Ángela Rodríguez, número dos d’Igualtat: «El president vol que hi hagi ‘llei trans’ i així serà»

Sospitàvem que era possible que es tornés a obrir el debat amb diferents posicions trànsfobes. Les persones trans han patit moltíssim durant la tramitació d’aquesta llei i, per tant, continuem demanant que es minimitzi l’odi el màxim possible. L’altre dia vam tenir una trobada amb persones trans al Ministeri i hi havia molta gent emocionada i també devastada pel que ha patit aquests mesos. Crec que des del Govern i des del Parlament hauríem de fer-nos responsables i minimitzar el màxim possible aquesta situació.

¿A què atribueixen tant soroll, tanta agressivitat entorn de la llei?

Per a nosaltres, continua sent incomprensible, ja que el Partit Socialista i el Partit Popular van votar el 2019 el contingut d’una ponència que diu pràcticament el mateix, si no més favorable per a les persones trans, que el que està ara mateix en aquest projecte de llei. Per tant, creiem que el problema no està en les persones trans, que estan sent una espècie de boc expiatori. I aquest debat no es queda a Twitter, es trasllada als carrers, a les universitats, a les aules i es reprodueix molt de l’odi que s’ha donat l’últim any. 

Tenint en compte la virulència, ¿creu que es podrien haver fet les coses d’una altra manera? 

Sens dubte el debat es podria haver donat en d’altres termes, centrar-lo en la protecció dels drets de les persones trans. Algun dia haurem de reflexionar sobre el mal que hem fet a moltíssima gent. 

¿Tan insalvables eren les diferències com per tenir aquest escenari?

Eren absolutament insalvables i crec que es plantejaven posicions que no eren assumibles per al col·lectiu LGTBI. Ens va costar molt arribar a un acord, és públic i confio que es preservi perquè vull fiar-me de la paraula del nostre soci.

¿Estan decebuts amb l’actitud del PSOE?

No és la meva tasca com a secretària d’Estat decebre’m per les posicions polítiques de la resta. Però sí que crec que hi ha moltes persones del col·lectiu LGTBI que sempre han identificat els avenços en els seus drets amb el socialisme que en el dia d’avui saben que això s’ha posat en dubte.

¿Qui està posant pals a les rodes de la tramitació? ¿És Carmen Calvo?

Ho desconec, no sé qui té capacitat per posar ara mateix pals a les rodes. Però no només és rellevant amb el que està passant en el Congrés, sinó que s’ha obert un debat en el qual veus públiques estan parlant amb nitidesa de forma trànsfoba, i això és un problema. 

El PSOE diu que no vol «tocar» l’autodeterminació de gènere, però sí que té dubtes sobre la violència intragènere que es recull en la llei. ¿Negociaran aquest assumpte?

La menció a la violència intragènere és exigua i a més forma part dels acords als quals arribem en el Govern. L’únic que s’estableix és reconèixer que hi ha violència en l’àmbit de les parelles de persones del mateix sexe i que quan, imaginem, un home pega un altre home, per protegir l’agredit, hi pugui existir una ordre de protecció, una cosa que en realitat ja s’estava fent amb normalitat. Creiem que reconèixer aquest fet és de sentit comú, i que no va en detriment d’altres normes que protegeixen els drets de les dones que són víctimes de violència masclista. Sens dubte, això és una cosa diferenciada i com a tal està reconegut en el nostre ordenament jurídic.

Tot i així, amb l’objecte del consens, ¿podrien arribar a un acord sobre aquesta qüestió?

Crec que la ‘llei trans’ no ha de retrocedir en els drets que recull, sinó avançar. 

¿Unides Podem presentarà esmenes per «avançar»?

Sí, és probable. Ens agradaria reconèixer els drets de les persones no binàries, de les persones LGTBI en situació administrativa irregular, ampliar la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut per al col·lectiu trans i garantir que totes les comunitats els prestin. També ens hauria agradat especificar més l’obligatorietat d’alguns elements en matèria d’educació sexual, perquè, a la llum de l’esdevingut, és evident que és necessari.

¿Una negociació fallida o complexa de la ‘llei trans’ pot afectar la tramitació d’altres lleis? 

M’agradaria pensar que no i treballarem perquè totes les lleis es puguin tramitar, però quin dubte hi pot haver que aquesta situació incorpora tensió. Totes les parts treballarem per rebaixar-la i aprovar aquesta norma. Confio que no s’ampliï el termini d’esmenes i que no en presentin cap que toqui el nuclear de la llei. Però si algun d’aquests elements succeís, es produiria una situació complexa que ens col·locarà en una situació delicada que introduirà tensió a totes les altres coses.

¿Han mantingut converses en el si de Govern aquests dies sobre la llei?

Des que som al Ministeri d’Igualtat, hem parlat de la ‘llei trans’ de manera constant amb totes les persones que ens han volgut escoltar. Això per descomptat inclou les últimes setmanes i els membres del Govern. Hem volgut parlar moltes vegades d’aquest tema, però no sempre se’ns ha volgut escoltar.

¿Tenen la sensació que no hi ha una comunicació fluida entorn d’aquest tema?

La comunicació és fluida, però la posició era nítida. Se’ns va traslladar que necessitaven més temps i que hi havia dubtes amb la llei. I demano als que tenen dubtes que escoltin les persones trans i que coneguin les seves vides. Tinc la sensació que és el que desactiva més pors i notícies falses. Per exemple, que Feijóo parli amb ells i probablement canviarà d’opinió.

L’últim anunci del grup socialista és que no faran esmenes sobre l’autodeterminació de gènere [el tràmit administratiu que permet canviar de nom i sexe davant el Registre Civil]. ¿En aquesta decisió pot haver intervingut Pedro Sánchez?

No és la meva tasca com a secretària d’Estat valorar el que fa el president. Estic convençuda que el president vol que hi hagi ‘llei trans’ i així serà. 

¿S’hauria d’haver explicat millor la llei, deixant clar que això afecta el canvi en el Registre Civil, però no com s’hormonen aquestes persones o si s’han d’operar?

Moltes crítiques són infundades i amb falta de coneixement i de rigor. Hi ha gent que critica el text i no s’ho ha llegit: no regula ni el relatiu a l’hormonació, ni a les operacions, elements que es regulen en lleis autonòmiques perquè el relatiu a la sanitat és competència de les autonomies. I la major part de les lleis aprovades en les comunitats autònomes han sigut impulsades pel PSOE i fins i tot aprovades pel PP. Aquesta llei parla d’una cosa completament diferent: de despatologitzar el reconeixement de la teva identitat en el Registre, és a dir, que no t’hagis d’hormonar ni operar perquè en el teu DNI se’t pugui reconèixer com la persona que ets.

Alguns metges afirmen que hi ha un ‘boom’ d’adolescents que volen canviar la seva identitat de gènere. 

És fals. Un informe publicat per la Comunitat de Madrid diu que, el 2021, el percentatge de menors atesos en el programa LGTBI va ser del 14% i l’any anterior el 13%. No sé en què es basen per dir que hi ha una allau. I a més vull fer una reflexió: les persones LGTBI no triem ser LGTBI, naixem LGTBI. Jo no vaig triar ser bisexual, vaig néixer bisexual. 

Carla Antonelli, després de deixar la militància del PSOE, va dir que, en realitat, la reacció contra la llei té a veure amb una lluita de poder en el feminisme. ¿Hi està d’acord? 

La Carla és una dona intel·ligent i valenta i el que ha fet ha possibilitat que no s’obrís un debat sagnant una altra vegada. Crec que l’hi hem d’agrair.

¿S’ha sacrificat per la llei?

Crec que ha sigut molt valenta, sí.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

¿Entén per què una part del feminisme s’hi ha oposat de manera tan frontal?

Hi va haver una època en què en les manifestacions feministes es remetien a les lesbianes. Però el feminisme també s’eixampla. I les aliances entre el moviment LGTBI i el feminisme sempre han existit. Potser hi ha qui no està gaire còmode amb aquestes aliances. A més, aquesta llei també amplia drets a les dones. ¿Potser no som dones les lesbianes, bisexuals o trans?