L’amenaça dels superbacteris

«Certs bacteris han anat adquirint mecanismes que els permeten sobreviure en presència de múltiples agents antibacterians, com antibiòtics, de manera que han anat evolucionant fins a convertir-se en superbacteris, bacteris multiresistents o fins i tot parresistents, que no som capaços d’eliminar amb els antibiòtics existents», adverteix.

Aquesta és la raó que explica que cada vegada apareguin i es propaguin més infeccions bacterianes, com la pneumònia, la tuberculosi, la septicèmia, la gonorrea i malalties de transmissió alimentària com la salmonel·la, que, per la pèrdua d’eficàcia dels antibiòtics, són cada vegada més difícils –i de vegades impossibles– de tractar. La farmacoresistència prolonga les estades hospitalàries, incrementa els costos mèdics i la càrrega econòmica per a les famílies i la societat, i augmenta la mortalitat.

De fet, segons un estudi de ‘The Lancet’, els bacteris farmacoresistents van ocasionar 1,27 milions de morts directes i van tenir algun paper en almenys 4,95 milions de defuncions arreu del món el 2019. A més, la farmacoresistència està posant en risc els èxits de la medicina moderna, ja que, sense antibiòtics eficaços per prevenir i tractar les infeccions, tractaments com la quimioteràpia, trasplantaments i intervencions quirúrgiques es tornaran més perillosos.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és rotunda: si no es prenen mesures urgents, el món està abocat a una era postantibiòticsen la qual moltes infeccions comunes i lesions menors tornaran a ser potencialment mortals. Per evitar que això passi, és urgent canviar la manera de prescriure i utilitzar els antibiòtics perquè, tot i que es desenvolupin nous medicaments per fer front a les infeccions bacterianes, si no es modifiquen els comportaments, la farmacoresistència continuarà representant una greu amenaça perquè aquests organismes generaran nous mecanismes per fer-los front. Els canvis de comportament han d’incloure mesures destinades a reduir la propagació de les infeccions, a través de la vacunació, el rentat de les mans, la seguretat de les relacions sexuals i una bona higiene alimentària.

Amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre aquest problema, l’Assemblea Mundial de la Salut va aprovar el 2015 un pla d’acció mundial sobre la resistència als antibiòtics i a altres antimacrobians –antivírics, antimicòtics i antiprotozoics contra virus, fongs i paràsits–. Aquesta estratègia inclou la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l’Ús dels Antibiòtics, que se celebra del 18 al 24 de novembre, i que des del 2020 s’ha ampliat als antimacrobians en general. El lema d’aquest any és «Previnguem junts la resistència als antimacrobians».

Investigadors de tot el món treballen no només en la recerca de nous antibiòtics i en la millora dels existents, sinó també en la recerca d’altres alternatives «no antibiòtiques» d’eliminar bacteris i combatre les seves infeccions com la fagoteràpia. El grup d’investigació en microbiologia de l’INIBIC, del qual és investigadora Margarita Poza, desenvolupa diverses línies d’investigació que suposen alternatives a l’antibioteràpia, com l’ús d’inhibidors i de nanopartícules per millorar l’eficàcia de les teràpies. El grup, que coordina Germán Bou, és també expert en el disseny de noves vacunes, que, segons Poza, constitueixen l’arma més potent per prevenir les infeccions. A més, recentment, ha establert una nova línia d’investigació en microbioma que tracta de la prevenció d’infeccions. 

-¿Són els superbacteris realment una amenaça per a la humanitat? ¿Per què?

-Sí, són una amenaça per a la humanitat ja des de fa molt temps. Hi ha una carrera entre els bacteris i els humans. Nosaltres descobrim nous antibiòtics o modifiquem els ja existents i quan els utilitzem per curar infeccions, els bacteris generen nous mecanismes per combatre’ls i sobreviure en la seva presència. Ells són molt més ràpides que nosaltres, sempre guanyen la carrera.

-¿Quins són els més perillosos?

-A cada lloc de la terra hi ha poblacions bacterianes característiques. Així mateix, a cada zona del nostre cos hi ha una comunitat de bacteris essencials per a la nostra vida que conviuen amb nosaltres en perfecte equilibri. Aquests bacteris beneficiosos que habiten al nostre cos i que formen part del nostre microbioma, juntament amb altres microorganismes com els virus, ens defensen de la invasió de bacteris patògens. Entre aquests últims es poden destacar sis bacteris patògens que formen el grup ESKAPE: Enterococcus faecium , Staphylococcus aureus, Klebsiella pneumoniae, Acinetobacter baumannii, Pseudomonas aeruginosa i Enterobacter spp. Aquests bacteris són els causants de la major part dels casos d’infeccions potencialment mortals perquè han anat adquirint molts i variats mecanismes que els permeten resistir en presència de múltiples antibiòtics.

-¿Quina és la causa que cada vegada hi hagi més bacteris superresistents als antibiòtics?

-Els bacteris evolucionen a gran velocitat per adaptar-se a condicions desfavorables com pot ser la presència d’antibiòtics en el seu entorn. El mal ús dels antibiòtics, i sobretot el seu ús indiscriminat, és la principal causa de l’aparició de bacteris resistents. S’ha demostrat en multitud de treballs que als països en els quals s’han estat fent servir antibiòtics de forma descontrolada, l’aparició de bacteris resistents ha sigut més gran que en aquells països en els quals hi ha un control exhaustiu de l’ús d’antibiòtics. S’ha de tenir en compte que la globalització també implica una elevada transmissió de microorganismes resistents a nivell mundial. Un no s’ha de fixar només en els antibiòtics que et recepta el metge sinó també en els que es fan servir en la indústria alimentària, en ramaderia, en aqüicultura, etcètera, que també arriben al nostre cos a través de diferents vies. Per exemple, alguns antibiòtics provinents d’indústries arriben al mar o als rius des d’aigües residuals mal depurades. Afortunadament, a Espanya, hem avançat bastant en aquest sentit i l’ús d’antibiòtics està cada vegada més controlat. En l’actualitat ha sorgit l’enfocament «Una sola salut» (One Health), molt necessari per abordar nous reptes de la salut fent ús de múltiples disciplines que inclouen investigació en humans, altres animals i el medi ambient.

-¿Com es fan multiresistents? ¿Quin és el mecanisme que fan servir?

-Hi ha nombrosos mecanismes diferents de resistència bacteriana a antibiòtics. Els principals i més estudiats tenen a veure amb 1) la producció d’enzims bacterians que són capaços de degradar antibiòtics de forma específica, 2) la modificació de la diana dels antibiòtics, de manera que l’antibiòtic no detecta el seu receptor i, per tant, no és capaç d’exercir la seva funció, 3) la modificació de la permeabilitat de la seva membrana, de manera que el bacteri es torna més impermeable i l’antibiòtic no aconsegueix franquejar la membrana del bacteri i 4) l’activació de mecanismes d’expulsió que llancen als antibiòtics cap a l’exterior del bacteri. A això es pot sumar l’agregació dels bacteris formant biopel·lícules envoltades d’una cuirassa que les protegeix d’agents antimacrobians, l’alta capacitat de mutació d’alguns bacteris que els permet generar nous mecanismes ràpidament o l’alta capacitat de transmissió i d’adquisició de nous mecanismes a través de la transferència de material genètic. Tot això dona compte de l’enorme plasticitat dels bacteris per adaptar-se als antibiòtics.

-¿Com arriben aquests superbacteris al nostre organisme?

-Els bacteris multiresistents poden infectar-nos de múltiples maneres; a través de ferides, cremades, a través de la seva ingestió, a través de la respiració, etcètera. En ocasions es tracta de microorganismes que aprofiten alteracions en el nostre sistema immunitari per envair-nos. Així, per exemple, és molt freqüent que després d’una invasió d’un virus, hi hagi bacteris oportunistes que aprofitin la situació per colonitzar-nos. També el mal ús dels antibiòtics, que han de ser presos el nombre de dies indicat i a l’hora prescrita, pot generar bacteris resistents en el nostre propi organisme.

-¿Com és que els bacteris acabin convertint-se en multiresistents als antibiòtics?

-Es pot alentir l’aparició de resistències fent un control exhaustiu de l’ús dels antibiòtics. Tanmateix, s’ha de tenir molt clar que on hi hagi un nou antibiòtic, hi haurà bacteris capaços de generar un mecanisme per combatre’l. Per això, és necessari abordar aquest problema de les infeccions bacterianes fent servir també estratègies no antibiòtiques. D’altra banda, la vacunació és indubtablement l’eina més potent per prevenir la infecció. Desgraciadament, no tenim vacunes per a tot.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

-¿Quines línies d’investigació s’estan seguint per contraatacar aquests superbacteris?

-A més de la recerca constant de nous antibiòtics i de la modificació dels ja existents per aconseguir agents més eficaços, hi ha nombrosos equips d’investigació al llarg de tot el món que miren de buscar altres maneres no antibiòtiques d’eliminar bacteris i combatre infeccions. És el cas de la fagoteràpia, que consisteix a tractar el pacient infectat amb virus bacteriòfags que destrueixen bacteris específicament i, per tant, eliminen la infecció. En el grup d’investigació en microbiologia de l’INIBIC, a la Corunya, coordinat per Germán Bou, desenvolupem diverses línies d’investigació que suposen alternatives a l’antibioteràpia. Tal és el cas de l’ús d’inhibidors o de l’ús de nanopartícules per millorar l’eficàcia de les teràpies. El grup és també expert en el disseny de noves vacunes, que constitueixen indubtablement l’arma més potent per prevenir infeccions. A més, recentment, s’ha establert una nova línia d’investigació en microbioma que tracta de la prevenció d’infeccions. Finalment, s’ha d’assenyalar que la investigació bàsica en aquest camp és essencial per generar nou coneixement dels mecanismes de resistència i poder descriure noves dianes terapèutiques, la qual cosa és imprescindible per dissenyar noves eines antibacterianes.