El final del canvi d’hora torna a l’agenda europea

La idea és que cada país adopti durant tot l’any l’hora que li correspon segons el mapa de 24 franges horàries en què està dividit el planeta. Aquesta és la que es considera l’«hora natural» o «hora solar» de cada país. I, per deixar-ho clar en el vocabulari a peu de carrer, es tracta de quedar-nos amb el que anomenem ‘horari d’hivern’. Per fer-ho, els experts proposen un pla de dos passos.

Pla en dues fases

En una primera fase, tots els països de la UE eliminarien el canvi d’hora a la primavera i mantindrien l’hora que utilitzen a l’hivern. En els casos en què l’hora estàndard actual del país ja és la seva zona horària recomanada, no s’hauran de fer més passos.

En una segona fase, aquells països on, després d’haver executat la primera fase, la seva zona horària recomanada encara no sigui la seva hora estàndard (cas d’Espanya, Portugal, Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos) retrocediran els seus rellotges per última vegada a la tardor, per poder adoptar la seva zona horària recomanada com a nova hora estàndard.

Els experts esgrimeixen motius de salut i d’estalvi energètic per remarcar la «urgència» que els governs de la UE tornin a posar sobre la taula aquest assumpte i pactin una data d’inici. «Potser fer-ho el 2023 és complicat, perquè ho ha de debatre el Consell de la UE i en aquests moments no ho té en l’agenda, però, si els països tenen voluntat, es podria aplicar el 2024. La decisió està en mans del Consell », assenyala Ariadna Güell, una de les expertes impulsores del pla de transició. La voluntat d’aquests experts amb aquesta proposta és la de pressionar els governs perquè la UE reactivi el tema i facilitar una «proposta clara» que permeti l’execució de la mesura. «Els estats s’han de posar d’acord. El tema és fàcil; és qüestió de decidir quan es posa fi al canvi d’hora», rebla Marta Junqué, cocoordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

Rellotges interns

En termes de salut, els experts remarquen que el desfasament i la desalineació dels rellotges interns augmenta la privació de son i l’anomenat ‘jet-lag social’ en la majoria de la població, la qual cosa s’associa amb efectes negatius significatius en la salut humana, l’economia i la seguretat, tal com ho demostren una gran quantitat de publicacions científiques. Quant a l’estalvi energètic, assenyalen que alguns estudis han arribat a demostrar que el canvi d’hora augmenta la despesa energètica.

Notícies relacionades

Aquest és el pla dels experts per suprimir el canvi d’hora a Espanya

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Entre els autors del pla de transició hi figuren cronobiòlegs de renom com Till Roenneberg, Martha Merrow i Erik Herzog, així com organitzacions

clau en el seu àmbit que advoquen per zones horàries saludables, per exemple, la International Alliance for Natural Time (Aliança Internacional per Establir un Horari Natural), l’European Biological Rhythms Society (Societat Europea de Ritmes Biològics) i l’European Medical Association (Associació Mèdica Europea).