Conciliació i política social: la resposta als problemes de natalitat

El Centre d’Estudis Demogràfics va dedicar el seu primer informe de perspectives demogràfiques el 2016 al «tic-tac» de la infecunditat. «En societats com la nostra, tan preocupades per les conseqüències de l’envelliment de la població, sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones no tingui fills en contraposició a les seves pròpies expectatives i desitjos», assenyalava aquell informe. Tres anys després va veure la llum un nou estudi de conclusions taxatives: «La inèrcia institucional ancorada en el passat suposa un fre tant per a la satisfacció dels desitjos de les dones com per al conjunt de la societat». I afegia: «Millorar els nivells i condicions de l’emancipació dels joves és un pas previ en aquesta direcció».

L’OCDE va assenyalar a principis d’any que «la política familiar» a Espanya va ser «una de les àrees menys desenvolupades de la política social» fins a l’any 2000. Entre les seves recomanacions incloïa l’aprovació d’una llei que emparés totes les famílies amb més necessitats, no només les nombroses, una ajuda econòmica universal per fill i una baixa paternal retribuïda a part dels permisos per naixement.

El Ministeri de Drets Socials treballa en una nova llei de diversitat familiar, tot i que els terminis parlamentaris van justos perquè vegi la llum abans que acabi la legislatura. La natalitat segueix en caiguda lliure i, tot i que hi ha dones que trien lliurement no ser mares, les dades mostren que la precarietat laboral i les condicions econòmiques són al darrere d’un retard que acaba en infertilitat involuntària.

Natalitat i condicions de vida

La sociòloga Esther Vivas, autora de ‘Mamá desobediente’, creu que la maternitat necessita «uns condicionants que permetin el benestar de la mare i de la criatura». Aquest context «de creixent precarietat vital i laboral vulnera els drets de les dones», que es veuen obligades a fer renúncies massa altes per ser mares. I «la resposta per part de les institucions polítiques no pot ser que ‘les dones no volen tenir fills’. Apostar per un augment de la natalitat implica millorar les condicions de vida», insisteix.

«Estem en un context molt hostil per criar. Les dones es troben molt soles, sense una xarxa de suport i moltes vegades expulsades per força del mercat de treball, de manera que arriben a consulta amb problemes de salut mental», explica la psicòloga Vega Pérez-Chirinos, que creu que «s’infravalora l’impacte que la precarietat té en la criança».

Notícies relacionades

La natalitat a Europa: menys fills i més mares primerenques després dels 40

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

¿Quina és la fórmula màgica per augmentar la natalitat? Pérez-Chirinos, que també és doctoranda en Sociologia, ho té claríssim: «No pot ser que es continuïn fent jornades laborals de 40 hores, perquè és incompatible amb qualsevol projecte vital». I afegeix una altra mesura: un «accés a la vivenda garantit i real». L’experta creu que aquesta impossibilitat de conciliar desemboca en cadenes globals de cures en les quals les dones migrants són les que s’encarreguen de criar els nostres fills perquè mares i pares puguem continuar treballant al mateix ritme que abans de tenir el nadó. «Aquestes lògiques són inacceptables», assenyala.

Espanya, a la cua en permisos maternals

Segons un informe que va elaborar l’Unicef el 2019, Estònia ofereix a les mares un permís amb sou complet de 85 setmanes; Hongria, de 72 i Bulgària, de 65. A Suècia, un dels millors països per conciliar, el permís de maternitat és de 35 setmanes retribuïdes. A Espanya, els permisos, de 16 setmanes, s’han equiparat per evitar les discriminacions de les dones en el mercat de treball. Però «hi ha una persona que està gestant, parint, alletant i una altra que no, i tot aquest treball físic no és equiparable», explica Pérez-Chirinos.