Animalistes i agricultors, enfrontats per la recuperació del llop a Catalunya

Nou organitzacions animalistes han creat una plataforma que es presenta aquest dimarts de manera oficial en la qual reclamen a la Generalitat mesures per aconseguir la recuperació del llop a Catalunya. A aquest projecte s’hi oposa obertament el sindicat agrari Unió de Pagesos, que ha alertat dels problemes que això suposaria per a la seva tasca al camp. També el sindicat JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) s’ha mostrat reticent a la proposta de reintroduir l’esmentada espècie.

Les organitzacions animalistes que componen la plataforma en qüestió són Libera!, Signatus, Depana, Galanthus, Adda, WWF de Barcelona, Llobu, Ecologistes en Acció i Greenpeace. El seu objectiu és afavorir no només la recuperació de les poblacions de l’espècie, sinó també vetllar per la seva conservació. En un manifest conjunt, reclamen a la Generalitat un programa de seguiment i suport per recuperar l’espècie i que es desenvolupi un programa de comunicació social i educació ambiental per difondre el paper ecològic del llop i «els beneficis que aporta també a la societat». Una petició, aquesta última, amb què es busca corregir «el desconeixement i el rebuig social a l’espècie».

Afavorir la coexistència del llop amb la ramaderia tradicional extensiva, elaborar un estudi sobre els beneficis que generaria la presència del llop i mecanismes de caràcter normatiu, econòmic i tècnic per al suport a les activitats primàries afectades per la presència de l’animal són altres mesures que demanen els animalistes.

El febrer passat, la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural (CEPN) va acordar incloure el llop dins de la llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial. A Catalunya, aquesta espècie es va afegir el setembre passat al catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.

Des de l’any 2000 fins ara s’han vist diversos exemplars de llop –almenys quatre, tots mascles, segons dades de la Generalitat– a Catalunya, arribats a través del Pirineu des de poblacions italofranceses, que han creat alguns problemes, l’últim fa una setmana al parc natural de l’Albera, a Girona, amb el suposat atac a un ramat de cabres, una de les quals va resultar morta.

El factor rural

«Som conscients que el retorn del llop no pot arribar sense tenir en compte la població rural i els seus models de vida», indiquen els impulsors de la plataforma en el manifest. «El despoblament del medi rural i la desaparició de la pagesia –afegeixen– és una situació greu que genera desequilibris territorials, pèrdua de paisatges agroforestals altament biodiversos, massificació a les àrees urbanes i una dependència més elevada dels combustibles fòssils per a les importacions de tots els béns de consum a les àrees metropolitanes».

Ha de ser l’Administració que l’articuli, segons els impulsors de la plataforma animalista, els mecanismes que permetin prevenir conflictes entre la conservació de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el manteniment i recuperació de l’economia rural.

Notícies relacionades

Detectat un llop al parc natural de l’Albera

La caça del llop queda prohibida a Espanya a partir d’aquest dimecres

Els arguments dels animalistes els rebutgen fermament des d’Unió de Pagesos. El seu coordinador territorial a l’Alt Pirineu assegura que els que pretenen la reintroducció del llop «no han trepitjat el territori en la seva vida ni tampoc es guanyen la vida amb la ramaderia». «Si volem ossos i llops, al final no tindrem pagesos», ha considerat Guitart, per afegir que en les comunitats on són establertes poblacions de llop els danys a la ramaderia extensiva són importants.

Per la seva banda, Lluís Viladrich, cap sectorial de fauna de JARC s’ha mostrat «reticent» amb la proposta de reintroduir el llop, si bé estima que «el problema no són els animals, sinó les mesures de protecció que l’Administració articuli al seu voltant, que no fa viables les explotacions agrícoles i ramaderes». «Si ens omplim la boca que és vital que el territori no quedi deshabitat, els pagesos s’han de mantenir en el mateix i han de poder guanyar-se la vida amb l’agricultura i la ramaderia», ha opinat.