Aquests són els horaris dels cuidadors de les residències: «Falta una persona més per tanda»

Les ràtios mínimes de contractació de personal de la residències es van fixar en un decret de la Generalitat de l’any 2000. En aquell moment la realitat de les persones dependents era molt diferent de l’actual. Molts dels avis eren totalment autònoms: podien caminar sols i valer-se per si mateixos per a activitats diàries com dutxar-se o vestir-se.

Avui, la realitat dels centres és molt diferent. Això s’explica per la crisi econòmica, la llei de la dependència del 2010, les llistes d’espera i l’augment de l’esperança de vida. Les famílies decideixen ingressar les persones grans a les residències quan la situació a casa ja és insostenible i no se’n poden fer càrrec: les residències privades costen prop de 3.000 euros al mes. A més, les llargues llistes d’espera del sistema públic fan que els avis arribin molt deteriorats i es prioritzin els casos de més necessitat. Un exemple: segons un estudi fet a Catalunya, la mortalitat de les residències ha passat de situar-se a l’11,7% del 2011, fins al 20,5% el 2017.

Un any i mig a la residència

ASCAD té dades de l’estat actual de dependència dels avis als centres. El 91% necessiten ajuda o vigilància en els seus desplaçaments. Dos de cada tres només poden moure’s en cadira de rodes i un de cada tres utilitza caminadors, bastons o crosses. El 94% té trastorns cognitius, ja siguin demències, senilitat o trastorns de conducta relacionats amb malalties com l’Alzheimer. El 100% té incontinència, ja sigui perquè necessiten estratègies per controlar l’orina o, en els casos més greus i comuns, tenen incontinència urinària i anal. Per això, el 86% necessiten bolquers, que al seu torn els cuidadors han d’anar canviant al llarg del dia. La meitat dels avis necessiten ajuda per menjar o han d’ingerir triturats. En conclusió, el 45% dels residents moren després d’un any i mig d’arribar al geriàtric.

Notícies relacionades

¿Han canviat els geriàtrics després de la covid?: «Continuem com abans»

La Societat Espanyola de Geriatria denuncia «nul·la voluntat» de les autonomies per millorar les residències

Davant d’aquesta situació de gran dependència, els cuidadors han d’estar pendents en tot moment d’ells. En una unitat de 12 avis treballen 3 professionals d’atenció directa, segons estipula la ràtio actual de la Generalitat, en torns d’11 hores. Si tenim en compte els càlculs d’ASCAD, triguen més de mil minuts, 18 hores, a acompanyar les tasques diàries dels residents. «Hauríem de poder contractar una persona més, els números no surten, cal actualitzar les ràtios i millorar el finançament», explica Rueda. A més, cal tenir en compte que moltes d’aquestes tasques no les pot fer un sol treballador, pel pes que implica haver de moure les persones que s’han de mantenir al llit.

La realitat és que les treballadores que atenen els residents, les auxiliars de geriatria, no donen l’abast. «No tenim ni un minut per respirar, i quan una falla perquè està de baixa... això és l’infern», segueix una treballadora des de l’anonimat. El personal no només està exhaust. És que fa dos anys que conviuen amb el coronavirus i la por d’infectar-se, o posar en risc els seus familiars. «Aquest model ha fet fallida, no se sosté», resumeix Jaume Androver, responsable del sindicat UGT.