Manuel Barbero: «No hi ha hagut justícia amb el cas Maristes»

–El Tribunal Suprem ha dit que Joaquim Benítez ha d’ingressar a la presó... ¿Es tanca alguna cosa per a la seva família? Que Benítez entri a la presó significa que la persona que va violar el meu fill finalment comença a complir el seu càstig. Només això. No es tanca res més. Benítez va ser denunciat per més de vint alumnes, però només quatre d’ells van poder portar-lo a judici. I Benítez és l’únic de tots els professors que van abusar sexualment d’alumnes als Maristes que ha sigut jutjat. Això no és justícia. Benítez entrarà finalment a la presó, però hi ha molts drames familiars que continuaran. 

–Fa sis anys i mig que Benítez va ser denunciat per exalumnes i que va confessar a EL PERIÓDICO que les denúncies eren correctes, però no va entrar a la presó preventivament... Ni ha entrat a la presó un sol dia, ni tampoc se’l va arribar a detenir, ni se’l va detenir un sol dia, ni es va registrar casa seva per comprovar si tenia pornografia infantil. 

–Fa tres anys i mig va ser condemnat a 21 anys i nou mesos de presó per l’Audiència de Barcelona, però tampoc va entrar a la presó... Ha sigut un desfici. Per a mi, per a la meva dona i per al meu fill, que no ha deixat de preguntar com una persona ja condemnada per abusos pot continuar en llibertat. Ni el meu fill ni la resta de víctimes comprenen com funciona la justícia en aquest cas. Gràcies a EL PERIÓDICO vam saber pel mateix Benítez que eren certes les denúncies. Però no va canviar res. Crec que la societat tampoc ho entén. 

–¿Com està el seu fill? Li van destrossar la vida. Però està millor que abans. Comença a parlar de buscar-se una feina. Emociona veure que et parla amb ganes de continuar vivint. Com a pares ens devem als nostres fills. 

–¿Com ha passat aquests sis anys i mig? Ha estat estudiant. Ha fet dos cursos. Un de tripulant de cabina i un altre d’anglès. I ara toca tornar a intentar treballar. Però ha de sortir d’ell. 

–¿Què ha sigut el més dur d’aquest temps? Que els pensaments dolents passen pel cap. Que ell estigui en llibertat et fa pensar cada dia a anar a buscar-lo. El preu que pagarà pel que va fer no és justícia. En el cas Maristes no hi ha hagut justícia. Els Maristes no han rebut cap reprimenda pública, ni tampoc cap estirada d’orelles. Com a societat hem sigut dèbils davant tanta barbaritat. 

–Sí que s’han aconseguit algunes coses... Sí. Potser el meu nivell de satisfacció no està d’acord amb els èxits. Potser la meva ambició és més gran. Potser faria falta que els governs tinguessin també més ambició. Em decep i molt com a ciutadà. 

Notícies relacionades

El Suprem aboca a la presó el pederasta Benítez pel cas Maristes, al ratificar la seva condemna

La confessió del pederasta

–Amb la seva insistència va aconseguir que els Maristes reparessin 25 víctimes... Moltes víctimes es van posar al costat del meu fill i van denunciar malgrat que els seus delictes havien prescrit. Havia de tornar-los aquest favor. Va ser la meva lluita, fins que es va muntar una comissió. Es van indemnitzar 25 de les víctimes. N’hi ha moltes més. Espero que siguem conscients de com de malament ho hem fet com a societat. I de com de malament ho estem fent. Hem de canviar molt per lluitar contra l’abús infantil. 

–¿Les comissions d’investigació dels abusos en entorns religiosos ajudaran a canviar? No em generen cap confiança. La comissió de l’església només vol preparar-se per al futur, la del Defensor del Poble vol fer seva una lluita sense les persones que sabem d’això i sense tenir ni idea de què va. I la del Parlament és la segona que acorden. S’han fet la foto i res més. Comissions de pandereta.