El Suprem aboca a la presó el pederasta Benítez pel cas Maristes, al ratificar la seva condemna

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 21 anys i nou mesos de presó imposada per l’Audiència de Barcelona i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia català a l’exprofessor d’educació física de l’escola dels Maristes de Sants - les Corts de Barcelona Joaquín Benítez per haver abusat sexualment de quatre alumnes quan eren menors d’edat. L’adquisició de fermesa de la condemna fa molt més complicat que l’Audiència el mantingui en llibertat, com fins ara, donada la gravetat de la pena imposada.

Després d’un ajornament just abans de l’estiu, motivat per l’envergadura d’un altre assumpte que havia correspost al mateix magistrat ponent, el president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, i els magistrats Juan Ramón Berdugo, Vicente Magro, Andrés Palomo i Eduardo de Porres van deliberar l’assumpte el 5 d’octubre passat. La sentència ratifica els abusos a quatre alumnes per qui Benítez va ser condemnat l’abril del 2019 per l’Audiència, cosa que significa que la pena imposada adquireix fermesa, cosa que farà molt més complicat que el tribunal català retardi encara més el seu empresonament.

A Benítez l’havien denunciat una vintena d’exalumnes, però només quatre d’aquestes demandes es referien a delictes que la llei encara no considerava prescrits. Els altres 16 professors maristes, la majoria germans religiosos, no van poder ser jutjats perquè totes les denúncies de les seves respectives víctimes també es van declarar prescrites. 

Tot i així la condemna de Benítez és la més severa dictada fins a la data contra un docent per abusos sexuals, cosa que no va fer que Benítez ingressés a la presó. Amb la sentència del Suprem l’Audiència de Barcelona haurà de tornar a pronunciar-se a les peticions de les acusacions reclamant el seu ingrés a la presó.

Cap recurs

La sentència del Suprem desestima en la seva totalitat els dos recursos presentats contra la sentència condemnatòria: l’interposat per Benítez i el formulat per la companyia d’assegurances de l’escola declarada responsable civil directa de les indemnitzacions a les víctimes, que van ascendir a 120.000 euros. La fundació titular del centre va ser declarada també responsable civil, però amb caràcter subsidiari, és a dir, que només assumirà responsabilitats si no poden afrontar-les directament el professor i la companyia d’assegurances.

La resolució de l’Audiència de Barcelona, ara ratificada per l’alt tribunal, condemnava el professor d’educació física del Col·legi Maristes de les Corts per delictes d’abusos sexuals a quatre alumnes menors d’edat durant tres anys, al llarg dels cursos de 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009.

El Suprem, després d’admetre que «difícilment es pot afegir res a la revisió de la valoració període de prova realitzat en la sentència d’apel·lació» pel TSJC, corrobora que les declaracions dels menors que van ser víctimes, «detallades i sense contradicció», són suficients per sustentar la condemna i van ser corroborades per altres elements de prova, com la mateixa declaració de l’acusat.

Delicte agreujat

La sentència considera que qualificar els fets com a delicte continuat d’abusos sexuals, amb l’agreujant de prevalença, és correcte, ja que va actuar prevalent-se de la seva «superioritat davant el menor, per la seva condició de professor», cosa que fa que la pena imposada sigui ajustada a la seva conducta.

Notícies relacionades

Manuel Barbero: «No hi ha hagut justícia amb el cas Maristes»

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

«En cada cas el subjecte passiu de les agressions va ser el mateix menor i les diferents agressions, si bé es van produir en un període dilatat de temps, es van executar aprofitant l’assistència a la classe d’educació física, l’assistència terapèutica que el professor oferia als alumnes que es lesionaven, així com la proximitat i ascendent que el professor tenia amb els seus alumnes», afirma la resolució.

La Sala Penal també considera adequat que la companyia d’assegurances del Col·legi respongui com a responsable civil directe pels danys i perjudicis causats, sense que pugui al·legar davant les víctimes que la cobertura de l’assegurança contractada pel centre no cobreix aquests fets per tractar-se d’un delicte. Aquesta excepció, precisa la sentència, només opera en la relació interna entre assegurador i assegurat, però no pot fer-ho en relació amb els menors que van resultar perjudicats per la conducta del docent del centre.