Brussel·les proposa endurir la legislació sobre la contaminació de l’aire

Només la contaminació de l’aire provoca cada any 300.000 morts prematures a Europa i un nombre significatiu de malalties com asma, càncer de pulmó i altres malalties cardiovasculars, un cost d’entre 231.000 i 853.000 milions d’euros, 8.000 milions de dies de treball perduts i entre 4.000 i 12.000 milions d’euros en danys als ecosistemes. Un factura descomunal i una realitat que la Comissió Europea proposa atallar endurint la legislació sobre qualitat de l’aire, els contaminants a les aigües superficials i subterrànies i el tractament de les aigües residuals urbanes amb l’objectiu d’aconseguir un aire més net el 2030 i contaminació zero per al 2050. 

«Com més temps esperem per reduir la contaminació més serà el cost per a la societat», adverteix el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans. «El cost de la inacció és més gran que el de la prevenció i per això proposem actuar», afegeix el comissari de medi ambient, Virginijus Sinkevicius. L’Executiu comunitari proposa canvis en tres àmbits que s’aplicaran –una vegada siguin negociats entre els governs i el Parlament Europeu– gradualment el 2030, 2040 i 2050 per donar temps a les autoritats i la indústria a preparar-se. En primer lloc, planteja revisar les directives europees sobre qualitat de l’aire –fusionant les dues existents en una de sola– i acostar-se als estàndards revisats l’any passat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) respecte a les partícules fines, el diòxid de nitrogen i l’ozó. 

Objectiu aire més net

L’última vegada en què la Unió Europea va adaptar les seves normes va ser el 2008 i tot i que la conclusió és que han contribuït a reduir la contaminació atmosfèrica –en comparació amb els anys 90 hi ha un 70% menys de morts prematures atribuïbles a la contaminació atmosfèrica– «l’aire d’Europa continua estant massa contaminat», adverteixen. L’objectiu de la revisió serà reduir en més d’un 75% en 10 anys el nombre de morts prematures atribuïbles al principal contaminant atmosfèric, les partícules fines (PM2,5), i la quantitat i gravetat de les malalties causades o agreujades per la contaminació atmosfèrica, com malalties respiratòries i cardiovasculars. 

Els Vint-i-set hauran de reduir el valor límit anual de partícules fines (PM2,5) a més de la meitat el 2030, i passaran de 25 μg/m3 a 10 μg/m2 el 2030 i hi haurà revisions periòdiques, la primera a finals del 2028, per garantir el respecte de les recomanacions de l’OMS. Segons les noves regles, les persones afectades per la contaminació atmosfèrica tindran dret a rebre compensació en cas d’infracció de les normes de qualitat de l’aire de la UE i a ser representats per organitzacions no governamentals mitjançant accions col·lectives de compensació de danys. 

La Comissió al·lega que la seva proposta aportarà també més claredat en l’accés a la justícia, sancions efectives i una millor informació pública sobre la qualitat de l’aire així com més suport a les autoritats locals. La proposta exigeix plans preventius de qualitat de l’aire quan hi hagi el risc de superar un valor límit el 2030 tot i que els estats membre continuaran sent responsables d’elegir les mesures més adequades per assolir les normes de qualitat de l’aire i adaptar-les a les circumstàncies nacionals i locals.

Tractament d’aigües residuals

Quant a la revisió de les normes sobre tractament d’aigües residuals urbanes, tot i que hi ha un elevat nivell de compliment de la Directiva a tota la UE, amb un 98% de les aigües residuals recollides i un 92% tractades satisfactòriament, el diagnòstic és que hi continua havent llacunes en la legislació que és necessari abordar per aconseguir un medi ambient lliure de contaminació el 2050. Es tracta de la contaminació procedent de les ciutats més petites, la causada pels desbordaments de les aigües pluvials i residus –com els productes farmacèutics i cosmètics– que no estan coberts però que es troben amb freqüència a l’aigua i tenen un efecte perjudicial per a la natura.

Com a solució, Brussel·les proposa ampliar l’àmbit d’aplicació de la norma perquè s’apliqui a tots municipis de mes de 1.000 habitants (actualment són 2.000). També exigirà plans de gestió integrada de les aigües residuals urbanes a les grans ciutats (més de 100.000 habitants inicialment, així com més endavant per a les ciutats a partir de 10.000 habitants, quan sigui necessari) i un millor control de les fosses sèptiques i les emissions de gasos amb efecte hivernacle i els microplàstics. A més, s’introdueix un objectiu vinculant de neutralitat energètica per a tot el sector, a nivell dels estats membre, cosa que significa que les plantes de tractament d’aigües residuals urbanes hauran de reduir significativament el seu consum d’energia i produir energia a través de fonts renovables.

Els governs hauran de fer seguiment de la contaminació industrial en origen, per augmentar les possibilitats de reutilització de llots i aigües residuals tractades, els operadors hauran de fer públics els indicadors clau de rendiment i els fabricants de productes farmacèutics i cosmètics pagar el cost de l’eliminació dels microcontaminants que procedeixen dels seus productes i acaben a les aigües residuals, aplicant el principi de «qui contamina paga». La proposta també planteja obligar els estats membre a estudiar la possibilitat de crear instal·lacions de sanejament en espais públics i introdueix paràmetres sanitaris per al seguiment de les pandèmies. La Comissió estima que tots aquests canvis augmentaran els costos en un 3,8% (fins a 3.800 milions d’euros a l’any el 2040) però que el benefici estarà per sobre de 6.600 milions d’euros a l’any.

Aigües subterrànies sense contaminació

Notícies relacionades

Espanya és el país europeu amb més risc de mort per calor extrema

El món, cada vegada més exposat a la inseguretat alimentària

Tenint en compte les últimes dades científiques, la Comissió també proposa actualitzar la llista de contaminants de l’aigua –amb la inclusió de 24 substàncies més– que les autoritats han de controlar més estrictament a les aigües superficials i subterrànies. Es tracta d’un ampli grup de substàncies utilitzades en estris de cuina, roba i mobles, espumes contra incendis i productes de cura personal. També s’hi inclouen una sèrie de pesticides i productes com el glifosat; el bisfenol A, un plastificant i un component dels envasos de plàstic,

alguns productes farmacèutics utilitzats com a analgèsics i antiinflamatoris, així com antibiòtics. Brussel·les també proposa actualitzar les regles de 16 contaminants ja inclosos en la normativa (metalls pesants i productes químics industrials) i tenint en compte la mort massiva de peixos al riu Oder, proposa advertències obligatòries a les conques fluvials després dels incidents.