Mascaretes obligatòries, test cada tres dies i quarantenes: La Xina persisteix en la seva política ‘covid zero’

Els quioscos per als tests integren ja el mobiliari urbà. El Govern va ordenar que qualsevol ciutadà en tingués un a menys de 15 minuts caminant i la directiva es va complir amb generositat. A Pequín n’hi ha a gairebé totes les cantonades, atesos per funcionaris amb els seus vestits de protecció integrals, i n’hi ha prou d’evitar les cues de l’hora del dinar treure’s de sobre el tràmit en uns quants minuts. El dia a dia exigeix uns mínims inconvenients ja interioritzats.  

Els laments arriben amb la mobilitat. Sortir del país està desaconsellat pels nombrosos tests que exigeix l’aeroport i la quarantena forçosa a la tornada. Els riscos d’ensopegar amb algun brot tampoc incentiven el turisme intern ni els viatges de feina. És recomanable assegurar-se els dies abans que la destinació és una «zona verda» per evitar els problemes a la tornada o les quarantenes, però cap precaució impedeix que els casos emergeixin després d’aterrar. Milers de xinesos van quedar atrapats a l’illa tropical de Sanya per una desena de contagis, condemnats a veure les platges de sorra blanca i aigües turquesa des de l’habitació de l’hotel. Altres destinacions turístiques com Xinjiang, el Tibet o Yunnan també han arruïnat vacances amb quarantenes activades a la carrera.  

Protocols estrictes

Els protocols són estrictes i els acomiadaments que desencadena qualsevol brot impedeixen la màniga ampla. Un funcionari davant el dubte del seu futur o el sentit comú sempre acudirà al llibret. L’epidèmia ha tornat el protagonisme als comitès de barri, atrafegats en les gestions més banals fins que sobre les seves espatlles va caure el compliment de la política anticovid. Molts els atribueixen un zel que voreja el despotisme. Uns estrangers que es preparaven per disfrutar de la llibertat a Pequín després de la quarantena preceptiva a Tianjin a l’arribar a la Xina van ser informats pels seus comitès de barri que en necessitaven una altra d’addicional perquè arribaven d’una ciutat amb casos. Va importar poc que insistissin que no van trepitjar el carrer a Tianjin i que van arribar a Pequín amb la furgoneta que els havia recollit a la porta de l’hotel. El propietari d’un bar de Sanlitun, l’epicentre d’oci pequinès, lamenta que la ventada diària del policia local decidirà si podrà servir copes, menjar o endollar l’altaveu.  

Incertesa i fàstic

La incertesa, algunes arbitrarietats i el cansament han llimat l’entusiasme popular cap a una política que ha blindat el país de les mortaldats i les recessions globals. Els xinesos són lluny de considerar-la una tossuderia estèril i aliena a la ciència i la raó, com es presenta sovint a Occident, però emergeixen els dubtes. Dos esdeveniments han engrandit la dissensió. El primer va ser el drama de Xangai, un nyap provocat per la pulsió cosmopolita d’unes autoritats locals que van desdenyar la fórmula xinesa i van deixar que els casos s’amunteguessin fins que no hi va haver més remei que tancar a 25 milions de persones durant gairebé tres mesos. El segon van ser els 27 morts en un accident d’autobús a Guizhou. Eren contactes d’un positiu als quals es conduïa de nit a centres d’aïllament a centenars de quilòmetres i a les xarxes es va popularitzar el missatge que la política ‘covid zero’ matava més gent que la covid.  

Obertura en l’horitzó

Notícies relacionades

La covid va empitjorar la salut mental de les cuidadores més que la de la resta de població

La pandèmia va augmentar les depressions postpart

Quan la jubilarà Pequín és la pregunta del milió. Diversos estudis científics xinesos i estrangers alerten que l’alegre obertura que recomanen veus occidentals deixaria més d’un milió de morts per la baixa vacunació d’avis i la precària xarxa sanitària rural. Però la política és insostenible a mitjà termini i Xangai ja va acreditar el fracàs de la tercera via. L’única certesa és que la Xina té un problema majúscul.  

Molts pronostiquen una obertura després de l’imminent Congrés del Partit Comunista de la Xina amb el mateix optimisme amb què l’havien anunciat després de l’Assemblea Nacional Popular, els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín o les vacances d’Any Nou. Ningú sap la data d’entrada de la Xina en aquesta normalitat global de fronteres obertes, absència de mascaretes i indiferència per la xifra de morts i les seqüeles.