Un conflicte en ascens
La llei trans, un cisma en el PSOE de conseqüències imprevisibles
La baixa del partit de Carla Antonelli, històrica transsocialista, s’endinsa en el conflicte, quallat de recels i denúncies creuades, davant la tramitació de la norma del Ministeri d’Igualtat
Pedro Sánchezva treure pit. «Després de 30 anys de militància, poques vegades he vist tanta unitat en el PSOE com ara», va dir el 20 de setembre passat a Nova York. L’afirmació del president del Govern té bastant de cert, sobretot a la llum de la seva primera etapa al capdavant del partit, quan va ser forçat a dimitir com a secretari general i després va recuperar el lloc en unes primàries fratricides davant Susana Díaz i Patxi López. Però en els últims mesos l’enfrontament ha tornat al cor del partit, cada vegada amb més intensitat. Hi ha denúncies creuades, baixes i recels de tot tipus de la mà d’un projecte envoltat de polèmica des que es va posar en marxa: la ‘llei trans’.
La norma, que ve del Ministeri d’Igualtat, dirigit per Unides Podem, permetrà entre altres coses el canvi de sexe registral sense un informe mèdic ni dos anys d’hormonació, com s’exigeix ara. El pas el podran fer tots els majors de 16 anys, però els que tinguin entre 14 i 16 tindran la capacitat de presentar la sol·licitud assistits pels seus representants legals i a partir dels 12 estaran autoritzats a canviar de nom.
El Govern de coalició va donar aquest estiu el seu vistiplau definitiu al text, que ara es troba en el Congrés. La direcció del PSOE, a través del seu secretari de Polítiques LGTBI, Víctor Gutiérrez, defensa el projecte perquè amplia i reconeix drets a un col·lectiu molt maltractat. Gran part dels principals referents històrics del feminisme socialista, en canvi, l’ataquen amb virulència, al considerar que nega el sexe com a realitat biològica i categoria jurídica, una cosa que suposarà un retrocés en la igualtat de les dones. I els dos sectors s’estan matant entre si.
No és aquesta la típica batalla interna per veure qui mana, una d’aquestes tan habituals en el PSOE. Aquí hi ha una profunda diferència ideològica, dins d’un conflicte que té un component generacional, amb els dirigents més joves donant suport a la norma i els més veterans criticant-la, i que també podria implicar conseqüències a les urnes. El pròxim maig hi haurà eleccions autonòmiques i municipals. A finals de l’any que ve, en principi, se celebraran les generals. Amb el PSOE per darrere del PP a totes les enquestes, llevat de les del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), els socialistes que carreguen contra la ‘llei trans’ asseguren que aquesta ja els està fent perdre suport entre les dones.
El vot amb el PP
L’últim esclat va tenir lloc aquest dimarts. Carla Antonelli, primera diputada trans de la democràcia, càrrec que ja no ocupa, va anunciar que es donava de baixa del partit «davant la nova maniobra d’ampliar els terminis d’esmenes fins al desembre amb el conat de més retallades en la llei».
(1) Hoy he solicitado mi baja de la militancia en el @PSOE, No en mi nombre. Pero, aun así, de lo que no podré cursar nunca baja es de mi naturaleza socialista que va en vena, fui, soy y seré socialista, donde quiera que esté y cual sea el ámbito de la vida.
— Carla Antonelli / 🏳️⚧️☂️ (@CarlaAntonelli) 18 de octubre de 2022
Antonelli es referia a la decisió que acabava de prendre el grup socialista en el Congrés, que va votar juntament amb el PP i va retardar la tramitació de la norma. Unides Podem havia posat com a data límit per tancar les esmenes el 19 d’octubre, aquest mateix dimecres, i la decisió del PSOE va provocar malestar a les files morades, amb la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, acusant el soci majoritari en l’Executiu de posar pals a l’aprovació del projecte. Però això és una cosa comuna dins de la coalició, que ha viscut disputes semblants a compte de la llei de vivenda o la reforma laboral.
Qué pena que el PSOE se alíe con el PP para retrasar la aprobación de la Ley Trans y de Derechos LGTBI.
— Ángela Rodríguez Pam 🏳️🌈 ♀️ (@Pam_Angela_) 18 de octubre de 2022
Esta ley es un compromiso del Gobierno de coalición, las personas trans y LGTBI merecemos que se reconozcan nuestros derechos. Estamos a tiempo de enmendar esta situación.
El que no és normal és el que està passant en el PSOE. Hi ha ara mateix davant la Comissió d’Ètica i Garanties del partit dos escrits que demanen purgues per les posicions entorn de la norma. Un, escrit per partidaris del projecte i avançat per ‘República’, reclama a l’organisme que prengui mesures (entre les quals hi ha la suspensió de militància i la inhabilitació per a càrrec públic) contra figures com Amelia Valcárcel, membre del Consell d’Estat; Ángeles Álvarez, exdiputada, i Carmen Calvo, exvicepresidenta primera del Govern.
Ja fora de la Moncloa i distanciada de Sánchez, Calvo s’ha convertit en una de les principals veus crítiques amb la ‘llei trans’. El projecte, va declarar a finals de setembre a ‘El Mundo’, «pot destrossar la legislació d’igualtat» espanyola. «El debat comença ara», va insistir. Allò va tenir alguna cosa d’amenaça, perquè Calvo és la presidenta de la Comissió d’Igualtat a la Cambra baixa, encarregada de la tramitació de la norma, i com tal té marge de maniobra per torpedinar la llei. La qual cosa fa que tot sigui encara més complex i interessant.
El segon escrit arribat a la Comissió de Garanties defensa al contrari: expedientar Gutiérrez, el secretari socialista de Polítiques LGTBI, a qui les signants acusen de «misogínia». Arran d’una trobada anual a València anomenada Feminario, on van participar Calvo i Valcárcel i en què es van escoltar contundents càrregues contra la futura llei, Gutiérrez va tuitejar: «Aquestes persones no representen la posició del PSOE, es representen a si mateixes. [La secretaria] lamenta que aquest tipus d’espais de debat siguin tan poc plurals».
Fonts de la direcció socialista anticipen que tot quedarà en res, que no es prendran mesures ni cap a un costat ni cap l’altre, però la mera existència d’aquestes denúncies creuades suposa entrar en una dimensió desconeguda dins del PSOE dels últims temps.
El desfasament
Notícies relacionadesEls partidaris de la llei acusen els crítics d’estar desfasats i «no comprendre» la importància d’ampliar drets als trans. Asseguren que tot és una «guerra de poder», a l’haver perdut el feminisme tradicional quotes d’influència en el PSOE. «D’aquí uns anys, tots ens posarem les mans al cap quan repassem les posicions d’algunes companyes», anticipa un diputat.
A l’altre bàndol insisteixen que el que aquí està en joc «són els drets de les dones i la protecció de la infància i l’adolescència». Quan se li pregunta per què creu que Sánchez va donar el seu vistiplau a la norma en el Consell de Ministres, una històrica dirigent contesta: «Per la influència de George Soros». I és aquí, en un estranyíssim gir, on s’ajunta l’extrema dreta i parteix del socialisme entorn d’un fantasma comú: el conegut magnat, defensor de la causa trans i habitual blanc dels atacs de Vox. Una altra rellevant socialista recorda que no hi ha límit temporal a l’ampliació dels terminis d’esmena, i que per tant la ‘llei trans’ podria acabar dormint en un calaix. «Si no aconseguim que s’allargui la tramitació sine die, això acabarà molt malament», conclou.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia