Les punxades a les discoteques desapareixen però inoculen el virus de la por entre les noies

En cap de les anàlisis practicades per l’esmentat hospital han aparegut restes de substàncies estupefaents. En les mostres extretes a les 57 dones s’ha buscat el rastre de qualsevol droga susceptible de ser inoculada per tal d’adormir la víctima. I en tots els casos el resultat ha sigut negatiu. A cap d’elles se li ha inoculat droga a través d’una agulla. I d’això anava el malson que ha recorregut Europa l’últim any, de violadors que sortien de nit armats amb xeringues carregades de droga per sedar les dones que punxaven, seguien i, després de quedar inconscients al començar l’efecte de la substància, violaven. Aquesta part era mentida.

Cap de les dones atacades amb objectes punxants ha sigut agredida sexualment. Ni tampoc ha patit cap robatori de les seves pertinències. Han patit punxades sense droga per part d’autors desconeguts que després no han tornat per violar-les, ni per sostreure’ls objectes personals. Malgrat les denúncies, i que els Mossos han portat a la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) cada declaració i han destinat nombrosos agents de paisà a les discoteques, tampoc hi ha detinguts.

 «Per administrar una droga amb una injecció intramuscular es requereix perícia, temps –entre 15 o 20 segons– i que la persona que rep la injecció es quedi quieta durant aquesta estona», recorda Mireia Ventura, directora d’anàlisi d’Energy Control, que remarca que cap d’aquests requisits es dona en una discoteca, un lloc on hi ha poca llum, la gent està en moviment i qualsevol víctima s’apartaria al notar la punxada.

Agressió masclista

El terror a les punxades que suposadament cometien agressors sexuals per violar va començar fa gairebé un any al Regne Unit i es va propagar per Alemanya i França. Fins arribar a Espanya. «Les més joves han tingut pànic. I també les famílies», explica Ernest Carretero, de Be Disco, a Molins de Rei, un establiment que va reforçar els controls de seguretat per comprovar amb què entraven al local els clients i que mai van trobar cap xeringa. «Hem tingut casos de noies que han assegurat haver patit punxades i les hem assistit. Però no consta que els hagin administrat droga».

«Ha sigut una animalada, una serp d’estiu», explica Fernando Martínez, secretari general de Fecalon (Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn), que remarca que el pànic s’ha estès fins al punt que algunes de les joves que han denunciat haver patit una punxada presentaven marques que es podrien deure a la picada d’un mosquit. Martínez ha lamentat que, després de les dures restriccions que ha patit el sector durant la pandèmia, «els missatges massa alarmistes» sobre aquest problema, que fins i tot aconsellaven «evitar les discoteques», s’han tornat a acarnissar amb aquestes empreses.

Notícies relacionades

La submissió química: atac a la llibertat sexual

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Fonts de l’Hospital Clínic, que preparen una roda de premsa per al novembre per valorar exactament l’abast de l’estrany fenomen, assenyalen, en la mateixa línia que Ventura i Verge, que les punxades han sigut agressions de naturalesa masclista, una nova manera d’agredir les dones que, a més, ha comportat un risc d’infecció per a elles. En alguns casos, les víctimes s’han hagut de sotmetre a tractaments profilàctics per evitar el risc de contraure malalties greus, tot i que tampoc consta que cap hagi patit un contagi a causa d’una punxada.

Ventura, a més, ha lamentat que el soroll d’aquestes llegendes urbanes sobre violadors armats amb xeringues ha tornat a desviar el focus sobre la naturalesa real del greu problema de les agressions sexuals que pateixen les dones que surten de festa. La majoria de denúncies vinculades a l’oci nocturn es corresponen amb casos en què homes pròxims a les víctimes s’aprofiten d’aquestes quan no es troben bé perquè han begut massa. «Això és el més injust, que els homes continuen podent emborratxar-se sense risc a ser agredits sexualment i les dones, no».