Catalunya es conjura per legitimar el dret al temps

El temps és un nou dret ciutadà. És el que el Govern, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona volen que els ciutadans percebin i assumeixin. Una idea que ha de servir per apuntalar un canvi social que hauria de portar cap a la reforma horària, encara en bolquers, i cap a una gestió del temps més lligada a la conciliació i cap a l’equitat i que ha d’anar acompanyada de polítiques públiques.

«Fa falta aquesta primera legitimació, que la gent senti com a seu aquest dret. No és una necessitat particular. És general i té un impacte. Hem de poder tenir una vida vivible, poder teletreballar i poder desconnectar», ha defensat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, aquest dilluns en la inauguració de la Barcelona Time Use Week, que durant aquesta setmana reunirà més d’un centenar d’experts per analitzar la reforma de la gestió del temps. «L’organització actual fa la vida menys vivible. És complex de materialitzar perquè és una revolució cultural, un canvi en la manera d’organitzar-nos com a societat, com a famílies o com a empreses, però hem de poder garantir aquest dret i concretar-lo amb accions», ha assenyalat Verge.

Sobre aquesta idea ha abundat Joan Francesc Pont, president de la Barcelona Time Use Initiative: «Aquesta setmana contribuirà que moltes persones i organitzacions visualitzin el dret al temps com un dret polític, que ha de ser reconegut per les institucions i organitzacions a tota la ciutadania, ja que portarà més felicitat, salut, igualtat, productivitat i sostenibilitat».

Els organitzadors de la Barcelona Time News Week han volgut vincular el dret al temps amb les desigualtats, ja que l’actual sistema de repartiment del temps basat en un triangle de vuit hores de treball, vuit hores de son i vuit d’oci no és tal per a les dones. Les cures no són oci, i el temps invertit en cures recau majoritàriament sobre les dones. Segons recordava Teresa Llorenç, coordinadora d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, el 80% de les cuidadores són dones. Entre elles, moltes mares de fills amb necessitats especials i o filles de persones dependents. «La pobresa del temps té rostre de dona i té un factor de classe i d’origen», ha apuntat Llorenç. «Ens fa falta una nova mirada estratègica que reconegui que tots tenim dret al temps, per igualtat, per salut i per sostenibilitat», ha reblat

L’avançament de l’inici del curs escolar o la gratuïtat d’Infantil-2 són dues de les mesures que el Govern ha impulsat per avançar cap a aquest camí. D’altres són el permís de tres dies de dol gestacional, permisos per a regles doloroses o programes de temps per a cures dirigides a alliberar les dones –les principals cuidadores– perquè puguin destinar temps a formació, conciliació, participació ciutadana o simplement a descansar. En aquest últim àmbit, per exemple, Igualtat ha transferit 20 milions d’euros a ajuntaments per oferir cangurs gratuïts per a menors de 0 a 14 anys.

Notícies relacionades

Aquest és el pla dels experts per suprimir el canvi d’hora a Espanya

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

La vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Montserrat Ballarín, posava en valor el paper dels ajuntaments per avançar cap a aquests canvis. La Taula Metropolitana del Temps i l’enquesta sobre els usos del temps seran dos elements clau per anar concretant la reforma horària.

Entre els assistents a la jornada, Fabián Mohedano, impulsor del projecte de la reforma horària a Catalunya, que admetia que els canvis són lents, i que els petits gestos són com «pluja fina». «De vegades els avenços són de mitja hora. Moltes empreses han anat escurçant a poc a poc el temps de menjar, començant per mitja hora», descriu. I veu en els joves l’esperança per a aquesta revolució: «Els joves ja no volen jornades laborals maratonianes», afirma constatant una tendència que pot acabar d’impulsar aquest canvi cultural.