Les oenagés pressionen perquè el Parlament aprovi la llei contra el sensellarisme el 2023

Les entitats socials impulsores del projecte de llei per erradicar el sensellarisme demanen que el Parlament aprovi la norma el 2023 i confien que hi hagi una continuïtat en les polítiques socials que s’estan portant a terme des del Departament de Drets Socials, que ara, amb la remodelació del Govern de Pere Aragonès, ha passat a ocupar Carles Campuzano. Confien que la futura llei catalana, de què es preveu que es beneficiïn 18.000 persones en cinc anys, aconsegueixi posar fi a la situació de precarietat en la qual viuen les persones sense llar i els garanteixi un espai residencial digne en un termini de dos anys.

En una jornada organitzada aquest dilluns per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en la qual han participat representants de les fundacions Arrels, ASSÍS, Càritas, Sant Joan de Déu i Sant’Egidio, han posat el focus en la necessitat de tirar endavant la proposició de llei que s’està tramitant al Parlament. Segons ha explicat el catedràtic de Dret de la UAB i impulsor de la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme, Antoni Milian, «la llei permetrà acabar amb el sensellarisme crònic en un termini de dos anys»

La tinenta d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, ha advertit que «la concessió d’un espai residencial no serà un acte immediat» i que «quan s’aprovi la llei hi haurà gent que necessiti altres serveis com ara perruqueria, servei de consigna o dutxes, i aquesta llei també garanteix aquests drets».

La llei, que a més assegurarà el transport públic gratuït i els serveis funeraris per a persones sense llar, suposarà una inversió de 350 milions d’euros en cinc anys, però, segons Pérez, «no serà una llei cara perquè gran part d’aquestes despeses ja s’estan assumint en partides de la Generalitat de Catalunya».

Les condicions de vida

La llei busca garantir que els beneficiaris –18.000 són les persones sense llar que consten actualment en els registres– tinguin accés a un espai obert, d’ús individual, de prou dimensions per a la vida privada i que compti com a mínim amb llum, aigua corrent, gas i un llit per a les persones que es veuen obligades a dormir al carrer.

Notícies relacionades

En barraques o a punt del desnonament: 59.000 catalans tenen vivendes insegures

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El requisit per poder accedir a les ajudes que atorgaria aquesta llei en cas d’aprovar-se és estar empadronat al municipi que presta aquests serveis. Segons l’advocada Eva Pich, «actualment molts ajuntaments posen inconvenients a l’hora d’empadronar i els deriven a Barcelona». «Aquesta nova llei –afegeix Pich– obligaria els ajuntaments a empadronar les persones sense llar facilitant-los una adreça postal i, en cas d’incomplir-la, es veurien obligats a empadronar la persona al mateix ajuntament, estrictament per a aquesta funció i sense possibilitat que l’empadronat pernocti allà».

Segons Antoni Milian, «les persones que es beneficiïn d’aquesta llei no tindran un termini màxim per viure en un espai residencial digne, ja que, amb aquesta mesura, es busca acabar definitivament amb la situació de precarietat de les persones sense llar».