Qui és Desokupa, la controvertida empresa de Daniel Esteve

El 2016, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a destinar els recursos necessaris per comprovar com actuava l’empresa d’Esteve. Segons fonts consultades per aquest diari, els Mossos d’Esquadra van investigar Desokupa pel suposat vincle amb l’extrema dreta d’algun dels seus integrants i també per possibles coaccions als habitants a qui pretenien expulsar de cases que pertanyien a clients que havien contractat els seus serveis.

La Divisió d’Afers Interns (DAI), paral·lelament, va obrir també informacions reservades per analitzar la suposada connivència de membres de Desokupa amb agents dels Mossos amb qui coincidien en desnonaments. Una sospita que fins i tot va obligar Andreu Joan Martínez, llavors director de la policia catalana, a comparèixer davant la Cambra catalana per aclarir-la. No hi havia connivència provada entre policies i Desokupa i tampoc es va acreditar en les indagacions dels Mossos que l’empresa d’Esteve cometés delictes durant les seves actuacions.

Polèmica des del seu naixement

Sorgida a Barcelona, s’ha expandit per la resta d’Espanya oferint els seus serveis a propietaris de domicilis ocupats que no esperen a la justícia. Des del seu naixement, Desokupa, una empresa que envia homes fornits a les cases ocupades per acovardir els ocupes, ha coquetejat amb els mitjans de comunicació, un altaveu que ha disparat la seva popularitat. Algunes televisions privades han presentat una visió acrítica de les seves intervencions, que Esteve defensa com rescats arcangèlics de propietaris assetjats per ocupes sense cor –gairebé sempre migrants–.

Altres mitjans de comunicació han revelat que darrere d’algunes d’aquestes actuacions hi ha autèntiques notícies falses: com el de l’àvia de 90 anys que no podia recuperar el seu pis perquè se l’havia quedat la seva cuidadora, marroquina, per descomptat. La realitat que va ignorar l’empresa d’Esteve malgrat conèixer-la per la Policia Nacional, segons va publicar ‘El País’, era que l’àvia estava rellogant il·legalment una habitació a la jove marroquina, que a més estava pagant a la dona el triple del que ella abonava pel domicili sencer gràcies a un lloguer antic.

El límit de la coacció

Esteve, entrevistat per aquest diari poc després de l’aparició de Desokupa, va detallar com actuaven durant els seus «operatius». El que fan, va remarcar, és «negociar» amb els ocupes «un preu» perquè aquests acceptin marxar. Si accedeixen, firmen un document amb Desokupa en què testifiquen que han rebut la quantitat acordada. Quan surten per la porta, els treballadors d’Esteve col·loquen una alarma connectada amb una empresa de seguretat i canvien el pany. De vegades, fins i tot instal·len una porta ‘antiokupa’ que blinda per complet l’accés. Tota la seqüència, que protagonitzen homes que semblen jugadors de l’NFL, la filmen «per seguretat». 

Notícies relacionades

Alcaldes de l’Arc Metropolità demanen suport a la Generalitat per impulsar desallotjaments d’ocupacions en 48 hores

L’alcalde de Caldes de Malavella, després de l’ocupació en massa: «Només serveix la mà dura»

Aquesta és potser la part més qüestionable de la seva activitat: ¿Existeix o no coacció quan l’ocupa es veu envoltat per robustos membres de Desokupa que l’enfoquen amb càmeres de vídeo a l’obrir la porta? Esteve justifica la corpulència dels seus empleats al·ludint a l’agressivitat d’alguns ocupes.

No és la primera vegada que a Esteve se li recrimina l’ús de la força. Abans de formar Desokupa, va ser investigat per liderar un grup expeditiu de cobraments a morosos, una causa que va acabar arxivant-se. El seu lema és «sempre forts».