Col·legis majors: molta norma per erradicar les vexacions, pocs resultats

I tanmateix, continuen passant, posant de manifest la dificultat d’aturar-los a determinats col·legis majors, no en tots, ni tan sols en la majoria, perquè són més els centres d’aquest tipus on aquesta terrible tradició ha desaparegut. 

«¡Putes, sortiu dels vostres caus com conilles! Sou unes putes nimfòmanes. Us prometo que cardareu totes a la ‘capea’». ¡Som-hi, Ahuja!», va cridar diumenge passat un intern d’aquest centre a les internes del col·legi major Santa Mónica, situat just davant, mentre els seus companys l’aclamaven, fora de control. El vídeo va començar a circular per les xarxes socials Tik Tok i Twitter, i es va viralitzar en molt poc temps, com sol passar en aquests casos, i va provocar una cascada de reaccions institucionals en contra. 

Penes «molt greus»

La llei de convivència universitària està cridada a erradicar aquest tracte vexatori. Les seves víctimes tendeixen a disculpar aquestes pràctiques, com ha passat en aquesta ocasió, però això resulta irrellevant amb la nova norma. El text considera «molt greus» les novatades que menyscabin la integritat o suposin violència física o psíquica, assetjament sexual o discriminació per sexe, i les castiga amb penes de dos mesos a tres anys d’expulsió de la universitat o la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un any acadèmic. La llei va entrar en vigor aquest any, i és aquest el primer curs en què s’aplica.  

No està clar si l’ocorregut diumenge passat, amb les classes acabades de constituir, coincideix amb un període de novatades, però els fets encaixen perfectament en el que recull la llei.

«No participis, no t’arrisquis, ningú pot excloure’t», assenyalen els cartells desplegats fa un mes per la Complutense, dins de la seva nova campanya en contra d’aquests comportaments, anomenada ‘Contra les novatades i a favor de la integració’, que reivindica la «tolerància zero» en aquest àmbit. El mateix fet que aquesta universitat, igual com d’altres, com la de Salamanca, hagi de portar a terme cada curs iniciatives d’aquest tipus mostra que les vexacions i ritus iniciàtics es resisteixen a morir. De moment, la Complutense ha expulsat diversos joves implicats en els fets de diumenge passat.  

Realitats diferents

Els col·legis majors són una institució molt antiga, gairebé tant com les universitats. El seu origen se situa a Bolonya (Itàlia), el 1364, amb la creació del Col·legi Major de San Clemente, on s’allotjaven estudiants espanyols i portuguesos amb escassos recursos. 

Notícies relacionades

La llei universitària per sancionar novatades i plagis no afectarà les privades

L’escrit masclista de Pablo Casado a la revista del col·legi major Elías Ahuja

Set segles després, la situació a Espanya és molt heterogènia. Amb un preu d’entre 800 i 1.200 euros al mes, n’hi ha de religiosos i laics, mixtos o segregats per sexes, com l’Elías Ahuja, de tarannà clarament conservador (allà va estar intern l’exlíder del PP, Pablo Casado, que va participar d’aquesta cultura masclista), fins i tot d’extrema dreta. Entre els ponents convidats durant els últims anys hi ha Santiago Abascal, president de Vox, i Rocío Monasterio, líder del mateix partit a l’Assemblea de Madrid. 

El Consell de Col·legis Majors Universitaris a Espanya (CCMUE) va portar a terme a principis del juny passat una completa radiografia d’aquests centres. El 72% dels col·legials són alumnes d’universitats públiques i el 28% de privades. El 8% està becats. Majoritàriament resideixen allà en la seva primera etapa en la carrera: el 40% cursa primer any i el 35% segon. El 32% està matriculat en una carrera relacionada amb les Ciències Socials i Jurídiques, davant el 31% que opta per Ciències de la Salut i el 28% que estudia graus relacionats amb ciències, enginyeria o arquitectura.