Parlen els sindicats: «Les tardes de setembre han sigut un aparcanens sense valor pedagògic»

¿Com ha anat aquest calorós setembre a les aules?

Iolanda Segura (I.S.): Ha passat el que vam dir que passaria. La gestió de les tardes s’ha donat a empreses externalitzades i les tardes han sigut un ‘aparcanens’, una estona de cangur en la qual han jugat i mirat vídeos.  

Marta Minguella (M.M.): El conseller diu que han funcionat a la perfecció, però ¿què vol dir a la perfecció? ¿Que han tingut les escola obertes? Sí, els centres han estat oberts, però no hi ha hagut un projecte pedagògic. No pot dir que n’hi ha hagut, perquè estaria enganyant a tothom. 

L’Affac coincideix en la valoració i demanava la setmana passada començar el curs amb l’horari normal. ¿Veuen viable avançar l’inici amb la jornada completa?

M.M.: D’entrada, jo no veig cap necessitat d’avançar l’inici de curs. ¿Quants dies s’ha avançat? Ha desestabilitzat tot el sistema per una setmana. Cinc dies que són molt importants perquè l’organització del centre tingui unes mínimes bases per començar bé el curs.

I.S.: Avançar el curs pot tenir sentit si tens el mateix professorat cada any, però aquí la meitat de la plantilla és nova i comença el dia 1.

¿La meitat de la plantilla?  

I.S.: En molts centres, sí. Parlo d’una mitjana. 

També està sobre la taula la necessitat de retallar el període vacacional.

I.S.: D’acord, perfecte. ¿Què fem amb la calor que fa a les escoles? Perquè tant a final de curs com a principi les escoles són forns... 

M.M.: ¿I quina és la gran mesura? Enviar ventiladors. ¿I on han arribat...? Una improvisació constant. Si l’objectiu és que els nens vulnerables no estiguin tant temps desconnectats, com diuen, ¿per què no solucionem que puguin anar a casals?

Malgrat tot, van firmar l’acord i hem començat el curs amb «pau social».

M.M.: Va ser un pas dificilíssim per als sindicats i sabem que hi ha gent mobilitzada que s’ho va prendre com una traïció.  

I.S.: El problema d’aquest acord és que la reducció de l’hora lectiva la situa al gener.

Diverses direccions d’instituts de Barcelona, de fet, han anunciat que es planten i que no refaran horaris al gener.

M.M.: La reducció d’aquesta hora lectiva la vam firmar perquè és la que comporta més quantitat pressupostària que se’n va cap a Educació. Són 170 milions d’euros estructurals per a Educació, però evidentment les formes de Cambray són les que són. Nosaltres vam ser allà pensant que firmaríem els serveis mínims per a la vaga, però ens vam trobar que ens oferien els 3.500 professors i l’hora lectiva a partir de l’1 de gener. 

I.S.: Si dèiem que no, això es perdia. Era o tenir 3.500 professors més o no tenir-los.

¿Què diuen a les direccions que denuncien que no és viable aplicar aquest canvi al gener?

M.M.: La responsabilitat d’aplicar-lo al gener és del senyor Cambray.

Però Cambray no refarà els calendaris, ho faran les direccions.  

I.S.: És comprensible que estiguin així, però nosaltres no som els que hem de reorganitzar tot això. Qui ho ha d’organitzar és el departament. Nosaltres no hem de negociar res amb les direccions.

Negociar, potser no, però... ¿Recolzar-les?

I.S.: Podem entendre la seva postura, però és un acord de Govern i s’ha d’aplicar. Han d’entrar aquestes 3.500 persones. No ho podíem deixar perdre. Ara volem fer el seguiment de com s’aplicarà. Però d’aquí que nosaltres ens hàgim de reunir amb les direccions, quan nosaltres considerem que no són un col·lectiu a part, sinó que són membres d’un claustre, i no se’ls ha de donar tot el poder que se’ls està donant....

M.M.: El que hem de fer és assegurar-nos que ve tot el personal necessari per cobrir una hora de cada docent i, si no es pot fer, assenyalar Cambray. Però les direccions s’han de plantejar que han estat gestionant caos durant tres anys i es planten ara que el caos beneficia el professorat. Que busquin solucions i les reclamin al conseller.

Més enllà de la devolució de l’hora aconseguida –al gener i amb polèmica, però aconseguida–, la llista de demandes pendents continua sent llarga. ¿Preveuen noves vagues per a aquest curs?

M.M.: Sí. Hem aconseguit una petita part i hem firmat un acord de mala gana, ja que recollia només una de les nostres demandes. Nosaltres hem d’anar a totes, no ens podem conformar, i l’única manera d’aconseguir-ho és sortir al carrer.

I.S.: No és només una cosa de la conselleria; és la política de tot el Govern, que no aposta per l’educació pública. A nivell d’infraestructures estem fatal: hi ha barracons per tot el país; el nivell d’adequació dels edificis per poder suportar les altes temperatures; tota la falta de recursos que tenim als centres i que la pandèmia va posar en evidència i tot el tema de la segregació. Estan mantenint una doble xarxa que el que està fent és separar l’alumnat en funció del seu poder adquisitiu.

Una de les mesures estrella del conseller, la reducció de ràtios, és una altra de les seves demandes. 

I.S.: Si baixes les ràtios només de la pública, el que fas és beneficiar la concertada. Han tancat a 20 els grup d’I-3 de la pública i els nens que han sobrat se n’han anat a la concertada.

M.M.: Al final el tema és: ¿creiem en l’escola pública o no? Si tu vas traient eslògans tot el dia que en realitat no són efectius i estàs deixant cada vegada més alumnes lluny del coneixement, no estàs defensant l’escola pública.

¿Com es defensa l’escola pública?

Notícies relacionades

Aules a 40º: les famílies compren ventiladors pel seu compte per fer front a la calor

El Departament d’Educació i els professors acorden el final de les vagues

I.S.: Ha de ser una qüestió de país. Les polítiques pressupostàries han de fer possible el canvi. A més, tenim una doble xarxa que fa que una bona part del pressupost en educació se’n vagi al sector privat. Erradicar els concerts ha de ser una mesura prioritària. 

M.M.: A més, aquí hi ha un tema de segregació i de classisme i la tendència dels últims anys també és estratificar l’escola pública.