Experts i malalts clamen contra les traves als nous fàrmacs per al càncer de mama

En els últims 4 anys només s’han autoritzat a Espanya el 61% dels tractaments oncològics aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA), mentre que a Alemanya s’han finançat el 100% i a França el 80%. I el temps mitjà ha augmentat en 74 dies (del 2018 al 2021), de manera que el termini que es triga des que un medicament és aprovat fins que s’inclou en el finançament espanyol arriba a la barbaritat de 469 dies. A Alemanya és del voltant a 120 dies i a França de 257, i a Espanya no hauria de superar els 180 dies, segons la llei.

«Sents ràbia, impotència, desesperació quan tens una malaltia com el càncer de mama metastàtic, que és incurable, i saps que hi ha medicaments que estan beneficiant malalts d’altres països i a Espanya, malgrat que molts assajos s’han fet aquí, no hi pots accedir», denúncia Pilar Fernández, presidenta de l’Associació de Pacients amb Càncer de Mama Metastàtic, que és el de pitjor pronòstic, afecta dones molt joves i la supervivència se situa entorn dels tres anys.

Morir a l’espera

En concret, la immunoteràpia s’ha inclòs en el finançament del sistema públic per al càncer de mama metastàtic, però no per al triple negatiu (que, sense que es desenvolupi la metàstasi, és el pitjor que existeix). I els tractaments immunoconjugats, que combinen un anticòs amb quimioteràpia que s’allibera sol a la cèl·lula tumoral, per la qual cosa estan donant molt bons resultats en els assajos per a tots els tipus de càncer de mama, encara no estan a la cartera de serveis.

Es tracta de tractaments molt cars, que poden costar uns 20.000 euros al mes, i l’única manera d’accedir-hi sense pagar és a través d’un assaig, que tenen condicions restrictives per entrar, per la qual cosa moltes pacients es moren esperant tenir-hi accés.

El manifest

Notícies relacionades

‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya

La febre hemorràgica de Crimea-Congo, sota la lupa

Davant aquesta situació, 25 líders d’opinió, representants de l’àmbit polític, mèdic i social, han firmat un manifest destinat a visibilitzar específicament les necessitats de les dones amb càncer de mama triple negatiu i a més metastàtic. El problema dels tumors anomenats triple negatiu és que no s’han identificat biomarcadors que puguin ser utilitzats per accedir-hi, com dianes terapèutiques. I, per tant, la taxa de supervivència en estat metastàtic és la meitat que en altres tipus de càncers de mama. Només l’11% de les dones diagnosticades sobreviuen als cinc anys. «No és càncer del llaç rosa, és un càncer de llaç negre, necessitem ajuda urgentment», clama Pilar Fernández.

El manifest reclama facilitar l’accés a aquestes pacients «a tots aquells tractaments aprovats per Europa i que han demostrat eficàcia clínica» i «millorar l’accés als assajos clínics, reduint les traves administratives». Així mateix, pretén eliminar les barreres interterritorials i que les malaltes tinguin accés a un abordatge multidisciplinari. El document ha sigut presentat al Congrés dels Diputats, en una jornada en què han participat polítics de diversos partits i exministres de Sanitat.