La llei del ‘sí és sí’ entra en vigor: què diu i què no la nova norma

PP, Vox i els seus satèl·lits s’han oposat amb intensitat a la legislació i han propagat imprecisions i notícies falses que, en bona mesura, han calat en la ciutadania. A més, la definició de consentiment que recull la llei va provocar discussions entre els socis de coalició i amb el Poder Judicial, que no es va mostrar favorable a introduir el terme en el Codi Penal.

Servida la polèmica, encara hi ha dubtes entre els ciutadans. Per exemple, Enric Paredes, pare d’un nen de 13 anys, expressa la seva preocupació pel fet que a un noi el puguin denunciar per agressió sexual i que, amb la nova llei, «no tingui defensa possible i vagi al jutjat directament». «El que em preocupa al ser pare d’un adolescent és la indefensió d’un noi davant d’una noia i que perdin la presumpció d’innocència», afirma.

Paredes, que viu a Barcelona, exemplifica els temors que tenen alguns pares i homes sobre la nova norma. No rebutja tota la llei, però li «preocupa» com es pot «gestionar o valorar» a partir d’ara el consentiment per mantenir una relació sexual, que és un dels eixos de la reforma.

Els seus dubtes són raonables i apareixen cada vegada que entra en vigor una nova llei, especialment si suposa una ampliació de drets. «El temor existeix. Ja fa un segle i mig un famós penalista espanyol deia que la violació és un delicte del qual és molt fàcil acusar i molt difícil defensar-se. Això continua sent així, però aquesta llei no empitjora la situació dels homes acusats a aquests efectes», aclareix Patricia Faraldo, catedràtica de Dret Penal i una de les redactores de l’embrió de la norma.

Presumpció d’innocència

La llei no «empitjora» la situació penal d’un possible acusat perquè la presumpció d’innocència, consagrada en la Constitució, no desapareix ni amb aquesta ni amb cap altra reforma del Codi Penal i perquè «la càrrega probatòria continuarà recaient en l’acusació», segons explica Faraldo. És a dir, la víctima o la fiscalia seran, com fins ara, els que hagin de demostrar que s’ha produït una agressió sexual.

La diferència fonamental amb la situació anterior és que els actes sexuals no consentits eren considerats abús i si la víctima s’havia resistit o hi havia hagut intimidació es qualificava com a agressió. La ‘llei sí és sí’ acaba amb aquesta distinció, segueix les reivindicacions feministes i els estàndards internacionals i considera agressió sexual tot acte que atempti contra la llibertat sexual realitzat sense el consentiment de l’altra persona. I aclareix que «només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona».

Això no significa «que calgui firmar un contracte» o obtenir per escrit el sí de l’altra persona, com han ridiculitzat els detractors de la llei, sinó que s’actuï amb sentit comú i si la dona «està dormida, beguda, silent, no hi ha consentiment», afirma taxativament Helena Gil, magistrada i professora de l’Escola Judicial.

La demostració

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Però... ¿com es demostra al jutjat si hi ha consentiment? Els especialistes admeten que serà difícil de dirimir, ja que en la majoria de les ocasions l’acte sexual es produeix en la intimitat i sense testimonis. «Serà tan difícil com fins ara demostrar si la dona s’hi havia resistit», afirma la jurista Altamira Gonzalo. Al seu torn, Helena Gil explica que quan només existeixi la versió de la víctima com a element probatori caldrà ser «molt acurat» i l’acusació haurà de buscar si existeixen «elements perifèrics de corroboració», com per exemple si té seqüeles psicològiques compatibles amb haver patit una violació. No obstant, l’especialista deixa clar que «si existeixen dubtes, es resoldrà a favor de l’acusat perquè la presumpció d’innocència és un pilar de l’Estat de dret».

En aquest context, les expertes consultades no preveuen que augmentin les denúncies falses. «Els delictes sexuals són els menys penats del món perquè les dones no denuncien perquè senten vergonya, perquè es veuen sotmeses a tota mena de lupes [per esbrinar què va passar] i per l’escassa probabilitat que prosperi.» «Gairebé ningú denuncia per gust», rasa Gonzalo.