantenir-se en la defensa de la salut de les persones i el medi ambient davant aquest dictamen tenyit clarament de pressions empresarials. Qualsevol altre escenari suposaria esfondrar les intencions d’Espanya per afrontar el greu problema de la contaminació per plàstics», van dir. 

Notícies relacionades

Aigua de l’aixeta al bar: així s’esquiva la nova llei de residus

Menys plàstics i més reciclatge: així afecta la nova llei de residus

Per a Carlos Arribas, responsable de Residus d’Ecologistes en Acció, només cal fixar-se en les coincidències entre els postulats de les empreses i els de la Comissió davant el decret per concloure que els segons no s’entenen sense els primers. «És una pista clara de qui és l’assassí: coneixem l’arma i quin és l’objectiu», argumenta. 

Mentrestant, les principals entitats del sector dels envasos, agrupades a la Plataforma EsPlásticos, no oculten la seva satisfacció amb la reacció de Brussel·les. «Estem d’acord, en línies generals, amb la posició i observacions de la Comissió Europea sobre el reial decret –expliquen–. Entenem que els objectius que es plantegin han de ser realistes, assequibles i respectuosos amb el mercat únic. Les nostres al·legacions han anat sempre en aquest sentit».