Victoria Rosell: «Els càntics al col·legi major de Madrid són terror sexual contra les dones»

Feminista i jutge en excedència Victoria Rosell  «generen por, desigualtat i subordinen les ».¿Els càntics proferits per residents del col·legi major Elías Ahúja de Madrid són violència masclista?

Són gran part del problema. Contenen un relat de terror sexual, com les punxades, que pots menysprear si no veus el significat que contenen de disciplina i control cap a les dones. La base de la violència masclista i de la violència sexual no és el sexe, sinó el control sobre les dones. És aquest control que disciplina, que fa que tinguis por. Això subordina i crea desigualtat i violència. Amb el boc gros de la dreta i la ultradreta és només una pallassada, però no ho és en absolut. Com les punxades, contribueixen a crear terror sexual i a disciplinar les dones. Però no només a les del Col·legi Major del davant, sinó a totes.

¿Què ha fallat en l’educació d’aquests joves perquè a l’arribar a la Universitat hagin fet això?

És frustrant. Les dones es declaren més feministes que abans i que fins i tot ells rebutgen estereotips nocius com la mitja taronja, i pensàvem que serien més lliures de violències masclistes. Però davant els avenços del feminisme, hi ha els avenços dels reaccionaris. Els missatges de la ultradreta i de la dreta que l’empara van en la direcció de negar les violències masclistes, difonent notícies falses sobre denúncies falses i ridiculitzant les víctimes. I aquests missatges calen en les ments més fràgils, que són les més joves. Alimenten un masclisme violent que posa en perill tota la societat.

¿El Col·legi Major hauria d’expulsar tots els alumnes que hi van participar?

La direcció del col·legi i la universitat [Complutense] haurien de donar una resposta. La ultradreta promou la fal·làcia de la culpa individual: pots expulsar els qui van formar part d’això, que seria tota la façana de l’escola. Però sobretot cal contrarestar el que hi ha de sistèmic en aquesta cultura del terror sexual. I adoptar mesures contra les mal anomenades patentes, que en realitat són tortures sexuals. I educar, assumir la teva responsabilitat social com a universitat i col·legi major. 

¿Aquests crits poden ser delictius?

La responsabilitat social es basa en el fet que no tot és un delicte individual. Probablement això queda fora del Codi Penal. El feminisme no és punitivista, però uns fets com aquests ens han de fer reaccionar com a país i com a societat. El missatge ha de ser d’igualtat i de no subordinació de les dones als homes, i de tolerància zero. 

Hi ha un problema respecte als joves. Un de cada cinc neguen la violència masclista, i un nombre significatiu consideren que no és un problema tan greu. ¿Quina és la raó d’aquest retrocés?

No són immunes al relat que constantment donen alguns mitjans de comunicació, canals de xarxes socials i alguns polítics des dels seus escons. Hi ha una ofensiva reaccionària contra el progrés social a què hem arribat. En tot cas no veig tant creixement del masclisme com un gran impacte perquè se’ls dona molta veu. Sobretot en xarxes socials, on l’algoritme premia l’escàndol, la violència i l’agressivitat. El masclisme és un virus de transmissió social, l’única vacuna és l’educació i amb la pandèmia hem après que no es pot vacunar el cinquanta per cent de la població, això no és només una qüestió de nenes i dones. 

¿Com més ultradreta, més masclisme?

Sens dubte. Promouen el masclisme i alimenten el silenci de les dones. Si humilies i qüestiones constantment les víctimes de violència sexual i masclista, alimentes el seu silenci. I trencar el silenci era el principal eix del pacte d’Estat contra la violència de gènere perquè és la condició per sortir de la violència. 

A finals de setembre es van conèixer tres assassinats masclistes en l’interval de poques hores. ¿Què és el que continua fallant?

L’assassinat masclista és la punta de l’iceberg, sota aquests 1.164 assassinats masclistes des de 2003 hi ha un milió de trucades al 016 i unes 150.000 denúncies a l’any. Sota aquest iceberg hi ha un munt de violència no revelada, silenciada. Però també és veritat que estem en el mínim de la sèrie històrica. Quan es van començar a computar el 2003, hi havia 76 assassinades a l’any. I aquests dos últims anys no han passat de cinquanta. Per descomptat només una ja és molt greu. Però les polítiques de prevenció i sensibilització que ha posat en marxa aquest Govern funcionen. 

Al març el Tribunal Superior de Justícia de Balears va forçar el Govern balear a retirar una vinyeta d’una exposició que retratava un jutge masclista que no es creia el testimoni d’una víctima de maltractament. Vostè és jutge, ¿també hauria demanat retirar-la?

No. Cal anar molt amb compte amb limitar llibertats, especialment la d’expressió. La vinyeta podia ser de millor o pitjor gust, però no és el gust d’un jutge o d’una altra persona el que ha d’imperar. Vaig comentar a l’Institut Balear de la Dona que sent jutge vaig escriure un article titulat ‘Morta sí que et crec’. Venia a dir que hi ha dones vives i denunciant a qui cal escoltar. I que a mesura que s’incrementen els símptomes vitals de la víctima, decreix la seva credibilitat. Aquesta vinyeta volia denunciar una realitat que és aquí. 

¿Als jutges encara els falta més sensibilització i formació en violència de gènere?

A tota la societat. Però és veritat que quan els jutges apliquen estereotips i prejudicis masclistes el mal té un impacte directe en la vida de les víctimes. Un prejudici judicial sempre ha sigut que en una separació els nens i les nenes han d’estar el màxim temps possible amb cada un d’ells. També quan el pare era un agressor. Ens hem cregut que un agressor, un violent, pot ser un bon pare. 

El Govern ultima una llei de prostitució de caire clarament abolicionista. ¿Cal abolir o regular?

Jo soc abolicionista, però abolir no és prohibir. No hi ha institució patriarcal tan arrelada en la nostra cultura com la prostitució, que envia el missatge que les dones som un objecte que es pot comprar en un mercat. Abolir és posar portes de sortida per a aquestes dones amb papers en el cas de persones estrangeres en situació irregular, facilitar la vivenda i la seva autonomia per sortir d’allà. Per molt que es vulgui assenyalar les diferències dins del feminisme, entre postures més regulacionistes i altres de més abolicionistes, estem totes molt més a prop entre nosaltres que dels qui promouen la mercantilització de la dona com a objecte de prostitució o com a objecte d’explotació reproductiva, els mal anomenat ventres de lloguer que en realitat són dones de lloguer. 

¿Tota la prostitució és explotació sexual?

Hi ha dones en context de prostitució que segons elles diuen, no estan explotades sexualment. Però crec que són una minoria. El sistema prostitucional treu drets i discrimina al tractar-les com a objectes de compravenda. Quan totes tinguin papers, drets i una autonomia econòmica, creuré de veritat que algunes exerceixen lliurement. 

Les punxades a dones en discoteques van generar molta alarma a l’estiu, però han caigut en l’oblit. ¿Què ha passat?

Les punxades són un fenomen de control i disciplina de les dones perquè tu has d’estar pendent de la teva copa. Hi va haver una alarma i el missatge a les dones era no surtis, o surt amb homes que et protegiran. No s’ha de dir a les dones ‘vigila la teva copa, ves amb compte’. Sí que s’ha de dir als nois ‘no posis res en copes alienes, no punxis, ni agredeixis’. Al final culpes les víctimes per disfrutar de l’espai públic a la nit, en un bar o un concert. No es va detectar una relació directa amb la submissió química, però era el que volien que pensessis. I al final les víctimes es preocupaven, també les seves amigues, o has d’anar al metge pel temor que t’hagin inoculat una substància química. Que senzill és aterrir i amargar una nit a les dones. 

Notícies relacionades

Sis milions de nens expulsats de TikTok

Educació injectarà 60 milions per crear 6.000 noves places d’escola bressol

A l’Iran hi ha dones reclamant la llibertat de treure’s el vel. ¿Es pot ser feminista i defensar el vel?

Hi ha debats no resolts dins del feminisme. Algunes veuen el vel com un signe d’opressió i d’altres com un signe d’identitat. És un debat en què no he entrat mai, però és important assenyalar el que fan les dones iranianes i els homes que les recolzen. Porto una polsera que em van fer unes jutges afganeses: una d’elles era del tribunal de violència de gènere, una altra del Suprem i una altra del tribunal antiterrorista. Tenien llei de Violència de Gènere des del 2009 i d’un dia per l’altre tot es va ensorrar. Els qui flirtegen amb el negacionisme, el masclisme violent o amb disculpar el terror sexual, alguns saben el que fan i d’altres es deixen portar. Però és un exemple que d’un dia per l’altre tot es pot ensorrar. Aquestes dones eren jutges i després se’ls va negar fins la seva condició de persones. A l’Iran es resisteixen que passi el mateix que a l’Afganistan i és una lluita heroica.