La UE aprova definitivament la llei que obligarà Google, Facebook o Apple a frenar la desinformació

La Unió Europea (UE) ha fet avui el seu últim pas per crear l’esperada llei que regularà les grans plataformes digitals. Aquest dimarts, el Consell d’Europa ha aprovat definitivament llei de serveis digitals (DSA), una mesura pionera que posarà límit a la forma com operen gegants de la talla de Google, Amazon, Meta (Facebook) i Apple.

Després de mesos de negociacions, el Parlament Europeu va aprovar aquesta nova regulació al juliol després que les parts arribessin a un acord a l’abril. És la primer actualització del marc jurídic que regula l’ecosistema digital des de l’any 2000, quan la majoria d’aquestes mastodòntiques empreses tecnològiques ni existien.

El vistiplau del Consell Europeu –integrat pels líders polítics més grans dels membres de la UE– era l’últim obstacle perquè la llei sigui formalment adoptada. El reglament es publicarà al ‘Diari oficial de la UE’ el 13 d’octubre, tanmateix el seu contingut no es començarà a aplicar fins a 15 mesos després, el 2024, decisió amb què es dona marge a aquestes companyies per adaptar-se a la llei.

✔️ EU ministers have given their final approval to the Digital Services Act today. New rules for a safer online environment will enter into force soon.

💻 The #DSA protects your rights online & fights the spread of illegal content.

Learn more in our feature story 👇🏽#DigitalEU

— EU Council (@EUCouncil) 4 de octubre de 2022

La nova llei es dirigeix a totes les companyies digitals, tot i que presenta requisits molt més estrictes per a les plataformes que tinguin més de 45 milions d’usuaris a la UE, com és el cas dels gegants de Silicon Valley esmentats anteriorment, acusats d’abusar del seu control gairebé monopolístic del mercat digital.

Eliminar l’il·legal

L’esperada DSA aspira a transformar el comportament dels gegants tecnològics que operen en terra europeu. És per això que proposa diferents mesures clau. D’una banda, obligarà aquestes plataformes a eliminar els continguts il·legals, des del terrorisme a l’abús de menors. En cas de no complir-ho, la UE es reserva una amenaça econòmica: multes que podrien arribar fins al 6% de la facturació anual d’aquestes empreses, xifres fins ara mai vistes. Què és i què no és il·legal dependrà de cada Estat membre, cosa que amb tota probabilitat obrirà la porta a problemes en països com Hongria o Polònia.

D’altra banda, aquestes empreses també estaran obligades a introduir noves estratègies per mirar de frenar les campanyes de desinformació que hi circulen. Aquest punt s’ha accentuat després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, però fa temps que la UE està preocupada per com les notícies falses poden ser part d’ingerències estrangeres per desestabilitzar els Vint-i-set. Tanmateix, la desinformació no és una cosa il·legal, fet que també desperta certs dubtes sobre el poder que s’estarà donant als governs.

Algoritmes transparents

Notícies relacionades

La Unió Europea dona forma a la llei que regularà les plataformes digitals

Brussel·les obre investigació antimonopoli contra Google sobre la publicitat ‘online’

La DSA també obligarà les plataformes digitals a ser més transparents respecte a com funcionen els seus algoritmes per així poder determinar quin impacte tenen sobre els usuaris. A més, aquestes companyies hauran de realitzar anàlisis periòdiques sobre el seu sistema intern, informar-ne les autoritats i prendre mesures per reduir-ne el risc. D’aquesta manera, es busca que Google, Amazon, Apple, Meta, Microsoft i d’altres retin comptes sobre com el seu model de negoci afecta la societat.

La pionera normativa europea també limitarà la publicitat basada en el rastreig de l’activitat digital dels usuaris, pilar del negoci de Google, Facebook i Instagram, especialment. Així, es prohibeix dirigir anuncis a menors o utilitzar dades sensibles com la raça, el sexe o la religió. Una altra de les seves mesures clau és la prohibició dels anomenats ‘dark patterns’ o patrons foscos, les estratègies que aquestes plataformes prenen per dissenyar les seves interfícies de forma enganyosa per aconseguir que els usuaris prenguin les decisions que la companyia vol, ja sigui des d’acceptar l’ús de les seves dades com portar-los a comprar un determinat producte.