Garzón: «Es podia arribar al revolt a 200 km/h sense incomplir la senyalització»

El maquinista que el 24 de juliol del 2013 conduïa el tren Alvia que va descarrilar a Angrois va pujar aquest dijous a l’estrada disposada a posar en evidència les suposades carències de seguretat de la línia. «L’accident va servir d’anàlisi de riscos, per a desgràcia de les víctimes i meva», va asseverar Francisco José Garzón Amo durant la seva declaració en la segona jornada de la vista oral del judici.

Estava previst que a continuació declarés l’altre acusat, l’exdirectiu d’Adif Andrés Cortabitarte, però la jutge va acceptar un ajornament a la setmana vinent. El seu advocat va esgrimir que està afectat per l’incident d’ahir, quan el familiar d’un dels 80 morts en el sinistre li va clavar un cop al cap. També va apuntar que la compareixença seria més llarga que la de l’empleat de Renfe.

Garzón, que es va esfondrar al començament i al final de la seva intervenció, va contestar durant uns 55 minuts a les preguntes del seu advocat, Manuel Prieto, i després va declinar respondre a la resta de parts. Les qüestions del seu lletrat van estar encaminades a emfatitzar que va complir en tot moment la normativa vigent i que cap element de seguretat impedia que entrés al revolt d’A Grandeira a una velocitat molt superior als 80 quilòmetres per hora marcats. «Es podia arribar al revolt a 200 km/h sense incomplir la senyalització i el llibre horari», va asseverar el maquinista.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

L’advocat va començar el seu interrogatori mirant d’evidenciar les carències en la formació que Renfe va impartir al maquinista. Les pràctiques les va realitzar a la via 2, que compta amb una senyalització una mica més detallada que la 1, en la qual va passar el sinistre. També va recordar, com ja va fer anteriorment, que un cap de maquinistes havia trasllat la perillositat del revolt, una percepció que ell compartia.

Un altre dels punts sobre els quals es va centrar la defensa –Garzón està acusat de 80 homicidis per impudència professional greu– va ser el d’aclarir que estava obligat a atendre la trucada de l’interventor. Aquesta comunicació està en l’origen de la «desorientació» del maquinista: «En cap moment vaig deixar de prestar atenció a la via, vaig continuar respectant tots els senyals [...] La trucada em va desubicar, creia que era al túnel anterior».