«La política social del Govern és una mentida»: les oenagés exigeixen nous pressupostos davant la creixent pobresa

«Estem en un moment molt greu i necessitem responsabilitat política per part de tots els partits: no podem perdre més el temps. Necessitem nous pressupostos per a l’any que ve que trenquin el cicle de la pobresa que no deixa de créixer». Així de contundent s’ha mostrat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, aquest dilluns sobre la situació política a Catalunya. La Taula, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, ha commemorat el Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa amb una xerrada sobre la situació a Catalunya. «Catalunya és un país empobrit», ha assenyalat Francesc Roig, president de Càritas. Les oenagés han demanat mesures contundents i urgents per frenar els efectes que la inflació està tenint en les famílies més vulnerables.

Els comptes de la Generalitat de l’any passat destinaven 11.000 milions d’euros al sistema sanitari i 6.000 més a l’educatiu, mentre que la inversió en l’àrea de drets socials no superava els 4.000 milions. «La situació és crítica i aquesta partida ha de ser molt més gran: no podem prorrogar els comptes ara», ha reclamat Alsina. Les entitats socials constaten que les polítiques socials que està aplicant el Govern aquests últims anys no estan fent efecte. «Són mentides d’aparador, projectes que es repeteixen però que no ajuden a resoldre de manera immediata i urgent la situació social tan dura que tenim: i amb l’augment del preu de l’energia i el lloguer van en augment», ha lamentat el president de Càritas Catalunya.

Prestacions a una minoria

La Taula ha quantificat, per exemple, que les ajudes socials arriben a una minoria del total de llars que les necessitarien. Passa, per exemple, amb la Renda Garantida de Ciutadania. Amb prou feines la perceben el 12% de les persones que viuen en pobresa severa (actualment són 691.000 persones), i menys de l’1% de les que es mantenen sota el llindar de la pobresa a Catalunya (1,9 milions de persones). Una xifres que, de fet, estan calculades a la baixa i sorgeixen de l’última enquesta de condicions de vida, publicada al juny però que en realitat recull les dades del 2021, quan encara no s’havia disparat la inflació. El tercer sector encara no té dades sobre l’augment d’usuaris que estan arribant a les seves entitats en aquests últims mesos. Només el director del Banc dels Aliments ha apuntat que, per poder prestar el mateix servei aquest 2022, han hagut d’aportar 6 milions d’euros més que l’any anterior.

El drama de la infància

Un dels indicadors més alarmants es troba en la situació dels menors de 18 anys. A Catalunya, un de cada tres és pobre. «Estem per darrere de Romania, i molt lluny de França (18%) i Finlàndia (9%)», ha assenyalat Elisenda Xifré, presidenta de la Federació d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA). «Cal tenir clar que la pobresa en la infància és una clara vulneració de la Convenció Internacional dels Drets del Nen», ha dit.

Notícies relacionades

La pobresa manté el seu avenç: el 21,8% dels espanyols es troben en perill

La pobresa laboral es dispara: 3,5 milions de treballadors no arriben a final de mes

La presidenta ha assenyalat que es troben amb molts menors que no poden seguir una alimentació adequada, viuen en habitacions amb els seus pares sense privacitat ni espai per fer els deures, no tenen accés a les tecnologies digitals i no poden fer extraescolars ni permetre’s anar al dentista o a l’optometrista. A més, han d’esperar eternes llistes d’espera per aconseguir visites al psicòleg o al psiquiatre. «Les coses no van bé. Les dades no són positives i el context de crisi tampoc ho és: necessitem polítiques empoderadores per trencar els cercles generacionals perquè la pobresa no es perpetuï», ha implorat Xifré.

Pagar un sostre: l’impossible

Un altre problema estructural que continua sense resoldre’s és el de la vivenda. El desbocat augment dels preus del lloguer, la falta de pisos de protecció social i l’escassa regulació són algunes de les greus carències que des de fa anys detecten les entitats socials. «Les persones de classe treballadora estan totalment excloses. Per a un pis de 700 euros demanen nòmines de 2.600 a 2.800 euros... i als usuaris de serveis socials d’entrada els diuen que no», s’ha queixat Mar Vidal, representant de la Comissió de Vivenda de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social. «La precarietat laboral, l’augment del preu dels subministraments... avui és impossible pagar una vivenda», ha exclamat.