Les claus de la llei de protecció animal que enfronta caçadors i animalistes

La norma estableix que els propietaris de mascotes hauran «de mantenir-los integrats al nucli familiar, en bon estat de salut i higiene». No podran deixar-los en terrasses, balcons, patis o soterranis, ni en vehicles tancats o lligats a les portes d’un establiment sense supervisió. Tampoc podran deambular per espais públics sense algú que els vigili. I els animals que, per raons de benestar, mida o característiques de la seva espècie, no puguin conviure en el nucli familiar, hauran de disposar d’un allotjament adequat, amb habitacles conformes a les seves dimensions i que els protegeixin de les inclemències del temps, en bones condicions de cura i pulcritud.

Els amos dels gossos  hauran de realitzar un curs formatiu, «amb l’objectiu de facilitar una correcta tinença responsable». Així mateix, la llei estableix que un animal de companyia no podrà estar sol tres dies consecutius i, en el cas dels gossos, el termini no podrà ser superior a 24 hores. Així mateix, insta a «evitar que els animals dipositin els seus excrements i orines en llocs de pas habitual d’altres persones, com façanes, portes o entrades a establiments, procedint en tot cas a la retirada o neteja d’aquells amb productes biodegradables». 

La llei prohibeix el sacrifici d’animals de companyia, «llevat de per motius de seguretat de les persones o animals o de l’existència d’un risc per a la salut pública». Catalunya i Madrid ja tenen legislacions que impedeixen el sacrifici però a la resta d’autonomies es permet si els refugis d’animals no tenen més lloc o per altres circumstàncies. La norma busca, per tant, servir de paraigua comú i prohibir aquesta pràctica a tot Espanya.

La llei persegueix també l’«abandonament zero», per a la qual cosa es preveu que totes les mascotes estiguin identificades i que la cria hagi d’efectuar-se per «criadors registrats», amb mecanismes de supervisió veterinària, per mirar d’aconseguir que es realitzi «de forma responsable i moderada». No obstant, en l’avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres al febrer s’incloïa que tots els propietaris d’animals que habitualment visquin en espais oberts i es relacionin amb altres de la mateixa espècie siguin esterilitzats. Però finalment en el projecte enviat al Congrés només s’obliga a l’esterilització dels gats, no dels gossos. Els animalistes afirmen que aquest canvi respon a les pressions dels caçadors, que volen continuar criant els seus propis gossos.

Per evitar compres no meditades que després acaben en l’abandonament de mascotes i afavorir l’adopció d’animals, la llei impedeix que les botigues venguin gossos, gats i fures. L’avantprojecte inicial prohibia a aquests establiments la comercialització de qualsevol ésser viu excepte peixos però el projecte legal aprovat a l’agost i ratificat a les Corts els permet vendre també aus, tortugues o rèptils. Segons els animalistes, les pressions de les botigues de mascotes han provocat que es flexibilitzi la prohibició inicial.

La llei prohibeix els circs amb animals salvatges, així com les baralles i baralles d’animals, el tir al colom i el tir al tub. També s’impedeix utilitzar punxes, collars i altres coses similars que pengin als animals o aparells elèctrics que els causin sofriment. I, per evitar el sofriment animal en romeries, cavalcades o processons, els animals no podran estar immobilitzats. Alhora, el Govern ha impulsat una reforma del Codi Penal, que també s’està tramitant en el Congrés, que endureix les penes per maltractament animal. En cas de tirar endavant la proposta governamental, s’augmentarà de 18 mesos a dos anys de presó el maltractament que acabi amb la mort i de tres mesos a 18 mesos les agressions que impliquin atenció veterinària.

El projecte legal deroga la llista de gossos perillosos en funció de la seva raça i estableix una «llista positiva d’animals» de companyia que determinarà quins s’hi poden incloure tenint en compte diversos criteris, com el de la salut i la seguretat de les persones.