Fre als judicis contra lladres multireincidents pel redactat de la llei

Des de la judicatura, la fiscalia i els col·lectius d’advocats es va plantejar abans de l’aprovació de l’acabat d’estrenar articulat que aquest no era el més idoni i col·lapsaria encara més els jutjats. L’ideal, al seu entendre, hauria sigut que no aparegués en la modificació del Codi Penal sobre la multireincidència la quantitat de 400 euros i que el seu redactat s’acostés més a l’anterior normativa (no figurava la necessitat de conèixer el valor del sostret) que va tombar el Tribunal Suprem el juliol del 2017. Aquesta resolució judicial va enervar, sobretot, els comerciants i restauradors que van reclamar insistentment una nova regulació per aturar l’acció delictiva dels delinqüents multireincidents, com carteristes i lladres de bolsos.

Després de l’entrada en vigor del canvi legislatiu, el 28 d’agost passat, el delicte de furt en supòsits de multireincidència contempla directament aquesta conducta i estableix una pena bàsica de sis a 18 mesos de presó. D’aquesta manera, s’expressa una pena de presó que, tanmateix, no és excessivament elevada, amb la finalitat de salvaguardar la proporcional marcada pel Tribunal Suprem en la seva polèmica sentència del 2017, segons alguns juristes.

L’article 234, apartat dos, del Codi Penal diu: «El que, amb ànim de lucre, prengués les coses mobles alienes sense voluntat del seu amo serà castigat, com a reu de furt, amb la pena de presó de presó a 6 i 18 mesos si la quantia del sostret excedís de 400 euros». Si no se supera aquesta quantitat, la condemna seria de multa. En canvi, si l’arrestat ha sigut condemnat abans tres vegades a una multa i el total dels robat llavors supera els 400 euros, en la quarta ocasió se li pot imposar la pena de privació de llibertat.

¿Què provoca aquest redactat? Quan arriba a la taula d’un jutge un atestat per un delicte lleu de furt de menys de 400 euros, el togat ha de consultar, d’entrada, els antecedents penals i comprovar si el sospitós ha sigut condemnat abans tres vegades per un assumpte de la mateixa naturalesa. En el cas que això no passi, el procés segueix el seu curs i el judici pot celebrar-se en uns dos mesos o tres com a delicte lleu (comporta multa). Si el presumpte autor del robatori té tres condemnes no extingides (es cancel·len els antecedents per aquests delictes lleus als sis mesos), la instrucció de la causa es complica i s’alenteix, al tramitar-se per un altre procediment (diligències prèvies). Després de comprovar que es produeix aquesta situació, el jutge ha de demanar als diferents jutjats (poden ser d’altres poblacions i d’altres racons d’Espanya) les resolucions i comprovar si el robat en els tres furts supera o no el valor de 400 euros

Després, el jutge decideix si es pot aplicar o no la reincidència. Si és així, la instrucció s’allarga. Però hi ha un altre problema: que les sentències no detallin el cost del productor robat. «A partir d’ara haurem de fer un peritatge o recollir proves, com factures, per puntualitzar el seu valor», explica un jutge d’instrucció de Barcelona. Si falla una d’aquestes dades, per tant, no es pot fer res, segons les mateixes fonts, ja que la llei és molt estricta. «Hem de dedicar temps a sumar-ho tot», incideix una magistrada. 

Dues possibles solucions

La junta de jutges de Barcelona, segons les fonts judicials consultades, ha proposat dues solucions. Una, de dirigida al Ministeri de Justícia, planteja la possibilitat d’obrir en el sistema informàtic una pestanya en la qual, a més del nom, el número de procediment i si hi ha sentencia o no, es concreti el valor de l’objecte sostret en cada condemna. La segona, requerida a la Conselleria de Justícia, és que a través del mateix procés informàtic es pugui consultar les sentències senceres de cada persona, almenys a nivell de Catalunya. De les dictades a la resta d’Espanya, és impossible: el sistema informàtic que utilitzen els jutjats catalans és diferent. Per tant, no es podran tenir per aquest mètode les sentències de jutjats de la resta de l’Estat espanyol.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Abans de l’aprovació d’aquesta regulació, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona va qüestionar la inclusió en el redactat la superació dels 400 euros. En un informe, al qual ha tingut accés aquest diari, afirma que «no té justificació l’existència d’un element propi de la continuïtat delictiva, com és la suma de l’import de les infraccions», ja que «complicaria la instrucció processal de les causes» i, fins i tot, «pot impossibilitar l’apreciació de l’esmentat agreujament». Alertava que «ha de tenir-se en compte que en els judicis de tramitació extremament senzilla», com són els de delictes lleus de furt, «en la majoria dels casos no està determinada la concreta quantia de la infracció». 

En aquest sentit, l’advocat penalista Jorge Navarro precisa que «normalment les sentències per delicte lleu de furt solen ser senzilles. Tan senzilles que l’import del valor del sostret no sol reflectir-se, utilitzant-se una fórmula d’estil senzilla com que el sostret és de valor inferior a 400 euros, ja que no se sol peritar el bé sostret». Segons la seva opinió, la reforma sobre multireincidència era «una necessitat, ja que el delinqüent habitual sap que, al nostre país, la legislació sobre els furts és tremendament benèvola. És fàcil tenir desenes de condemnes per furts i, malgrat això, que no hi hagi conseqüències lesives per a l’autor». Insisteix: «La reforma té bons propòsits, però el redactat xoca amb la realitat del dia dels jutjats del nostre país. La reforma es fa des del desconeixement, tant en l’aplicació de la llei com del funcionament dels jutjats, malgrat la bona voluntat d’aquesta».