Criatures d’una escola de Barcelona es planten: no aniran a la piscina fins que pugui fer-ho la seva companya autista

L’Abril compta amb l’ajuda d’una cuidadora –tot i que menys hores que el curs passat, igual que molts altres nens i nenes amb necessitats especials–, però aquesta no pot posar-se a l’aigua amb ella, per la qual cosa tant des de l’escola com des de l’EAP –qui fa seguiment de la petita– van demanar a l’Ajuntament de Barcelona –promotor del programa– un monitor específic per a l’aigua; monitor que dilluns, el dia abans de l’activitat, que començava aquest dimarts, els van dir que no arribaria.

Avui els infants de 1r de Teixidores @escola_gracia han decidit no començar l’activitat de piscina perquè la seva companya Abril que té #autisme no tenia el suport necessari per fer-ho (l’assegurança no permet entrar la seva vetlladora dins de l’aigua) #abrilesbanya pic.twitter.com/JdFWIeyZYZ

— AFA Escola Teixidores de Gràcia (@afateixidoresg) 4 de octubre de 2022

Malgrat que el pare de la petita va moure cel i terra per intentar solucionar-ho, la resposta que va rebre va ser que la demanda els havia superat i que no podien arribar a tots els nens. Aquell mateix vespre –poques hora abans del primer dia de natació, i quan totes les famílies tenien ja la motxilla de piscina a punt– Marcos Tornero, pare de la nena, ho va comunicar al grup de whatsapp de famílies de la classe i la indignació va córrer de casa a casa, cada vegada que una mare de la classe llegia el missatge. No van deixar passar ni un dia i aquella mateixa nit la comissió d’inclusió de l’AFA del centre va fer un escrit de protesta, que van entregar dimarts a l’escola, i un company de la classe va escriure en un paper el que ha acabat sent un eslògan: «Si l’Abril no es banya, jo tampoc».

Falta de previsió

Notícies relacionades

Educació impulsa la taula per a una escola inclusiva entre l’escepticisme de les famílies, que demanen «fets»

Feu un cop d’ull a l’autisme

Falta de previsió«És injustificable la falta de previsió. Que a l’escola se li comuniqui que no tindrem monitor el dia abans. I aquesta baralla és eterna. El decret d’inclusió del 2017 no s’aplica. No és real. La llei és tremenda, però fa falta aplicar-la, i per a això falten recursos i diners», conclouen Tornero, qui lamenta que en associacions de les quals forma part hi ha famílies amb fills que tenen ja 20 anys i expliquen que la situació «és la mateixa».

El pes de la responsabilitat en les famílies, i la distribució dels insuficients recursos en funció de les famílies més mobilitzades, les que fan més soroll. «Des de totes les entitats em diuen que aprofiti que el tuit denunciant el cas de l’Abril s’ha fet viral per denunciar la situació, però això s’ha de resoldre de soca-rel, de forma estructural. Tots els nens que ho necessitin han de tenir un monitor i això ha de planificar-se amb temps, les escoles coneixen els nens, que les escoltin», conclou.